L’escultura va resultar destruïda en el fatídic incendi que es produí al claustre dela Seuel dia 13 de desembre de 2012. El conjunt, sostingut sobre una estructura de fusta, es va col·lapsar, trencant-se en més d’un miler de fragments de diverses dimensions, que han calgut restaurar un per un, per tal de reconstruir la forma original de la tomba.
Avui divendres, 13 de juny, el sepulcre del canonge Mulet, restaurat al tallers del Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC) dela Generalitat, s’instal·larà en una nova ubicació a l’interior de la basílica dela Seude Manresa. El conjunt escultòric és obra de l’escultor local Josep Sunyer, de l’any 1719, feta amb alabastre d’Òdena sense policromar, i es considera una obra d’art molt important dins el barroc català.
Aquest escultura monumental va resultar destruïda en el fatídic incendi que es produí al claustre de la seu el dia 13 de desembre de 2012. El conjunt, sostingut sobre una estructura de fusta, es va col·lapsar, trencant-se en més d’un miler de fragments de diverses dimensions, que han calgut restaurar un per un, per tal de reconstruir la forma original de la tomba.
Procés de conservació i restauració
El procés de conservació–restauració s’ha dut a terme al CRBMC pels restauradors Violant Bonet i Albert Gaset, sota la direcció de Pere Rovira, coordinador de l’especialitat d’Escultura en Pedra. Ha estat una intervenció molt laboriosa, amb la dificultat afegida que l’escalfor de les flames de l’incendi van afectar l’alabastre, tant a nivell físic com químic, i van provocar trencaments, microfissures, deformacions, taques, variació de l’alabastre a guix, viratge del color, etc., convertint l’escultura en un material disgregat, extremadament fràgil i sensible.
La restauració ha consistit, en primer lloc, en la consolidació de cadascun dels fragments, abans de localitzar la seva ubicació original i procedir a la seva adhesió. Moltes hores de puzle han permès recuperar i reubicar al seu lloc els fragments. La reconstrucció s’ha dut a terme amb la recol·locació de les peces sobre una nova estructura d’acer inoxidable, que permet sostenir el conjunt sense que cap element escultòric actuï de suport estructural.
La neteja de l’obra ha resultat dificultosa, ja que el foc i el fum van afectar de manera diferenciada cada fragment, i s’ha dut a terme en diferents fases, inclosa una neteja final amb tècnica de làser. En algunes zones no ha estat possible recuperar el blanc de l’alabastre, ja que estaven calcinades i han patit canvis cromàtics irreversibles.
Per finalitzar el procés, s’han reintegrat les petites pèrdues de matèria i les nombroses fissures aparegudes entre els fragments, i s’ha aplicat un acabat final de protecció de la peça contra possibles agents d’alteració (pols, partícules en suspensió, humitat, etc.).
Les restes òssies del cos del canonge, malauradament calcinades parcialment durant l’incendi, les ha estudiades l’antropòleg local Dr. Lluís Guerrero, i tornaran a reposar a partir d’ara en una nova urna dipositada a l’interior del vas del sarcòfag, ja que l’urna original es va calcinar totalment.
La complexa restauració ha estat possible gràcies a la subvencions del Departament deCulturadela Generalitat. Apartir d’ara, aquest magnífic exemple del barroc català, molt estimat pel manresans, es podrà visitar en el seu nou emplaçament a l‘interior de la basílica, ja que la seva anterior ubicació al claustre no podia garantir les mesures de conservació preventiva necessàries per a la seva estabilitat, especialment tractant-se d’una obra que ha patit tants desperfectes.