La Fira presenta una programació associada als quatre eixos que defineixen els 20 anys de trajectòria: futur, patrimoni, innovació i Mediterrània. Avui se n'ha fet l'avanç de la presentació en dos actes, a Manresa i Barcelona, amb la presència de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i la regidor de Cultura, Anna Crespo. L’espectacle inaugural de la mà d’artistes com Maria Arnal & Marcel Bagès, Judit Neddermann i Joana Gomila entre d’altres, proposa una mirada cap al futur, amb una representació de la nova escena de joves músics d’arrel. Una adaptació de El Llibre Vermell de Montserrat portarà per primer cop la Fira Mediterrània a l’Abadia de Montserrat. La crema de Mar de Foc, una falla de grans dimensions obra conjunta de l’artista plàstic Txema Rico i Sergi Ots, clourà la 20a edició. Coincidint amb l’avançament de programació, avui es posen a la venda alguns dels espectacles més destacats de la programació.
La Fira Mediterrània de Manresa celebra enguany la seva 20a edició del 5 al 8 d’octubre. Durant quatre dies Manresa tornarà a esdevenir epicentre de la cultura popular i les músiques del món. La Fira celebrarà el 20è aniversari llençant quatre missatges que han definit la filosofia d’aquest projecte al llarg dels anys: futur, patrimoni, innovació i Mediterrània. La Fira presentarà un projecte artístic singular associat a cadascun d’aquests quatre eixos.
La Fira Mediterrània de Manresa va néixer fa vint anys en un context de certa reserva envers la cultura popular generada pel poc convenciment que aquest tipus de manifestació pogués posar-se al dia en quant a creativitat, contemporaneïtat i modernitat. Vint anys després, la Fira Mediterrània s’ha convertit en la capital de la cultura popular contribuint a la millora i creixement qualitatiu d’aquesta. Durant aquest temps la Fira ha esdevingut capdavantera a l’hora de generar projectes d’avantguarda amb segells de proximitat, participació, integració i de propostes de molta amplitud social. La Fira ha sabut generar activitat tradicional amb una visió i una perspectiva totalment contemporània. Al mateix temps, ha esdevingut una finestra de difusió que ha sabut mostrar la nostra cultura al món.
Aquest migdia s'han fet sengles actes de presentació de la fira a la premsa, a Manresa (en un pis de l'edifici modernista de la Casa Torrets, coneguda com La Buressa) i a Barcelona (al pati Manning, seu de l'Oficina d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona). Als parlaments, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha felicitat tots els que fan possible la Mediterrània, que arriba a la fita dels 20 anys de vida. "Manresa torna a ser capital de la cultura popular i ens complau especialment aquesta celebració del 10è aniversari". L'alcalde ha especificat que es farà un acte específic de reconeixement als pioners de la fira, el proper 22 de setembre al saló de Sessions de l'Ajuntament, "per agrair la feina als iniciadors i als que han continuat la feina al llarg d'aquestes dues dècades".
L'alcalde ha remarcat que la Mediterrània és una mostra de la vitalitat i el dinamisme cultural de la ciutat, que aqeust mateix cap de setmana ha viscut un altre caoítol important, amb la vuitena edició del festival de músiques electròniques Manrusionica, que ha fet visible la ciutat arreu del país. L'alcalde ha manifestat que aquesta 20a Mediterrània arribarà molt pocs mesos abans d'iniciar la capitalitat de la cultura catalana, que Manresa ostentarà el 2018, i per a la qual "sumarem la potència de la Fira i l'expertesa de les persones que la tiren endavant".
Futur l SABA! Joves músics d’arrel
Fira Mediterrània llençarà el seu missatge de futur cedint la veu als joves i reivindicant així una escena encara poc coneguda. Es tracta d’un planter de joves músics dels Països Catalans, molt conscients de la importància de buscar una veu pròpia i de la força de la tradició com a matèria creativa. Tot combinant avantguarda i tradició des de diferents òptiques, ells estan transformant la música d’arrel.
