L’escriptor valencià, una de les veus més destacades de la literatura catalana actual, s’ha endut l’escultura de Ramon Oms que fa de guardó. El premi, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, s’ha celebrat avui a l’Auditori de la Plana de l’Om, i vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2015 i la tardor de 2016. Al llarg de la cerimònia de lliurament s’ha fet la representació dramatitzada d’un diàleg entre Joaquim Amat-Piniella i Josep Maria Planes.
L’obra La sega (Proa, 2015), de Martí Domínguez, ha resultat guanyadora de la dissetena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per onzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per la representació “Planes i Amat, dos joves amics manresans”, dirigit per Ivan Padilla, que consistia en un diàleg, ambientat l’any 1933, entre Joaquim Amat-Piniella i Josep Maria Planes. D’aquesta manera, la comissió que organitza el Premi s’ha volgut afegir als actes de l’Any Josep Maria Planes.
Tot seguit, s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per unanimitat, atorgar el premi a l’obra La sega, de Martí Domínguez. L’escriptor valencià s’ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d’enguany, d’entre les quals hi havia Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer Manila, Les fantasies del nàufrag, de Pep Albanell, i Primer paisatge, d’Isidre Grau.
En l'acte de lliurament, el guanyador, Martí Domínguez, ha explicat com, a la novel·la, va voler explicar la por de masovers valencians que ajudaven els maquis en la postguerra espanyola. Al seu torn, l'alcalde Valentí Junyent,la regidora de Cultura, Anna Crespo, i el president d'Òmnium Bages, Jordi Corrons, han recordat que el premi serveix per posar en valor la figura d'Amat-Piniella, escriptor i deportat als camps nazis, i han recordat els recents actes de record als manresans que, com Amat-Piniella, van ser deportats als camps.
Una dilatada trajectòria
El periodista, assagista i novel·lista Martí Domínguez (Madrid, 1966) és doctor en biologia i especialista en lepidòpters. Des de l’any 1999 dirigeix la revista científica Mètode, per la qual cosa fou guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme l’any 2007. Actualment fa de professor de periodisme a la Universitat de València. El somni de Lucreci (2013) va rebre el Premi Carles Rahola d’assaig. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte Buffon (1997), que va guanyar els premis Andròmina, Creixells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), Premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire (2007), Premi Josep Pla; i El fracassat (2013). Amb La sega ja ha recollit, a més del Premi Amat-Piniella, el de la Crítica Serra d’Or.
La Sega
Novel·la que relata la història d’en Goriet, fill petit d’una família de camperols valencians que, en plena postguerra, ajudaven (mig per por i mig per convicció) els maquis, veu com el seu paradís és esmicolat per la por, el silenci i la tragèdia de la mort violenta. La història presenta un tema força present en la literatura catalana: la resistència armada antifranquista, però en un espai menys habitual (el camp valencià), des d’un plantejament extrem (els masovers forçats a col·laborar amb el maquis o amb la Guàrdia Civil) i des d’un punt de vista insòlit (la visió d’un xiquet que viu els fets mentre es fa gran).
Disset anys de premi
L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat integrat per escriptors i personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l’obra guanyadora.
El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.
Palmarès
Primera etapa (obra inèdita):
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna
Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí
2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino
2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries
2017: Martí Domínguez, La sega, Proa
Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella
Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini austríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.
A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.
