Per 22 vots a favor (els del govern format per CDC i ERC, i també els dels grups del PSC, C’S, DM i el regidor Davins), cap en contra i 3 abstencions (del grup de la CUP), aquest vespre ha estat aprovat provisionalment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Manresa, en el Ple Municipal extraordinari que s’ha celebrat al Saló de Sessions. Un document que aposta per un creixement controlat de la ciutat i el recosit i millora del nucli ja consolidat. Un pla que abandona “és millor que el que es va aprovar inicialment el 2015”, segons s’ha reconegut unànimement, i que un cop sigui aprovat definitivament per la Generalitat, substituirà el planejament vigent, que data de 1997.
El Ple Municipal extraordinari de l’Ajuntament de Manresa d’aquest vespre ha aprovat provisionalment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Manresa. És l’última aprovació que es fa a nivell municipal, i ara tan sols falta l’aprovació definitiva per part de la comissió d’Urbanisme de la Generalitat per tal que el pla entri en vigor, en substitució del Pla General vigent, de 1997.
L’aprovació provisional del POUM ha tingut 22 vots favorables, 3 abstencions i cap vot en contra. L’han votat favorablement els grups que formen l’equip de govern municipal (CDC i ERC) i també el PSC, C’s i DM. S’han abstingut els 3 regidors del grup de la CUP.
En la intervenció inicial, el regidor de Planejament i Projectes Urbans, Marc Aloy, ha recordat que aquest serà el document que regularà l’urbanisme de la ciutat els propers 20 anys, entès com una eina de transformació un territori i una ciutat. Aloy ha afirmat que el nou POUM s’ha plantejat a partir d’un model “d’una ciutat compacta, que aposta per un creixement controlat”.
Pel que fa a les estratègies, Aloy ha afirmat que s’han mantingut els cinc aspectes continguts a l’avanç de pla i que van ser compartits per totes les formacions polítiques: la capitalitat, l’entorn natural, el desenvolupament urbanístic, la cura pel Centre Històric i l’estructura urbana.
Quant a estructura de ciutat, Aloy ha recordat que el Pla suprimeix aquelles infraestructures viàries pensades per donar respostes a nous creixements que el POUM deixa de contemplar, però manté el compromís amb el transport públic, definint un ex interurbà a les carreteres de Vic i Cardona, i transformant aquests vials. El regidor ha recordat que el nou POUM també defineix uns objectius clars en la millora del sistema ferroviari, amb dos plans especials, un per a la línia de la Renfe que faciliti la construcció d’un nou baixador al Congost, i un altre que afronti de manera decidida la integració de les vies de FGC i la transformació de l’àmbit de Manresa Alta. Aloy ha assegurat que el nou document també reconeix i amplia la xarxa de passeigs i recorreguts de vianants, “per dotar-nos duna trama urbana coherent i ben connectada amb l’entorn natural i la xarxa de camins que transcorre per l’Anella Verda”.
Pel que fa al sistema d’espais lliures, segons Aloy un dels objectius del POUM ha estat l’obertura cap al riu, però el pla també preveu mecanismes per obtenir els sòls necessaris per completar els parcs de Puigterrà i Puigberenguer. Aloy ha parlat també de la connectivitat ambiental, de la protecció dels espais naturals, i del fet que el pla posa eines per potenciar l’activitat econòmica d’aquestes zones, especialment la de “l’enorme regadiu en una terra de secà”. Pel que fa a equipaments, Aloy ha recordat que es mantenen com a públics terrenys que inicialment es preveien com a privats, i ha esmentat el cas del Centre Hospitalari, que es manté en un 60% com a equipament. En global, ha explicat, amb el pla s’ha augmentat “de prop de 30.000 m2 més de sòl destinat a equipaments respecte de l’aprovació inicial”.
Aloy ha recordat que des de l’aprovació del POUM vigent, Manresa ha passat de 64.000 als 75.000 habitants, i hi ha afegit que el document fa un esforç de contenció en la programació de nous creixements, amb la desclassificació de sòl al Camí de les Aigües i a la Mion. Un total de 42 hectàrees, ha explicat, han passat de sòl urbanitzable a no urbanitzable. Per al regidor, el POUM aposta per “una gran transformació de la ciutat que ajudi a recosir el teixit urbà i a millorar els sectors obsolets”.
