El retrat de Josep Maria Planes ja llueix, des d’ahir al vespre, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, que ahir es va omplir en l’acte solemne de nomenament com a Manresà Il·lustre del periodista, assassinat el 1936, a l’edat de 29 anys. L’acte va ser el colofó a tot un any d’activitats en memòria de Planes i va servir també per reivindicar la professió periodística i la llibertat d’expressió, en un moment en què el país viu amb intensitat el procés sobiranista. En l’acte d’ahir també es va fer el lliurament de la cinquena edició del premi Josep Maria Planes, que va recaure en l’equip de periodistes del Periódico que va investigar el cas Maristes.
Ben a prop, curiosament, del lloc on els periodistes realitzen la seva feina durant els Plens Municipals, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, des d’ahir al vespre hi ha penjat el retrat del periodista manresà Josep Maria Planes, que va ser nomenat solemnement Manresà Il·lustre, la màxima distinció que atorga el consistori manresà.
L’acte d’ahir va omplir el Saló de Sessions i va ser el punt culminant d’un procés de tot un any, durant el qual s’han dut a terme activitats diverses per recordar la figura del periodista manresà, assassinat l’agost de 1936 per un escamot de la FAI. La Comissió Planes, formada per la delegació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i altres entitats, institucions i particulars, han tingut la iniciativa de saldar el deute històric que la ciutat tenia amb un dels periodistes més brillants del país, el qual, això sí, ja dona nom a un carrer de la ciutat des del 2007, quan es va celebrar el centenari del seu naixement. Ara, també és Manresà Il·lustre i des d’ahir, el seu retrat, pintat per l’artista manresà Eduard de Pobes, és penjat a l’Ajuntament.
En l’acte d’ahir al vespre, en què l’Ajuntament es va guarnir de gala, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va afirmar que “els mèrits de Planes que el fan mereixedor de la distinció solemne han quedat clars al llarg d’aquest any”. Junyent va remarcar el doble vessant del reconeixement, al personatge en concret i també “a la feina diària dels periodistes i especialment dels que tenen com a principal objectiu la recerca de la veritat. Perquè van ser el coratge, la valentia i el compromís amb la veritat i amb el seu país el que va costar la vida a Josep Maria Planes”.
Per aquest motiu, va continuar l’alcalde, “ens podríem imaginar com hauria relatat el periodista manresà els fets que estem vivint aquest dies a Catalunya. Segurament amb la lucidesa que va mostrar en les seves reflexions sobre l’actualitat política dels anys trenta; i amb el mestratge periodístic que el va convertir en un escriptor brillant, innovador, avançat a la seva època i un dels millors periodistes de Catalunya. Compromès amb l’ofici del periodisme, amb la llibertat i amb el país”.
Prèviament, l’historiador manresà Joaquim Aloy va remarcar la “grandíssima personalitat de Planes, una persona que honora una ciutat i un país. Una persona avançada a la seva època, que si no hagués mort tan jove, hauria pogut arribar molt i molt lluny. Una persona absolutament compromesa amb el periodisme, amb la llibertat i amb Catalunya”. Aloy també va llegir la glossa de l’homenatjat, escrita per Jordi Finestres, periodista i biògraf de Josep Maria Planes i absent a darrera hora de l’acte d’ahir per motius professionals. En el text, Finestres recordava que “Josep Maria Planes ha tornat definitivament a casa, a la seva estimada ciutat que el va veure néixer”, de manera que “deixa de ser una víctima de l’oblit col·lectiu a la seva terra”. Finestres considera que Planes reneix tots els mèrits per ser distingit amb el màxim honor que pot tenir un manresà”, no només per la seva obra periodística, sinó també pels valors que representa. Per a ell, “l’acte d’avui té una immensa dimensió democràtica. Un país normal no pot deixar que els seus referents caiguin en un oblit injustificat”
En la glossa, Finestres recordava la curta però intensa trajectòria professional de Planes, “un dels millors periodistes catalans”, des dels primers articles a “El Pla de Bages”, fins a la direcció del setmanari “El Be Negre” o les col·laboracions a “La Publicitat”, entre molts altres. Planes va morir el vespre del 24 d’agost de 1936, quan una patrulla de milicians anarquistes li disparen set trets al cap, a la Rabassada. El seu darrer article, publicat el 19 de juliol, deia: “El qui en aquestes hores greus no estigui d’una manera decidida al costat de la Generalitat, és un traïdor. Un traïdor al qual li exigirem comptes. Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República”. El text de Finestres es va cloure amb un pensament de Planes, que ressona amb força en l’actualitat: “Per damunt de tot, m’interessa la dignitat i la llibertat de Catalunya”.
