Una planta pilot de depuració desenvolupada per Aigües de Manresa i la UAB genera productes de valor afegit simultàniament al procés de depuració. A la pràctica, aquesta tecnologia, pionera al món, podria transformar les depuradores en biorefineries. La planta ha estat inaugurada avui i millora el tractament de depuració d'aigües, alhora que extreu fòsfor i materials per a la fabricació de bioplàstics. La teconolgia forma part del projecte europeu SMART-Plan, al qual participen 26 socis de 10 països.
Aigües de Manresa, conjuntament amb el grup de recerca GENOCOV de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha inaugurat aquest matí, a les instal·lacions de l'estació depuradora d'aigües residuals de Manresa, una planta pilot de tractament d'aigües que genera productes de valor afegit simultàniament al procés de depuració.
A la inauguració hi han assistit el primer tinent d'acalde i vocal d'Aigües de Manresa, Marc Aloy; el director d'operacions d'Aigues de Manresa, Ricard Tomàs; la representant de l'Agència Catalana de l'Aigua Elisabet Mas; i el vicerector d'Innovació i Projectes Estratègics de la UAB, Javier Lafuente. Igualment, l'investigador principal del projecte, Juan Antonio Baeza, ha explicat les característiques de la nova planta.
La planta pilot, construïda en el marc del projecte europeu SMART-Plant, té per objectiu demostrar que la tecnologia desenvolupada per investigadors de la UAB permet tractar de manera més eficient les aigües residuals urbanes, alhora que pot concentrar i extreure'n fins al 50% del fòsfor present, i també recupera una part de la matèria orgànica en forma de matèria primera per a la fabricació de bioplàstics, que després es poden comercialitzar.
La tecnologia és pionera al món i pot transformar les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) en petites biorefineries, tot impulsant d'aquesta manera el sector cap a un escenari d'economia circular, basada en el reaprofitament i la reducció en la producció de residus.
La planta pilot on s'implementa la nova tecnologia (que rep el nom de SCEPPHAR, Short-Cut Enhances Phosphorus and PHA Recovery) està instal·lada a l'estació depuradora de Manresa i està dissenyada per depurar uns 10 m3 al dia d'aigües residuals, seguint els límits normatius més estrictes.
El sistema recupera el 50% del fòsfor de l'aigua, recuperable com a fertilitzant. Recuperar aquest element és clau perquè és un nutrient cada cop més escàs a la terra, sense el qual no es pot mantenir una producció agrícola sostenible. Mitjançant una reacció de precipitació controlada a la planta, la teconolgia estrenada converteix el fòrfor en estruvita, un fertilitzant d'alliberament lent, valoritzable per a aplicacions agrícoles.
Igualment, els fangs produïts durant el procés poden contenir fins a un 30% de polihidroxialcanoats (PHA), a partir dels quals es poden produir bioplàstics per a aplicacions industrials.
El projecte europeu té una durada de 4 anys i una inversió global de 9,7 milions d'euros. Està format per 26 socis (empreses i universitats) de 10 estats de la UE. En el cas de la tecnologia que s'estrena a Manresa, té un pressupost que volta els 400.000 euros. L'objectiu global del projecte europeu és demostrar les solucions ecoinnovadores per modernitzar les estacions depuradores d'igües residuals en un entorn real.
En el seu parlament, Marc Aloy, primer tinent d'alcalde, ha recordat que la depuradora de Manresa, oberta el 1985, va ser una de les pioneres del país. Aloy ha remarcat la importància del projecte que avui s'estrena, "és l’embrió d’una nova etapa basada en transformar un servei bàsic com la depuració d'aigües en una fàbrica de recursos. Un projecte d’economia circular que se suma amb altres que hem emprès a la ciutat, com el de Simbiosi industrial que estan duent l’Ajuntament, la Generalitat, l’Agència de Residus i el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus". El tinent d'alcalde ha remarcat el fet que aquests projectes "són nascuts d’organismes públics que no n’han tingut prou amb la gestió dels serveis que se’ls havia encarregat, sinó que han pres l’opció decidida d’afrontar nous reptes".