Així, per inaugurar l’edició dels seus 20 anys, Fira Mediterrània els dona veu reunint sobre l’escenari alguns dels noms més destacats d’aquesta generació, com el duet revelació del 2016 Maria Arnal & Marcel Bagès, les veus de Judit Neddermann i Joana Gomila, el duet de gralla i acordió Criatures (guanyadors del Concurs Sons de la Mediterrània 2016), el multiinstrumentista i compositor Manu Sabaté, el guitarrista Pau Figueres, el grup de folk Riu, el cantaor valencià Xavier de Bétera i la big band Rufaca Folk Jazz Orquestra - Escola Folk del Pirineu, que combina especialistes en la música del Pirineu amb alguns dels millors joves músics de jazz del país. El concert tindrà un format irrepetible, ple de col·laboracions inèdites i amb gairebé quaranta músics a l’escenari.
Patrimoni l Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat
El compromís de la Fira amb la recuperació i actualització del patrimoni artístic i cultural del país ha estat una constant al llarg de la seva història. Dos exemples recents serien la cloenda de la Fira el 2015 amb la primera sarsuela catalana, La Viola d’Or, del compositor Enric Morera, o més recentment, la de l’any passat, amb la comèdia lírica de Joaquim Serra, Tempesta Esvaïda. Enguany la Fira traslladarà per primera vegada la seva programació a l’Abadia de Montserrat, marc ideal per a la innovadora adaptació de El llibre Vermell de Montserrat a càrrec de l’ensemble Magister Petrus, l’Esbart Dansaire de Rubí i el Cor de Cambra Francesc Valls. Aquesta producció a partir del manuscrit de 1399 posa en valor una de les descobertes del desaparegut Pare Gregori Estrada: la seva connexió amb la cultura popular i la presència al text de coreografies pensades per ser ballades pels pelegrins. La producció agafa el relleu de la feina feta en dècades anteriors per figures com Albert Sans, Fabià Puigserver i el Pare Ireneu Segarra.
Innovació l A vore
La trobada entre avantguarda i tradició és un dels trets que més identifiquen la Fira Mediterrània. L’any 2015, una de les propostes que va despertar més interès en aquest sentit va ser A vore, el laboratori de creació que va unir improvisadors contemporanis i artistes tradicionals amb l’objectiu d’aproximar-se al món de la jota de l’Ebre. Aquest trencador projecte d’investigació, torna a la Fira dos anys més tard convertit ja en un espectacle acabat gràcies al procés de coproducció desenvolupat amb el Mercat de les Flors i l’Auditori de Barcelona. Sota la direcció de la coreògrafa Sònia Gómez i de l’artista visual Ramón Balaguer, participen també en aquesta aventura el grup de jazz d’avantguarda Astrio, el músic Pau Puig i la ballarina Carme Balaguer.
Mediterrània l Mar de Foc
La mar Mediterrània és el marc de referència del projecte global de la Fira. La seva geografia artística, tradicional, social i humana han marcat la fesomia del certamen al llarg dels anys. Per destacar-ne la importància, la Fira clourà la seva 20a edició amb un espectacle fruit d’un projecte comunitari que posa la mirada sobre les successives crisis humanitàries que es pateixen des de ja fa massa anys a les aigües i les costes del nostre mar.
Es tracta de la construcció i la crema d’una falla de grans dimensions, en forma de vaixell de paper que estarà plantada a la Plaça Major de Manresa. L’artista plàstic del Bages Txema Rico serà l’encarregat de construir la falla i per fer-ho comptarà amb la col·laboració de més de 200 nens i nenes de la comarca, que participaran en els tallers de confecció d’aquesta construcció efímera a l’edifici de l’Anònima. La falla es traslladarà diumenge 8 d’octubre, el darrer de la Fira, a la Plaça Major, i al vespre es cremarà, en un acte ple de simbologia que, sota el títol Mar de Foc, tindrà l’acompanyament artístic del director d’escena Sergi Ots.
AVANÇAMENT DE PROGRAMACIÓ
Grans artistes a la recerca d’arrels
A banda d’aquestes activitats, la Fira també avança altres espectacles destacats de la programació de la 20a. És el cas de les propostes que hi presentaran tres artistes de prestigi que han iniciat un procés de recerca artística d’arrels, propiciats per Fira Mediterrània.
Una d’elles és la Maika Makovski. La polièdrica cantautora ha guanyat la darrera edició del Premi Teresa Rebull, de producció musical en cultura popular, amb CarMenKa, un projecte on Makovski explora els seus orígens, seguint la pista musical de les seves dues àvies: la macedònia Menka i l’andalusa Carmen. Un viatge a través de la música que l’artista realitzarà al costat d’una formació internacional amb músics tradicionals de diferents punts de la Mediterrània.
