La FUB rehabilitarà el conjunt modernista de l'Escorxador de Manresa per acollir el creixement de la seva activitat docent i de recerca. Aquest migdia se n'ha fet la presentació, amb l'assistència de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el regidor d'Urbanisme, Marc Aloy, i el director general de la FUB, Valentí Martínez. També hi han assistit representants de l'associació de veïns del Poble Nou, que ara usaven una part de l'edifici que serà rehabilitat, i amb els quals s'està consensuant el trasllat a un altre local.
El creixement de l'activitat docent, de recerca i assistencial de la Fundació Universitària del Bages (FUB) fa imprescindible l'ampliació de les seves instal·lacions. Per això, amb voluntat de consolidar la seva implantació a la zona universitària, la institució ha elaborat un projecte de rehabilitació i adequació del conjunt modernista de l'Escorxador de Manresa que s'hauria de completar en el termini màxim de quinze mesos.
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el director general de la FUBages, Valentí Martínez, han presentat la proposta, avui, 22 de setembre de 2017, a la sala d'actes de l'edifici FUB2, amb la intervenció també del regidor d’Urbanisme i Llicències de l’Ajuntament de Manresa, Marc Aloy. La FUB es va convertir en el campus Manresa de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, fa tres anys, la qual cosa ha contribuït a accelerar el seu dinamisme i eixamplar els seus àmbits d'actuació.
El projecte de rehabilitació preveu la restauració i adequació del pavelló situat a la dreta del conjunt de l'antic Escorxador de Manresa per tal que pugui acollir les aules teòricopràctiques i els despatxos del professorat dels estudis de Fisioteràpia, a partir del curs 2018-2019. Així, l'edifici remodelat oferirà espais per a l'activitat desplaçada des de la Clínica Universitària a causa de l'arribada del estudiants de Medicina. La nau actual es convertirà en un edifici de tres plantes i 1.452 m2 construïts. D'altra banda, es farà una intervenció en el solar i l'edifici adjacents, que comparteixen la mateixa façana amb el pavelló, per ubicar-hi els vestidors i altres serveis. En conjunt, el resultat de l'adequació de les tres peces (pavelló, solar i edifici de planta baixa) constituïran el que s'anomenarà FUB3.
Les obres previstes generaran una superfície construïda total de 1.800 m2, a part de la reurbanització de l'espai públic, tant a l'interior de l'illa com a l'exterior, per assegurar una bona integració a l'entorn. Les dues construccions situades a banda i banda del portal d'accés s'habilitaran com a espai de reserva. En aquests moments, el recinte de l'Escorxador ja acull alguns equipaments universitaris: la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM), ubicada en l'edifici principal del complex modernista, i l'edifici FUB2, de nova planta, situat en un dels seus laterals.
Una oportunitat per a la ciutat i per a la universitat
La intervenció global al recinte de l'Escorxador que proposa la FUB planteja oportunitats tant a la ciutat com a la universitat. Així, per a Manresa, el projecte permet la recuperació i posada en valor d'un element del patrimoni històric local per a usos d'interès general i la seva integració en l'entorn urbà, a més d'un creixement compacte i integrat de l'àrea universitària. El regidor Marc Aloy ha explicat que “la nau de l’esquerra del complex feia anys que estava en desús i, llevat del servei de magatzem i activitats puntuals de l’associació de veïns i altres col·lectius de la ciutat, no s’hi feia activitat. Des d’avui, l’edifici prendrà una nova vida: permetre l’ampliació de la Fundació Universitària del Bages. I ho farà posant en valor un element patrimonial de primer ordre de la ciutat”.
Per a la FUB, és una opció d'ampliació d'instal·lacions en un sector que s'integra de manera natural dins del seu mateix campus, la qual cosa li permet rendibilitzar serveis comuns ja existents. D'altra banda, les obres es podran dur a terme sense alterar l'activitat acadèmica habitual.
La recuperació i adequació d'aquest recinte com a seu universitària donarà una identitat homogènia al conjunt d'edificis que l'integren. Valentí Junyent ha destacat que es tracta d'una operació que és possible gràcies a la combinació de tres elements. Un, la generositat de l'Associació de Veïns del Poble Nou, que actualment utilitza els espais com a seu i magatzem de l'entitat. El segon, la sensibilitat de la FUB cap al patrimoni local i la seva voluntat de contribuir amb els propis recursos a preservar-lo i millorar-lo. I el tercer, la ferma voluntat de l’Ajuntament de mantenir l’aposta estratègica de Manresa com a ciutat universitària i d’aprofitar l'oportunitat per consolidar-la, dotant-la de més i millors espais perquè pugui continuar creixent i aportant dinamisme i qualitat de vida al seu voltant".
L’alcalde ha destacat també la capacitat de la FUB per superar els reptes que se li han plantejat al llarg d’aquests anys de creixement constant, amb fites destacades com la residència d’estudiants, la clínica universitària o l’ampliació a la FUB2. Junyent ha considerat que, de ben segur, aquesta experiència serà de molta utilitat perquè aquest nou pas endavant es faci amb totes les garanties.
Per la seva banda, Valentí Martínez ha subratllat "la importància d'aprofitar la sintonia que es dóna en aquests moments entre necessitats, mitjans disponibles i bona predisposició dels diferents agents per fer un pas endavant com a ciutat. La rehabilitació del recinte de l'Escorxador és un projecte viable i sostenible que ens ajuda a créixer com a universitat, alhora que millorarà la qualitat urbana del sector".
Més espai per a una activitat acadèmica creixent
La necessitat d'ampliar el campus universitari està directament vinculada a l'increment d'activitat docent i de recerca d'UManresa-FUB. La posada en marxa dels estudis de Medicina i d'un cicle formatiu de grau superior de Pròtesis dentals, en el marc del Campus Professional; o la creació d'un tercer grup de Fisioteràpia per l'augment de la demanda d'aquests estudis, del Centre de Simulació i Alt Rendiment Clínic (CISARC) o del Lab 0-6 està generant una demanda d'espais que les instal·lacions actuals de la FUB no poden atendre. També la recerca, amb el sorgiment de tres equips d'investigadors amb seu a UManresa, o l'ampliació de l'oferta d'estudis de postgrau i màster ha situat al límit la capacitat actual del campus.
Actualment, la FUB compta amb tres edificis, tots ells situats a la zona universitària: l'edifici principal, FUB1, seu dels serveis centrals i de l'aulari convencional; l'edifici CU+, la Clínica Universitària que acull activitat assistencial i també docent teoricopràctica i de simulació clínica per als estudis de Ciències de la Salut, a més del CISARC; i l'edifici FUB2, on es troben els laboratoris del CFGS de Pròtesis dentals, el Lab 0-6, a més d'alguns serveis comuns i aules convencionals. L'edifici FUB1 data del 2002; la Clínica Universitària es va inaugurar el 2012; i l'adequació de l'edifici FUB2, antiga seu del CTM Centre Tecnològic, es va fer el 2015.
Un conjunt arquitectònic projectat per l'arquitecte Oms
El recinte modernista de l'Escorxador de Manresa va ser construït el 1906, a partir del projecte de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, amb l'objectiu de treure del centre de la ciutat l'activitat vinculada al sacrifici d'animals per al consum humà. Originàriament es tractava d'un complex amb tres pavellons alçats al voltant d'un pati, amb un portal d'accés de tres arcs. Tot el conjunt té una estètica modernista, amb murs de pedra emmarcada de totxo vist. Es tracta d'una obra civil pensada com a servei públic que prioritza la funcionalitat del conjunt de la instal·lació. Forma part de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.