L'acord tindrà una vigència de tres anys, les aportacions econòmiques es renovaran anualment i al 2014 cadascuna de les institucions aportarà 60.000 euros per finançar les obres de restauració.
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el representant del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Pluma; el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve i el bisbe de Vic, Romà Casanova han firmat avui, a la sala gòtica de la Seu, el conveni marc de col·laboració per finançar la restauració de la basílica.
L’objecte del conveni és fixar les condicions d’atorgament d’una subv enció per finançar les noves obres de restauració de la col·legiata que es faran els propers tres anys, fins el 31 de desembre de 2016. Aquestes obres de restauració deriven del Pla Director de l’Obra, redactat l’any 2001.
En l’addenda del conveni es fixen les intervencions que es faran a la Seu aquest any, concreten les obligacions de cadascuna de les parts així com també estableix les aportacions econòmiques per tal de cooperar amb el Bisbat de Vic en la restauració.
Així, la inversió prevista per aquest any és de 240.000 € que serà finançada per les quatre institucions firmants (Departament de Cultura, a través de l’Oficina de Suport a la iniciativa Cultural, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Manresa i Bisbat de Vic), amb 60.000€ cadascuna. Les intervencions consisteixen en dos mòduls de la fa& ccedil;ana Sud, annexes al baptisteri i escalinata d’entrada.
Tot i que el conveni té una vigencia de tres anys, les aportacions econòmiques de les quatre institucions es fixaran anualment.
En els parlaments, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha remarcat la importància “d’aconseguir una gesta d’aquest tipus per restaurar l’edifici més emblemàtic de la ciutat, tenint en compte les dificultats del context actual”. A més ha dit que “és un lloc de culte pels manresans i alhora la postal de la ciutat”, rellevant també “en l’horitzó de Manresa 2022, amb la commemoració del 500 anys de l'estada de Sant Ignasi a la ciutat”.
El director general d’arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Pluma, ha agraït “l’esforç per seguir restaurant un monument destacat del gòtic” i h a recordat “els 14 anys d’actuacions gairebé ininterrompudes amb 3 milions invertits que han consolidat l’acord entre les quatre parts”.
Per la seva banda el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha destacat “el paper de Manresa l’any 1714, i el de la Seu, com a emblema d’una de les ciutats importants de Catalunya”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, ha fet èmfasi en el fet que “un edifici no s’acaba mai, un cop fet, cal seguir restaurant-lo”, i en el cas de la Seu, que a més té valor històric, patrimonial i simbòlic cal garantir que perdura en els futurs segles. Com a representant del bisbat i responsable de la restauració de la basílica, ha agraït la implicació de les altres tres parts, “una implicació que expressa l’estima pel país”.
A l’acte també hi ha assistit el vicari general de la diòcesi de Vic, David Compte, que ha presentat l’acte, i la representant de l’Oficina de Suport de la Iniciativa Cultural, Pilar Pifarré. Hi eren presents també, entre d'altres, la directora territorial de Cultura de la Catalunya Central, Maria Àngels Blasco; el president del capítol de Canonges de la Seu, Josep M. Gasol; i els regidors Joan Calmet i Sílvia Grataccós.
Després de la firma del conveni els assistents s’han desplaçat a l’interior de la basílica per atendre els mitjans i fer una visita a l’edifici gòtic.
Conservar un Bé Cultural d’Interès Nacional
La Basílica de la Seu és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en haver estat declarada Monument Històric Artístic per Decre t de 3 de juny de 1931. Per tant, és objecte d’una intervenció integral que n’asseguri la seva conservació.
Per tal d’aportar els mitjans necessaris, el 2001 es va redactar el Pla Director de l’Obra. Les quatre institucions van signar el desembre de 2002 un conveni de col·laboració per al finançament de diverses obres contingudes al Pla Director de l’Obra, que ja s’havia renovat els anys 2005 i 2009.