Pel que fa a habitatges de protecció oficial, Aloy recorda que el POUM preveu l’obtenció de 3.117 nous habitatges de protecció oficial (el 32% dels previstos) i que, transformant sectors obsolets de la ciutat, és possible obtenir 800 habitatges addicionals.
Pel que fa al centre Històric, el regidor Aloy ha afirmat que el pla estableix nous instruments per facilitar la seva revitalització: “per una banda s’han resolt situacions de finques afectades urbanísticament per incentivar la seva rehabilitació, reconeixent les alçades i profunditats històriques, i establint mecanismes per a la millora dels interiors d’illa”. També ha recordat que s’ha tingut una cura especial en edificis qualificats com a equipaments, als quals ara es dota d’un ventall més ampli d’usos com hoteler, comercial o de restauració. Es tracta de casos com la Casa Amigant, l’Ateneu de les Piques o l’antiga Cambra de Comerç.
Per fer front a l’alt índex d’habitatges buits, el POUM proposa eines per a la rehabilitació d’habitatges i, tal com ha dit Aloy, es dota d’eines per “prioritzar el desenvolupament dels àmbits de transformació d’aquest sector abans d’iniciar creixements a la perifèria”. Ha recordat igualment que s’han fixat tots els àmbits de transformació del Centre Històric dins el primer sexenni”.
El regidor ha manifestat, en síntesi, que es tracta d’un pla “que s’ha qualificat de nova generació. Que abandona els creixements expansionistes. Que prioritza només aquells creixements que ens han de dotar d’alguna infraestructura estratègica i han de recosir la ciutat. Que delimita una gran quantitat de petits àmbits de transformació per tal de fer-los viables. Un pla que es dota d’eines per esponjar un Centre Històric massa dens i que tracta amb cura l’espai públic. Un pla que fa propostes adreçades a la igualtat, que han de permetre impulsar, garantir i consolidar actuacions urbanístiques que integrin la igualtat d’oportunitats i també la perspectiva de gènere. Perquè només una ciutat que posi la mirada en els infants, la gent gran i aquelles persones que són més vulnerables, pot ser una ciutat per a tothom”.
Aloy ha tancat la seva intervenció amb un agraïment a tots els que han fet possible aquesta aprovació després de cinc anys de treball, des del personal tècnic, els membres de l’oficina del POUM, les persones, entitats, partits i institucions que hi han participat, i el regidors del mandat passat i de l’actual. El regidor afirma que aquest “no és el POUM del govern ni de cap grup municipal, sinó de tots: els grups municipals, les institucions, entitats i ciutadans que hi ha participat”. També ha recordat que el document recull el 70% e les 341 al·legacions presentades després de l’aprovació inicial, i també les prescripcions de l’informe de la Comissió territorial d’Urbanisme.
Després de la intervenció inicial, ha estat el torn dels representants dels grups, que han justificat el seu vot favorable, en el cas del PSC, C’S, DM i el regidor Davins, i d’abstenció en el cas de la CUP.
Per ordre d’intervenció, s’ha adreçat al Ple en primer lloc el regidor Miquel Davins, que ha lloat l’esforç que l’elaboració del POUM ha estat “un procés participatiu intens, amb reunions amb associacions de veïns i tota mena d’entitats de la ciutat, que no han estat una mera formalitat”. Per a Davins, “s’ha aconseguit que no sigui el POUM de ningú, sinó de tots”, i ha assegurat que dóna respostes positives en àmbits diversos, com ara en la potenciació de la capitalitat, amb aportacions importants en temes de mobilitat; en el fet que facilita una ciutat més competitiva, amb clarificació dels usos urbanístics; i amb una aposta clara pel Centre Històric, on el Pla inclou “un conjunt de mesures que van en la bona direcció”. Per tot plegat, ha anunciat el seu vot favorable i ha manifestat el seu agraïment als successius regidors i a l’equip tècnic extern i intern per “la seva dedicació i treball ben fet”.
