L’efemèride tindrà lloc el dia 20 de juny i es vol evidenciar el paral·lelisme de fets històrics recents com la guerra a Síria, els desplaçaments forçats, la incapacitat per donar resposta humanitària; amb el propi exili de la guerra civil espanyola i les reaccions en ple segle XXI.
L’Ajuntament de Manresa ha preparat un programa d’actes (que començarà el dia 13 de juny i acabarà el 9 de juliol) per commemorar el Dia Internacional de les Persones Refugiades que se celebra el 20 de juny arreu del món.
Repetim la història? és l’eix conductor de les activitats organitzades atès que es vol palesar el paral·lelisme de fets històrics recents com els conflictes armats de Sirià, la crisi a l’Orient Mitjà, el desplaçament de refugiats, la incapacitat de donar resposta humanitària, etc. amb el propi exili de la guerra civil espanyola i les reaccions en ple segle XXI.
Si bé, l’exposició els Murs d’Europa, serà el fil conductor que ajudi a repensar la resposta a les migracions forçades, el programa s’enriqueix amb aportacions des de la memòria històrica, la perspectiva de gènere i el valor de la cultura com a forma de denúncia i mostra de solidaritat.
Programa d’activitats
Del 6 al 22 de juny a la Biblioteca del Casino.
- “Refugiats a Grècia”, Mostra de fotografies d’Abdalezez Dukhan i Karrar Al-Azawi
Dimarts 13 de juny a les 19 h a l’Ateneu Les Bases
- Presentació del llibre “Trenes tallades, records d’una nena de Rússia”, a càrrec de la seva autora Roser Rosés.
El seu testimoni en primera persona relata de forma tendra i realista la vivència d’una nena que deixa família i país amb 12 anys. A la tornada, res era com el que havia deixat. L’activitat s’enriquirà amb testimonis d’exili actuals.
Divendres 16 de juny a les 19.30 h a l’Espai Plana de l’Om
- Presentació de la exposició els “Murs d’Europa”, a càrrec dels creadors de l’exposició, fotoperiodistes de l’Associació Fotomovimiento i de Nova-Innovació Social.
A través de fotografies i audiovisuals, els autors expliquen la història real de persones refugiades amb les quals han conviscut. Les han acompanyat en moments d’esperança, en dols, frustració... en un difícil viatge amb fronteres tancades, violència, gasos lacrimògens... i amb moltes preguntes davant una Europa que es replega o mira cap a una altra banda.
L’exposició es podrà visitar del 12 al 25 de juny
Dimarts 20 de juny a les 17.30 h a la plaça Sant Domènec
- L’ Acollida amb Ulls d’Infant
El mateix dia internacional de les persones refugiades serà el torn dels infants. Segons dades d’ACNUr, el 51% de les persones refugiades són infants. Així, s’escoltaran les opinions dels nens i nenes dels C. Oberts, Casal-Ot i Ludoteca. L’activitat és oberta a tothom i comptarà amb mim, contes i música a càrrec d’artistes manresans. Participaran el músic Oriol Barri, Paqui Borjas amb Expressa’t i Bambuscats.
Dimecres 21 de juny a les 19.30 h al Centre Cultural Casino
- Xerrada “Guerra Civil, ahir; Síria, avui. Experiències d’ acollida a Elna i a Manresa”, a càrrec d’Assumpta Montellà i Josep Alert.
Es compararà la guerra civil amb el moment actual. Assumpta Montellà és autora de la Maternitat d’Elna i Josep Alert ha estudiat l’ acollida de persones refugiades a Manresa durant la guerra civil.
Dijous 22 de juny, sessions a les 18 h i a les 20 h al Teatre Kursaal
- “El món és prou gran”, cantata per a cor i orquestra a càrrec dels Alumnes de l'Escola Municipal de Música d' Artés.
L’obra compta amb música de David Maretll i textos de Carles Suero i Lluís Forcada. El preu de l’entrada és de 10€ i la taquilla anirà de forma íntegra a Intermón Oxfam (venda d’entrades al Kursaal).
Diumenge 9 de juliol de les 7.30 a les 19 h
- Visita guiada per conèixer l’experiència de la Maternitat d’Elna de la mà d’Assumpta Montellà
El punt de trobada per marxar en bus serà a la plaça Espanya i al carrer de la Pau (davant La Salle). El cost de la sortida és de 26€ i 42€ qui esculli l’opció de dinar inclòs. Cal inscripció prèvia a: siad@ajmanresa.cat i 938752310.
60 milions de persones són víctimes de desplaçaments forçats
Els dies internacionals serveixen per recordar aspectes sense resoldre o, si més no, que calen millorar o situar a l’agenda de prioritats.
A la societat del s. XXI, més de 60 milions de persones al món són víctimes de desplaçament forçat, factor que provoca desarrelament, fracturació familiar i social i evidencia les dificultats per complir els convenis internacionals per defensar el dret a la vida i a la seguretat.
Tot i que és un drama que colpeja diferents continents, les darreres crisis situen una forta problemàtica a la zona d’Orient Mitjà: el conflicte de Palestina, la inestabilitat d’Iraq i la cruenta guerra de Síria. Només en aquest país, es compta amb 5 milions de persones refugiades i més de 7 milions de desplaçats interns. Moltes d’aquestes persones han vist en Europa una esperança a una guerra que no entenen més enllà del desig de part de la població de viure en democràcia. Menys entenen encara la resposta d’aquesta Europa que, suposadament, compta amb els instruments per garantir el dret d’asil.
La dura realitat ha estat que Europa només ha “pogut” acordar l’ acollida de 160.000 persones. Aquesta xifra simbòlica tampoc s’ha complert i, a dia d’avui, s’ha acollit el 6,5% del que s’havia acordat. Mentre, les persones malviuen a camps de refugiats que les entitats i el voluntariat independent titllen de camps de concentració, ateses les condicions de vida.
La incapacitat d’Europa per donar una resposta humanitària
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Manresa, ha sumat diferents iniciatives de la ciutat per, d’una banda, expressar en veu alta la indignació sobre la incapacitat de donar una resposta humanitària i, per l’altra banda, posar en valor tot el treball de persones i entitats a favor de la defensa del dret d’asil.
Per això les activitats programades per commemorar el Dia Internacional de les Persones Refugiades volen evidenciar el paral·lelisme de fets històrics com el propi exili de la guerra civil, i les reaccions en ple segle XXI. Són moltes les entitats i institucions que han palesat la vergonya davant imatges actuals que es podrien fàcilment confondre amb el patiment dels refugiats als camps de concentració francesos. Per aquest motiu, el programa es nodreix de les aportacions de diferents historiadors i historiadores.
En totes les activitats, l’objectiu no es només mostrar les xifres, sinó personalitzar-les, explicar aquelles històries concretes, de persones que amb una vida feta, truncada per factors aliens i que no han trobat el refugi promès i, inclús, són mirades per part de la població amb certa recança. El programa recorda la urgència de mirar persona a persona i protegir els avenços quant a drets humans.
El conjunt del programa d’activitats està coordinat pels Programes de la Dona, Cooperació i Cultura i compta amb diferents col·laboracions com l’Associació de Memòria i Història, l’Ateneu les Bases, El Centre Cultural el Casino, el Consell Municipal de Solidaritat, Dianova i la Diputació de Barcelona.