La Fira també acollirà el concert de Mazoni & Istanbul Street Ensemble, fruit de l’aventura turca de l’ànima del grup català, Jaume Pla. El passat mes de gener Televisió de Catalunya estrenava el documental “Per primer cop” on es narrava el viatge d’una cançó de Mazoni creuant la Mediterrània fins arribar a les oïdes de diversos músics d’Istanbul, que la van reinterpretar lliurement. Arrel d’aquesta experiència, la Fira Mediterrània en col·laboració amb el Festival Connexions, l’Institut Ramon Llull i l’Auditori de Girona entre altres, han organitzat un emocionant viatge de tornada, on els músics turcs vénen a Catalunya per construir un recital sencer amb temes de Mazoni.
El tercer artista que buscarà les seves arrels amb motiu de la 20a Fira serà el prestigiós coreògraf ebrenc Roberto Olivan. Què passaria si fem conviure el moviment, l’electrònica i la polifonia tradicional? Es tracta de tres elements de gran potència per separat i que probablement mai s’havien trobat abans. La resposta ens la servirà el mateix Olivan, juntament a l’artista electrònic belga Laurent Laforge i el trio de veus occitanes Cocanha, protagonistes d’aquest laboratori de creació coproduït amb el Mercat de les Flors.
La música
Tornant al camp musical, el cartell de la 20a Fira inclourà la presència de tres veus femenines importants que gaudeixen d’un ampli reconeixement en els seus respectius àmbits. Per una banda, la cantant portuguesa Mísia, que actuarà per primera vegada a Manresa, per oferir el seu particular homenatge al gran mite del fado Amália Rodrigues a Para Amália. De l’altra, Rocío Márquez, una de les veus més valorades del flamenc actual, entomarà el repte d’unir flamenc i música barroca al costat d’un dels millors intèrprets de viola de gamba, Fahmi Alqhai, a Diálogos de viejos y nuevos sones. Finalment, els ritmes més festius, els posarà Amparo Sánchez, que està celebrant, en companyia d’una potent banda de músics, que ja han passat 20 anys des de que Amparanoia va publicar El poder de Machín, el disc que la va catapultar com a pionera del moviment mestís.
Arts escèniques
El circ, la dansa i el teatre tampoc faltaran a la cita obligada de Manresa amb propostes tant de sala com de carrer. En el primer cas, destaquen dues propostes que ens apropen a la creativitat d’avui al món àrab. En primer lloc el Groupe Acrobatique de Tanger, un grup de joves acròbates tradicionals marroquins, també implicats en la creació contemporània, que a Halka ofereixen un espectacular recital d’aquesta disciplina, joia del patrimoni cultural del Marroc; i la coreografia del sirià Mithkal Alzghair, que acompanyat per dos ballarins més i amb una base de dansa popular, reflexiona a Displacement sobre la transformació del seu poble a causa de la guerra i la migració.
Al carrer podrem veure ...Sodade... la poètica proposta dels francesos Cirque Rouages, que sobre un cable sense fi s’endinsa en els records d’un home gran al costat del mar, mesclant funambulisme, música, poesia i teatre mecànic; i EgurRa, l’homenatge a les danses tradicionals d’arreu que, centrat en el ball de bastons i la txalaparta, les reivindica com a elements de màxima contemporaneïtat. Aquest projecte, liderat per l’artista de circ Oriol Escursell, va ser guanyador de la darrera edició del Premi Delfí Colomer, on també col·laboren Sismògraf i EsDansa, entre d’altres. Amb un peu al carrer i l’altre mig amagat sota la closca, els clowns Toti Toronell i Pere Hosta s’han unit sota el nom Slowolou per transformar-se en individus-cargol i reivindicar la lentitud del pallasso enfront el ritme vertiginós de la resta de la societat, en un espectacle que està en procés de creació. Un altre clown, Marcel Tomàs, ha escollit Manresa perquè Cascai Teatre faci el salt per primera vegada de la sala al carrer amb una delirant proposta.