Al seu torn, el regidor de Democràcia Municipal (DM), Ton Sierra, ha admès que el seu grup ha participat relativament poc al procés, pel fet que no tenia representació al mandat anterior, però en aquest mandat “amb l’ajut dels regidors i tècnics hem pogut construir un posicionament”. Segons ell, per tant, “amb modèstia, però alhora amb exigència i amb una posició crítica però constructiva, després de fer una anàlisi creiem que aquest POUM és el més adient per a la nostra ciutat”. Per a Ton Sierra, “un creixement desordenat propiciaria solucions immediates, que podria generar disfuncions futures”. Per això, Sierra considera que “en l’elaboració d’un projecte de ciutat com aquest, sempre cal que hi hagi la referència i el mandat d’allò que volem arribar a fer”. El regidor de DM considera que “només amb compromisos de futur a llarg termini es pot construir un model de ciutat encisador; la ciutat no es pot deixar conduir per les urgències circumstancials”. Així doncs, ha conclòs, “creiem que amb aquest POUM es guanya espai en equipaments, es relliga el nucli urbà, dignifiquem el Centre Històric i apropem els barris al nucli urbà”. Amb aquest POUM, ha continuat, “el transport públic ha d’esdevenir factor primordial, amb una aposta per les línies fèrries i reordenació parades i estacions, adaptant a demandes ciutadanes”. També s’ha referit a l’adequació de zones verdes i a la compleció de l’Anella Verda i ha volgut remarcar “la implementació de metodologies de negociació, cabdals per aconseguir nous espais per als ciutadans. Felicitem i agraïm la feina feta pels equips tècnics i polítics”. Per tot plegat, ha manifestat també que el seu grup és favorable a “aquest pla ambiciós, ben pensat i ben estructurat”.
Posteriorment s’ha adreçat al Ple el regidor Miguel Cerezo, del grup de Ciutadans (C’s), que també ha lloat del nou POUM que avui es portava a aprovació provisional el fet que “crea un urbanisme sostenible amb un model compacte”. Cerezo s’ha referit a l’aposta per l’Anella Verda, així com a les propostes que fa el Pla per a la revitalització del Centre Històric, amb aspectes com el fet que es permetrà l’edificació d’habitatges en sotacoberta, i també al fet que “defineix una estructura urbana amb prioritat per a vianants, i aposta per la potenciació de l’activitat econòmica i comercial”, cosa que el seu grup considera que és “el camí a seguir”. Cerezo s’ha referit també al compromís inclòs al POUM de redactar un pla especial per al millor encaix de la línia de FGC a la ciutat, i ha considerat satisfactoris altres aspectes del pla vinculats a la mobilitat. “Estem d’acord gairebé tot el POUM i per això volem agrair també a les persones que hi ha intervingut i hi votarem favorablement”, ha conclòs Cerezo.
El següent a intervenir ha estat el regidor del grup del PSC Joaquim Garcia, qui ha afirmat que els objectius del seu grup en afrontar el procés del nou POUM han estat aconseguir “una ciutat més sostenible, una Manresa més habitable i una ciutat més cohesionada”.
Pel que fa a comunicacions ferroviàries, ha remarcat que moltes ciutats “voldrien plorar amb els nostres ulls” i tenir, com Manresa, dues línies que connectin amb Barcelona, però ha posat de relleu la “necessitat de reduir el temps de viatge. Aquest objectiu ha de ser una obsessió”. Sobre la nova estació de la Renfe al Congost, considera que “només es justifica pel fet de poder disposar de places d’aparcament”, un avantatge que considera relatiu perquè caldria inversions i la construcció del polèmic pont al final de la Carretera de Cardona. Pel que fa a la línia de FGC, ha remarcat que és positiu que, si els canvis en la ubicació de l’estació proposats en la primera versió del POUM no estaven prou justificats ni tenien l’aprovació de totes les parts, “ho resolem delimitant un pla especial i un protocol amb la Generalitat i FGC”.
Garcia ha considerat positiu que el Pla defineixi que s’han de continuar vinculant entre si els grans parcs (Agulla, Poal, parc del Cardener) i amb el conjunt de l’anella verda. Pel que fa a habitatge, ha considerat positiu que es la reserva d’habitatge protegit (HPO) superi el límit legal del 30%m si be “creiem que la demanda actual requeria reserves més altes” i ha considerat que aspectes com una major ocupació de pisos buits hauran de ser afrontats amb instruments polítics com el Pla Local d’Habitatge.