En l’acte també hi va intervenir Joan Planas Vilardaga, renebot de Planes, en nom de la família i de Sant Mateu de Bages, d’on prové la família. Planas va agrair els homenatge i que la figura del seu familiar hagi estat reconeguda després de dècades d’oblit. Planas va recordar les paraules d’Avel·lí Artís Gener, “Tísner”, per a qui Planes “no va voler trair mai allò en què creia” i va recordar també que “la seva arma era escriure. Cap més”.
Al seu torn, el president de la demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, Enric Badia, va assegurar que “avui fem justícia a la figura d’un periodista manresà reivindicant la professió periodística i reclamant que aquest exercici es pugui fer, sempre, des de la premissa de la llibertat d’expressió, de la llibertat de premsa i del dret a tota la societat a la informació. Planes ho hauria volgut així i ens ho hauria escrit en la nostra llengua”.
Lliurament del 5è Premi Josep Maria Planes
L’acte d’ahir també va incloure el lliurament del premi d’investigació Josep Maria Planes , que va recaure en els periodistes Guillem Sànchez, Jesús G. Albalat i Maria Jesús Ibàñez, de El Periódico, pels seus articles en què denunciaven els casos d’abusos sexuals al col·legi dels Maristes. El premi és convocat per la Fundació Independència i Progrés i la Demarcació de la Catalunya central del Col·legi de Periodistes. Precisament en el seu parlament, Guillem Sánchez va parlar de la importància que el premi l’atorgui “el nostre col·legi, l’òrgan que ha de defensar el nostre ofici i que ha de ser fort, per defensar els periodistes de les agressions i coaccions”.
L’acte també va incloure una intervenció musical a càrrec d’Arnau Barrios al violí i Ferran Barrios al piano.
Una distinció acordada per unanimitat
El Ple de l’Ajuntament de Manresa va aprovar el 20 de juliol passat, per unanimitat de tots els grups politics representats, la concessió del títol de Manresà Il·lustre al periodista Josep Maria Planes (1907-1936), i va destacar que "Planes va ser un periodista excepcional que fou assassinat per un escamot de la FAI a la carretera de La Rabassada amb només 29 anys".
El reconeixement a Josep Maria Planes arribava un any després que un grup d’entitats, entre les quals la Demarcació Catalunya central del Col·legi de Periodistes, s’apleguessin en una comissió per demanar a l’Ajuntament de Manresa que reconegués al periodista com a Manresà Il·lustre, el màxim honor de la ciutat. La petició es va presentar el 2016 coincidint amb el vuitantè aniversari de la seva mort i amb l’aval de 254 signatures. L’objectiu de la proposta era "rescatar de l’oblit un professional excepcional, pioner del periodisme d´investigació a Catalunya", segons es destacava en l´acord que es va prendre.
La Comissió Josep Maria Planes va prendre el compromís de celebrar l’Any Planes (2016-2017) amb un programa d’activitats orientat a reivindicar la vida i obra del periodista. L’Any Planes es va inaugurar formalment el 2 de juny de 2016 amb el lliurament de IV Premi Josep M. Planes de periodisme.
Entre les activitats promogudes durant els darrers mesos es destaca un cicle de xerrades sobre les diferents facetes de Planes, les visites guiades a la casa on va néixer, l´exposició "A propòsit de Josep Maria Planes (1907-1936)" i la teatralització de l´obra "Nits de Barcelona".
