L’acte tindrà lloc al Centre Cultural el Casino, a les 19.30 h, amb la intervenció de la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya, Carme García; de la regidora de Cultura, Anna Crespo; i de l’historiador i president de l’Associació Memòria i Història de Manresa, Quim Aloy.
Aquest dijous, 6 de juliol, a les 19.30h, al Centre Cultural el Casino, tindrà lloc la presentació a Manresa del Programa d'Identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, impulsat per la Generalitat de Catalunya, un acte que té l’objectiu de fer un reconeixement a les persones desaparegudes durant aquest període històric i dignificar el seu record com un exercici de memòria històrica indispensable.
L'Ajuntament de Manresa participa en la difusió d'aquest programa, que és una acció molt necessària i llargament esperada, pel seu compromís amb la memòria històrica, en el marc de les accions que ja està fent dins el Programa Municipal de Memòria Històrica de Manresa, i per l'educació en favor dels drets de les persones i les llibertats democràtiques.
L’acte és obert a tothom i comptarà amb la intervenció de la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya, Carme Garcia; de la regidora de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Manresa, Anna Crespo; i de l’historiador i president de l’associació Memòria i Història de Manresa, Quim Aloy, que farà una breu explicació del context històric i de les diferents circumstàncies dels desapareguts manresans.
El Programa d’identificació genètica (PIG)
El Programa d’identificació genètica (PIG) el coordina la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament a través de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans, que és la unitat competent en matèria de desapareguts i fosses comunes dela Guerra Civil i la Dictadura Franquista. El PIG es basa en tres acords de col·laboració: Acord de col·laboració entre el Departaments d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència i el Departament de Salut; Acord de col·laboració entre el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència i el Departament de Justícia; i Acord marc de col·laboració entre els departaments d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, el de Salut i el de Justícia.
El PIG crearà dues bases de dades: Base de dades per ordenar i classificar els perfils genètics dels familiars de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista; i Base de dades per ordenar i classificar els perfils genètics extrets de les restes humanes recuperades de persones desaparegudes durantla Guerra Civil i la dictadura franquista.
El Laboratori Genètic de l’Hospital Universitari de la Valld’Hebron serà l’encarregat d’encreuar la informació d’ambdues bases de dades per intentar establir-hi relacions de parentiu i, per tant, determinar identificacions personals.
Quins passos han de fer els familiars de persones desaparegudes?
El Cens de persones desaparegudes és un registre administratiu de caràcter públic subjecte a la normativa de protecció de dades personals, regulat a partir de la Llei10/2009, de fosses. Amb la informació del Cens es fa una cerca exhaustiva d’informació amb l’objectiu de determinar les circumstàncies i el lloc d’inhumació de la persona desapareguda.
La inscripció en el Cens de persones desaparegudes s’ha de fer a través del web de tràmits. Qualsevol dubte al voltant del Cens de persones desaparegudes s’ha d’adreçar al personal tècnic de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans:
- Adreça postal: C. Rivadeneyra, 6, 10a planta – 08002 Barcelona
- Telèfon de contacte: 93 634 74 23. Adreça electrònica de contacte: identificaciogenetica@gencat.cat. En el cas que es desitgi atenció personalitzada, cal demanar cita prèvia a les adreces i telèfons detallats més amunt.
Els familiars o persones sol·licitants rebran una primera circular amb informació sobre la creació del PIG. Els familiars o persones sol·licitants rebran de manera esglaonada i individualitzada, seguint criteris d’edat i d’antiguitat en el Cens, una segona comunicació en què se’ls oferirà la possibilitat de dur a terme les proves genètiques que permetran constituir la base de dades de perfils genètics de familiars. La carta contindrà les dades de contacte amb el laboratori genètic.
L’extracció de la mostra genètica serà gratuïta per a totes les persones sol·licitants i consistirà en un frotis bucal, que és un procediment indolor i ràpid.
La comunicació dels resultats positius la farà la Direcció Generalde Relacions Institucionals i amb el Parlament a través de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans.