El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa s’ha omplert, aquest vespre, en l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural, a títol pòstum, al cineasta manresà Joan Soler Foyé, que va morir el febrer de 2014 als 51 anys. En l’acte s’ha posat de relleu la vàlua professional i personal de Joan Soler, reconegut amb nombrosos premis, així com la seva estima per la ciutat. Manel Quinto, president del Fecinema, ha glossat la figura del guardonat. La intervenció de la família de Soler ha estat el moment més emotiu de l’acte.
Emocions i records a flor de pell aquest vespre al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, en l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural, a títol pòstum, al cineasta Joan Soler Foyé. A l’acte hi ha assistit una nombrosa representació de familiars i amics del cineasta mort el febrer de 2014, als 51 anys. Ha estat presidit per l’alcalde, Valentí Junyent, juntament amb representants de tots els grups municipals, que el 20 d’abril d’aquest any van aprovar unànimement la concessió d’aquesta distinció a Joan Soler. La intervenció de la seva vídua, Teresa Gener, i del seu fill Èric, que ha llegit una carta al seu pare en nom seu i dels seus germans, han estat els moments de més emoció del vespre.
L’acte ha començat amb la intervenció de Joan Barbé, en nom de les entitats promotores de la concessió: l’Associació Festival de Cinema de Manresa Cine Club Manresa, Associació Josep Maria Cunill pel Comerç Just, i el Clam, Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya.
Posteriorment, ha pres la paraula Manel Quinto, reconegut crític cinematogràfic manresà i president de l’Associació Festival de Cinema de Manresa, que ha fet una glossa del guardonat. Quinto s’ha referit a Soler com a “fill de botiguers, però home de cine” i ha recordat que va cursar estudis per dirigir la seva activitat professional cap el món del comerç, al qual es va dedicar durant una gran part de la seva vida , però “el motiu de que avui siguem aquí per assistir al lliurament del màxim guardó cultural que Manresa atorga a un dels seus ciutadans és perquè en un esclat de bogeria impulsiva, però convençuda i il·lusionada, que els familiars més propers fins i tot en aquell moment van titllar de sorprenent, va decidir emprendre estudis de direcció cinematogràfica al Centre d´Estudis Cinematogràfics de Catalunya”.
Quinto ha recordat que “pocs anys després de la seva titulació, el Joan va rebre el Premi Goya com a director del millor documental amb ‘Los Niños del Nepal’, codirigida amb el cordovès Javier Berrocal”. També ha recordat altres títols de la sev filmografia, “amb la qual va donar a conèixer els valors de la solidaritat, la inclusió i la defensa dels drets de les persones més desafavorides i injustament tractades en diversos indrets de la geografia mundial”. El crític de cinema ha explicat la trajectòria de la productora CineFilms, creada per Joan Soler i ha remarcat que “el Joan sempre va apreciar el treball dels companys amb de qui es va envoltar”. Igualment, ha explicat que “era una persona hàbil en la negociació i destre amb les relacions, una bona part dels projectes es van fer realitat gràcies a la seva habilitat als despatxos”, però hi ha afegit que “no ho feia com a mèrit egoista i pel lucre personal, sinó per dur a terme projectes que van revertir en l’interès i el benefici social i cultural”. Quinto també ha tingut paraules de record per la seva etapa com a director del Fecinema.
El crític de cinema ha afirmat que “en Joan Soler mereix aquesta medalla, la de la seva ciutat, perquè malgrat l’activitat internacional dels seus rodatges, mai va deixar de sentir-se manresà, interessant-se i treballant per Manresa. Una gran part de la seva obra s’ha quedat entre nosaltres com a testimoni audiovisual de la nostra història més recent, més que amb esperit crític, amb una visió entusiasta de la gent que amb la seva trajectòria cultural, empresarial o associativa ens ha dut on som i ens ha fet ser el que som”.
També ha recordat que “més enllà dels valors cinematogràfics i el seu manresanisme, el Joan va tenir una de les habilitats i valors més envejables. Formar una família que el va recolzar en les noves aventures que va emprendre”, i hi ha afegit que “la sort de ser guardonat amb el premi més important que pot rebre una persona en aquesta vida: el reconeixement, l´entesa i l’amor dels seus essers més propers i estimats, la seva pròpia família”.