La comissió de l’Any Planes és formada per la Fundació Independènciai Progrés, l´Associació Memòria i Història de Manresa, El Col·lectiu Desvalls, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC),la Fundació Universitàriadel Bages (FUB), Òmnium Bages, la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els periodistes Pep Corral i Jordi Finestres, i l´historiador Jordi Sardans.
Un dels periodistes catalans més importants del segle XX
Planes va iniciar la seva activitat periodística al diari El Pla de Bages. També va col·laborar en revistes manresanes com Ciutat i Dia. Però de ben jove va instal·lar-se a Barcelona. Es tractava d’un home llegit més que no pas gran estudiós, amb una gran facilitat per escriure i transmetre, i el món de la cultura barceloní ben aviat es va adonar del seu talent. Va fer amistat amb homes que després han tingut un nom en la nostra literatura com ara Josep Maria de Segarra, Avel·lí Artís Gener (Tísner), Josep Pla, JV Foix, entre d´altres.
A Barcelona va publicar en les principals publicacions del moment, com ara Mirador, i va dirigir algunes de les publicacions que més nom tenien en aquells anys com Imatges iLa Publicitat.
Va destacar pel seu nivell literari en tots els gèneres, des de la crònica cultura a l’esportiva, passant per el que es podria considerar els inicis a Catalunya del periodisme d’investigació. Home d’esquerres i catalanista, profundament defensor de la república, es va enfrontar a través d’un debat d’idees amb els responsables del pistolerisme. Aquest sector el va amenaçar, primer, i, finalment, el va anar a buscar en una casa de la capital catalana on s’amagava. Se´l van endur a la carretera dela Rabassadai li van disparar set trets al cap, quan només tenia 29 anys. Després de la guerra, tones de silenci van cobrir la seva obra.
Planes és el 26è Manresà il·lustre
Amb el seu nomenament, Josep Maria Planes serà el 26è manresà que aconsegueix aquesta màxima distinció que atorga l’Ajuntament de Manresa. El títol de Manresa Il·lustre només s’atorga per motius excepcionals i requereixen d’un ampli consens. S’atorga només a aquelles persones que, per la seva actuació pública i privada hagin destacat de manera extraordinària en benefici de la ciutat, en la seva defensa, en la seva millora urbana, econòmica o social i molt especialment en la seva projecció exterior.
Des de l’any 1882 l’Ajuntament de Manresa va acordar la creació de la Galeria de Manresans I·lustres ja són 26 les persones reconegudes amb aquest honor, des del primer, el cardenal Joaquim Lluch i Garriga (1883), a l'últim, el periodista Josep Maria Planes (2017). Abans de Planes, els tres darrers Il·lustres han estat Oleguer Miró i Borràs (1999), Joaquim Amat-Piniella (2004) i Ignasi Oms i Ponsa (2011).
Llistat de Manresans Il·lustres
- Josep Algué i Sanllehí (1856-1930)
- Joaquim Amat i Piniella (1913-1974)
- Pere Amigant i Ferrer (1645-1707)
- Lluis Argemí i de Martí (1873-1950)
- Josep d’Argulloll i Serra (1839-1886)
- Anselm-Ignasi Cabanes Prunés (1831-1873)
- Antoni Camps i Fabrés (1822-1882)
- Maurici Carrió i Serracanta (1779-1859)
- Joan Comes i Vidal (1844-1906)
- Francesc Cots i Argullol (1819-1854)
- Ignasi de Despujol i de Sabater (1867-1959)
- Joaquim Lluch i Garriga (1816-1882)
- Oleguer Miró i Borràs (1849-1926)
- Ramon Montañà i Coca (1752-1811)
- Bernat Oller (†1390)
- Ignasi Oms i Ponsa (1863-1914)
- Ignasi Palà i Martí (1829-1887)
- Lluis de Peguera (1540-1610)
- Lluis G. Pons i de Fuster (1802-1873)
- Magí Pontí i Ferrer (1815-1881)
- Angela-Margarida Prat de Serafí – “Mare Serafina” (1543-1608)
- Ignasi Puig i Simon (1887-1961)
- Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935)
- Maurici Serrahima i Palà (1834-1904)
- Leonci Soler i March (1858-1932)
- Josep Maria Planes i Martí (1907-1936)