Garcia ha titllat de satisfactori que es prioritzi el comerç de proximitat i s’ha felicitat que no augmentin les superfícies comercials. “Hem aconseguit que el Carrefour no pugui créixer. No hem pogut evitar, però, que el polígon dels Dolors pugui acabar sent un nou macrocentre comercial”. El regidor socialista ha posat de manifest que la regulació de la nova “planta àtic” no els sembla adequada, tot i que l’accepten fixant una densitat màxima d’habitatges que limiti aquesta fórmula”.
Garcia ha fet incidència en la reserva d’equipaments, per “aconseguir una ciutat homogènia en la prestació de serveis”, i ha considerat important que el nou POUM “repesqui” indrets que en l’aprovació inicial es desqualificaven com a equipaments, com ara una part del Centre Hospitalari i també un solar a Bufalvent, l’edifici de la Guàrdia Civil, etc. En canvi, ha afirmat que “no entenem la nova qualificació de la Casa Amigant. Esperem que no es posi a la venda”. Finalment, Garcia ha mostrat també la discrepància del seu grup en relació al nou edifici que és previst construir a tocar de la rotonda que és previst construir a la Bonavista.
En definitiva, ha afirmat que “aquest no és el POUM que hauria liderat el PSC, però tampoc el que haurien fet individualment cap dels altres grups”. Ha remarcat la capacitat de treball per fer-lo possible entre tots i “com que no és el POUM que ningú, podem fer possible que sigui el de tots i totes. És un pla millor del que vam aprovar el 2015 i per això el nostre sí, on allà hi va haver una abstenció”.
Encara des del grup socialista, i en un torn de rèplica, Felip González ha volgut fer seu l’agraïment a totes les persones que han fet possible aquest POUM, i l’ha fet extensiu als antics i actuals regidors del seu grup. També ha afirmat que tot i el llarg procés d’aprovació, el camí del nou POUM “tot just comença ara”, i ha reiterat la importància que tots els grups hagin manifestat que el document que avui s’ha aprovat “és millor que el que es va aprovar inicialment, fa dos anys”.
Des de l’equip de govern Jordi Serracanta, que va ser regidor responsable del POUM en els primers mesos de l’actual mandat, ha començat remarcant la importància que “el 70% de les al·legacions han estat introduïdes”. Serracanta ha agraït la participació de partits, entitats i ciutadans: “Tot el procés s’ha fet amb clara voluntat de sumar, compartir, debatre, des de la diferència, amb voluntat de tirar endavant un projecte conjunt de ciutat”.
Serracanta, actual regidor de Qualitat Urbana i Serveis, ha afirmat que “aprovem un POUM de nova tendència, perquè després de molts anys i modes de creixement, estem en un model de ciutat compacta, que concentra els creixements de forma raonable. Ens volem recosir i endreçar, per millorar la qualitat de la ciutat i la qualitat de vida dels ciutadans. És un POUM de sentit comú, que toca de peus de terra. Per fer un millor ús de la ciutat construïda”.
Per al regidor, el document “se centra en la ciutat construïda, en detalls per resoldre el dia a dia de la ciutat i reafirmar paper de capitalitat de Manresa”, fixant uns objectius que “no comprometin la ciutat del futur”. Per això, ha recordat “s’han desprogramat grans peces de sòl urbanitzable i estructures viàries”. El document, ha dit Serracanta, també posa de manifest el potencial de l’entorn natural i la seva integració com a valor afegit de la ciutat.
“Avui és un ple important”, ha dit Serracanta, perquè “posem les bases del que ha d’acabar sent aquesta ciutat. L’èxit d’avui serà que d’aquí a uns quants anys l’agenda que hem definit, la ciutat que ara hem acordat, s’acabi portant a terme”.
El regidor ha fet un repàs a les línies estratègiques del pla i ha conclòs assegurant que “el que fem fet és mirar-nos al mirall a partir del que som, per transfomar-nos cap al segle XXI. Fer una ciutat compacta, eficient i sostenible”. El regidor, que ha tingut paraules d’agraïment per als regidors implicats i els serveis tècnics, ha manifestat la seva confiança que el POUM aprovat avui “sigui una eina útil i efectiva de transformació de la nostra ciutat”.
Per part de la CUP la regidora Gemma Tomàs ha estat l’encarregada d’argumentar el seu posicionament, que ha estat l’abstenció. Segons ella, en el mandat actual, les aportacions que va havia fet la CUP en l’aprovació inicial van quedar en segon terme”. La regidora ha afirmat que el POUM del mandat anterior “ens el sentíem nostre, i el que ara s’aprova és una altra cosa, i no creiem que les nostres aportacions, tot i mantenir-se en bona part, siguin centrals en el projecte que defensa l’equip de govern”.
Després dels agraïments també a responsables polítics i a l’equip redactor del POUM i tècnics municipals, Gemma Tomàs ha afirmat que un cop aprovat inicialment el pla, el seu grup va presentar dues al·legacions que entén que no s’han tingut prou en compte: sobre les prioritats de creixement, considera que el pla mobilitzarà habitatge buit al llarg de tot el període de vigència del document, mentre que la CUP creu que hauria de fer-ho a l’inici. Tomàs també considera que “no s’ha entès el concepte de créixer de forma ordenada”. La segona al·legació que, segons ella, no s’ha atès, és la que feia referència a establir mecanismes que fessin impossible ampliar el sector comercial dels Trullols.
Gemma Tomàs ha discrepat del govern pel que fa a la superfície de sol urbà que passa a ser no urbanitzable, tot i que sí que considera positiu el fet que s’intenti relligar la ciutat consolidada. Sobre mobilitat, ha afirmat que hi ha “manca de voluntat” per desenvolupar tal com es va aprovar en el document inicial la transformació de la carretera de Cardona i de Vic en un gran passeig, amb priorització de transport públic, i ha manifestat la importància que caldria facilitar encara més els recorreguts per a vianants i els trajectes cap als centres educatius.
La regidora de la CUP també ha manifestat que el seu grup considera escassa la perspectiva de gènere del nou document, ha criticat que es permeti l’edificació de més habitatges petits, “quan el govern havia manifestat que en calen més que tinguin dimensions més grans”. La regidora de la CUP també troba “poc ambiciosa” l’aposta per l’habitatge protegit i considera que no es posa prou atenció en la rehabilitació del Centre Històric. Tot i considerar que aquest no és el POUM que hauria fet la CUP, ha manifestat que el document ha tingut millores en relació al que va ser aprovat inicialment, i per aquest motiu el seu vot no ha estat contrari, sinó una abstenció.
Un cop acabades les intervencions, s’ha dut a terme la votació i el POUM ha quedat aprovat provisionalment. El Ple extraordinari s’ha tancat amb la intervenció de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, qui ha reiterat l’agraïment a totes les persones que han fet possible aquesta aprovació i que han fet “bona feina” al llarg d’aquests cinc anys: equip redactor, tècnics, regidors i també els ciutadans que hi ha participat.
Per a l’alcalde, “seria bo fer extensiu aquest esperit de col·laboració i participació a altres temes de ciutat”. Segons Junyent, “hem estat generosos a l’hora de trobar el consens al voltant del POUM, perquè hem primat el sentit de ciutat”. L’alcalde ha afirmat que “avui hem fet un pas definitiu i determinant perquè puguem tenir un pla urbanístic després de 20 anys”. Segons ell, “això ens ha de permetre fer una Manresa millor, amb més qualitat de vida, amb una ciutat mes compacta, sense grans creixements. També ens ha de servir per transformar l’espai urbà i millorar-lo, respectant l’entorn natural”.
L’alcalde de Manresa ha conclòs que “Si el POUM ens permet millorar la qualitat de vida dels manresans i manresanes serà la constatació que el que hem aprovat avui te transcendència històrica. Ens agradaria, d’aquí 20 anys que el balanç, que es pugui fer sigui tan positiu com els auguris que avui han quedat demostrats: fonamentalment, a banda de la qualitat de vida, que el POUM ens permeti exercir el rol de capitalitat de la comarca i de la Cata
