El regidor d’Urbanisme i Paisatge, Ramon Bacardit, compareix en una sessió informativa per detallar els costos de les dues opcions que es debaten en la consulta dels dies 10 i 11 de maig i destaca que no es pot perdre de vista que la votació s’emmarca en el context de l’elaboració d’un nou pla general de la ciutat amb l’horitzó de l’any 2030.
El regidor d’Urbanisme i Paisatge, Ramon Bacardit, i el director del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), Mauro Mas, consideren que el debat sobre el futur del Teatre Conservatori, que es posarà a votació en una consulta ciutadana els dies 10 i 11 de maig, “és una qüestió urbanística i no econòmica, com sembla haver-se plantejat en les últimes hores”.
En el decurs d’una sessió informativa amb els mitjans de comunicació locals, convocada amb la voluntat de mantenir reforçar el paper neutral del consistori en la consulta, el regidor d’Urbanisme ha advertit sobre les implicacions de cada una de les dues opcions en joc i que “no es pot perdre de vista que sempre estem parlant en el context del debat i de l’elaboració del nou pla general de la ciutat”.
Bacardit ho ha il·lustrat assegurant que “estem parlant de l’horitzó del 2030” abans d’afegir que la proposta d’ampliació de la plaça Sant Domènec que es planteja per ser inclosa al POUM “és una de les desenes de propostes d’actuació que es recullen al nou pla, tot i que és cert que ha estat la que ha generat més debat i per això s’ha sotmès a la participació de la ciutadania”.
En relació al debat obert sobre l’avaluació econòmica de les opcions de mantenir el Teatre Conservatori o d’enderrocar-lo per ampliar la plaça, el regidor ha defensat que “es tracta d’uns números aproximats per tenir una idea del que pot costar cada opció, dins d’un ordre de magnituds ampli”. En aquest context, ha afegit que les dues xifres resultants -9.596.798 euros en l’opció de mantenir el teatre; i 6.826.150 en la d’enderrocar-lo, ampliar la plaça i fer-ne un de nou a un altre lloc- “són bastant similars i, per tant, no haurien de ser el centre del debat”.
En la mateixa línia, el director del POUM ha puntualitzat que el debat entre una o altra opció “no és econòmic, perquè la diferència en el context d’un pla general és mínima, sinó urbanístic”.
Mauro Mas ha estat l’encarregat de repassar un per un tots els conceptes relacionats amb el manteniment o l’enderroc del teatre, justificant les quantitats que els serveis tècnics municipals han aportat en cada cas a partir de la superfície que representa cada una de les actuacions i el seu corresponent cost en euros per metre quadrat.
Opció mantenir
Per una part, l’opció estricta de mantenir el Teatre Conservatori, que es troba en un deficient estat de conservació segons ha detallat l’arquitecte municipal Ramon Nieto, implica una rehabilitació integral dels 3.755 m2 que ocupa a un preu de 1.899 euros per metre quadrat (IVA no inclòs). És a dir 7.130.398 euros sense IVA.
Seguint amb l’opció de conservar el teatre, caldria contemplar la rehabilitació de les dependències culturals annexes del carrer Jaume I, que podrien seguir acollint algunes entitats, tot i que altres s’haurien de recol·locar en altres espais. Per això, es contemplen la redistribució dels 1.300 metres quadrats que ocupen actualment en 950 metres quadrats a l’edifici Jaume I, amb un cost de 1.356.600 euros i 350 metres quadrats en altres edificis a rehabilitar, amb un cost de 499.800 euros (en ambdós casos a 1.428 euros el metre quadrat).
A aquest costos caldria sumar els 450.00 euros de la rehabilitació del claustre del convent dels Dominics que hi ha dins l’edifici del Teatre Conservatori, que caldria afegir igualment a l’opció d’enderrocar el teatre. Igualment es contemplen, en els dos casos, 160.00 euros per a la rehabilitació del Bar Maïami, que és un espai protegit patrimonialment.
A partir d’aquests càlculs, els tècnics municipals i els del pla general estableixen que l’opció de mantenir el teatre té un cost de 9.596.798 euros (IVA no inclòs).
Opció enderrocar
De l’altra, només la construcció d’un nou teatre mitjà de configuració lliure amb unes 450 localitats -en el cas de l’enderroc del Conservatori- es planteja a un cost de 1.576 euros metre quadrat (IVA no inclòs) pels 2.500 metres quadrats que ocuparia, el que donaria un resultat de 3.939.750 euros sense IVA. Una primera diferència notable enfront del que representa la rehabilitació integral de l’actual teatre, tant pel menor cost de l’obra nova davant de la rehabilitació com per la menor superfície que ocuparia el nou teatre.
A aquest cost, com s’ha dit, caldria sumar els costos a aplicar en les dues opcions: 450.000 de la rehabilitació del claustre i els 160.000 del Maïami. I també els 180.000 euros de l’enderroc (14.642 m3 a 12,3 euros el metre cúbic) i els 240.000 de la urbanització de la part de l’ampliació de la plaça Sant Domènec (975 m2 a 246 euros el metre quadrat).
En aquest cas, a diferència de l’anterior, no caldria recol·locar entitats en altres espais perquè s’encabirien a l’edifici de Jaume I. El cost total, però, seria el mateix que en l’altra opció perquè els 1.300 metres quadrats que ocupen actualment pels 1.428 euros el metre quadrat fixats com a mòdul de referència donarien com a resultat 1.856.400 euros.
Per tant, seguint els mateixos càlculs, l’opció d’ampliar la plaça Sant Domènec sense l’edifici del teatre tindria un cost de 6.826.150 euros (IVA no inclòs).
En aquest últim punt, Mauro Mas ha admès que hi podrien haver algunes variacions sensibles a l’alça en relació al cost de l’enderroc, però que en qualsevol cas “la xifra resultant no variaria significativament les magnituds de què estem parlant”. A més a més, ha insistit, en què “els costos seguirien sent tan semblants que el debat no hauria de ser econòmic, sinó que s’hauria de centrar en qüestions urbanístiques”.