Xarxa Alcover
La programació de la Fira comptarà per segon any consecutiu amb la programació off de Xarxa Alcover, el circuit teatral en català que uneix les Illes Balears, Catalunya, Andorra, la Franja de Ponent i el País Valencià, amb dos espectacles familiars: Hannah dels tres països, d’Iguana Teatre, protagonitzada per tres dones de llocs diferent que comparteixen el fet d’haver abandonat els seus països d’origen; i Renard o el llibre de les bèsties, una versió lliure del clàssic de Ramon Llull a càrrec de Teatre Obligatori.
També dins la programació de Xarxa Alcover, però adreçats a un públic adult, la Fira acollirà les actuacions de Maduixa Teatre i el seu Mulier, un dels més aclamats a l’Estat espanyol durant els darrers anys i multiguardonat recentment als Premis Max, com a millor espectacle de teatre de carrer i millor composició musical per a espectacle escènic. I Meriyanes Produccions, amb Ventura, una proposta que reflexiona, amb molta proximitat, sobre l’atzar i el destí amb la història quotidiana de dues dones.
Tradició, participació i territori
La Fira explorarà, com és habitual, les potencialitats de la cultura popular i tradicional com a element participatiu, de treball comunitari i també d’arrelament al territori. Ho farà, incloent al seu programa una àmplia representació dels col·lectius associatius que estan actualitzant dia a dia el patrimoni immaterial català. Enguany, arrel de la participació en el projecte Euroregional “Cultures Populars en Diàleg” es desenvoluparà un Focus Occitània, que portarà una mostra del ric patrimoni immaterial d’aquesta àrea cultural i geogràfica, basada en tres elements principals: polifonia, bestiari festiu i joc tradicional. Aquesta darrera disciplina, el joc tradicional, tornarà a tenir enguany en espai privilegiat a la Plaça Major de Manresa, com a mostra de la seva capacitat d’aglutinar la participació i socialització de la cultura. La Fira també programarà la proposta del grup de teatre amateur de Granollers Quatre per Quatre, que coincidint amb el centenari de la publicació de L’auca del senyor Esteve, recuperarà la seva adaptació del clàssic de Santiago Rusiñol, de la mà de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya.
Pòrtic de la Fira
Un primer tret de sortida de tots els espectacles de la Fira tindrà lloc uns dies abans de la seva inauguració oficial el 5 d’octubre. Per anar obrint boca, l’organització del certamen ha previst celebrar una jornada, el 22 de setembre, que servirà com a pòrtic de l’esdeveniment. Així, els manresans podran donar la benvinguda a la Fira amb un itinerari d’activitats. Per una banda, tindrà lloc la inauguració de l’exposició “L’envelat”, produïda amb motiu del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia, amb la participació del Departament de Cultura de la Generalitat, i que es podrà veure fins que s’acabi la Fira a la sala d’exposicions de la Plana de l’Om. Per altra banda, Circ Pànic, oferirà a la Plaça Sant Domènec una prèvia a Manresa de l’espectacle MiraT, que poc després formarà part de la programació de la Fira. La cirera de la jornada anirà a càrrec de Bella Ciao, l’espectacle que va marcar un punt d’inflexió al folk italià fa més de cinquanta anys, en que hi participen noms de la talla de Ricardo Tesi, Lucilla Galeazzi o Ellena Ledda. En aquesta ocasió, l’espectacle comptarà amb la participació excepcional de Jaume Arnella i Carles Belda, dos artistes catalans que, des de diferents generacions, comparteixen amb els històrics italians els valors cívics i llibertaris que van donar lloc a aquest fenomen cultural. Aquest concert és possible gràcies a la iniciativa de les entitats manresanes D’Arrel, El Galliner i Manresa d’Equipaments Escènics, així com la col·laboració del Centre Artesà Tradicionàrius.
VENDA D’ENTRADES
La presentació de l’avanç de programació coincideix amb la posada a la venda d’alguns dels espectacles de pagament més destacats de la programació. Per donar el tret de sortida a la venda d’entrades de la resta d’espectacles de pagament, el 4 de juliol, la Fira celebrarà un acte simbòlic al punt de venda de les taquilles del Teatre Kursaal a Manresa. Les entrades es poden comprar a través del web de la Fira (www.firamediterrania.cat) i a les taquilles del Kursaal.