Per a Manel Quinto, “potser anem una mica tard, però avui aquesta medalla de la ciutat al mèrit cultural, ho es també pel mèrit dels anys compartits, els projectes i les il·lusions viscudes. Som afortunats, perquè una gran part del seu llegat ens l’ha deixat en un format màgic que sempre ens convida a recordar, ens empeny a somniar i ens encoratja a seguir vivint i creant: el cinema. El guió de la pel·lícula d’en Joan Soler no es va poder acabar, però era un guió ben bo. Acabada la projecció del film, al públic ens toca aixecar-nos i aplaudir”.
Posteriorment, la regidora de Cultura i Joventut, Anna Crespo, ha llegit l’acord de concessió de la medalla, pel qual s’acorda “concedir a títol pòstumla Medalla de la Ciutatal Mèrit Cultural a Joan Soler Foyé per la seva reconeguda trajectòria professional com a cineasta, per la seva important aportació a la cultura de la ciutat de Manresa i per la seva mirada compromesa, imprescindible, sensible i solidària davant la realitat dels més desvalguts”.
A continuació, l’esposa de Joan Soler, Teresa Gener, ha pres la paraula per agrair el guardó. Gener ha recordat el caràcter tenaç, sociable, actiu i apassionat de Joan Soler, “que no parava fins que aconseguia el que volia. Semblava que el món s’aturés”. Un caràcter que, ha explicat, ha transmès als seus fills. També ha recordat que, després d’anys dedicat al comerç familiar, la seva vida “va fer un gir de 360 graus” quan va apuntar-se a estudiar cinema i sobretot quan el seu primer projecte va resultar premiat amb el premi Goya. Ha assegurat que “els darrers deu anys de la seva vida va ser feliç perquè es va poder dedicar al que li agradava, a la seva passió”.
L’acte ha continuat amb el parlament de l’alcalde, Valentí Junyent, que ha assegurat que el ple va acordar per unanimitat la concessió de la medalla, i ha recordat que el maig passat, en el marc del Festival CLAM, a la Plana de l’Om, també vam tenir l’oportunitat de recordar-lo i homenatjar-lo . Per tant, “aquest acte que avui celebrem al Saló de Sessions és doncs, la culminació que neix de la convicció que Joan Soler mereix un homenatge per la seva trajectòria vital, un acte de justícia per agrair-li i posar en valor el seu talent professional, el seu compromís social i el seu manresanisme”.
L’alcalde ha reiterat la qualitat de la trajectòria professional de Soler, “reconeguda amb premis importants per part del món del cinema, però també les seves grans qualitats humanes no només en la seva quotidianitat sinó que també es traduïen amb la càmera, fent una mirada compromesa, imprescindible, sensible i solidària davant la realitat dels més desvalguts”. Per a l’alcalde, “els que coneixen més profundament la seva obra. en destaquen per ser un artífex d’un cinema compromès amb els valors humans, de denúncia de realitats socials injustes, de reflexió sobre la realitat humana i de com la societat condiciona el desenvolupament de les persones. En definitiva, de buscar a través de l’art cinematogràfic un món millor, no només com un concepte estètic sinó com a transmissor de valors”.
Junyent ha afirmat també que ”Joan Soler estimava Manresa, la seva Manresa. La seva activitat professional va tenir una important projecció internacional, però sempre va mantenir un estret vincle amb Manresa, com ho posa de manifest també la seva implicació en diverses iniciatives. Igualment, una bona part de la seva producció també va estar dedicada a deixar testimoni audiovisual d´episodis culturals i socials de la seva ciutat.
Per a l’alcalde, “és una llàstima que aquest acte el celebrem tan aviat, en Joan Soler tenia un munt de somnis i projectes per tirar endavant, encara li restaven molts capítols per completar. Afortunadament ens queda la seva obra, el seu record i el seu missatge que ha de servir per a les noves generacions com un exemple a seguir”.
Finalment, Èric Soler, el fill petit de Joan Soler, ha pers la paraula, acompanyat al violí per Mariona Casado, per pronunciar unes emotives paraules: una redacció que ell mateix va fer quan va morir el seu pare i el record que els seus germans grans han dedicat al seu pare.
