En el marc dels actes del Dia Internacional de la Gent Gran, el Consell de la Gent ha atorgat un premi que reconeix públicament el seu treball durant molts anys per al desenvolupament social i comunitari de Manresa.
En el marc del programa d’actes que commemoren el Dia Internacional de la Gent Gran a Manresa, la ciutat va celebrar la setmana passada l’acte institucional d’aquesta diada, durant la qual es va distingir Jordi Masfret Costa, amb el 3er premi del 2017 que atorga el Consell de la Gent Gran per reconèixer públicament la trajectòria de persones grans que hagin destacat per la seva dedicació al desenvolupament social i comunitari de la ciutat. Masfret se suma així a Joan Cals Torres (2015) i Pepita Subirana Badia (2016), distingits en les dues primeres edicions.
El premi del Consell de la Gent Gran és un guardó sense dotació econòmica i és atorgat per un jurat de persones vinculades a institucions o entitats que treballen amb la gent gran. En aquesta edició el jurat estava forma per Josep Mellado (Associació d’Amics de la Gent gran de Manresa); Olga Cervantes (Creu Roja de Manresa); Marina Hosta (Associació de Veïns i gent gran del barri de la Sagrada Família); Pilar Arnau Sala (Coordinadora de Jubilats i Pensionistes); Rosa Roura (Casal de Gent gran de la Font dels Capellans); Enric Roca (tècnic municipal); i Mercè Rosich (Regidora de Cohesió Social, Sanitat i Gent gran).
Jordi Masfret, un treball persistent al servei de la ciutat
El Jordi Masfret i Costa va néixer l’any 1931. Home amb una llarga trajectòria de vida: una infància com la de molts nens de després del franquisme (treball als dotze anys o menys), carboner al bosc, aprenent tèxtil i, finalment, ofici de rellotger i comercial d’una empresa panificadora. Té tres fills (dos fills i una filla), nets i nétes, i una vida dedicada al treball i la família. Va enviudar encara no fa un any.
Com persona activa que és, als voltants del seus 50 i 60 anys s’integrà a la Junta de l’Associació de Veïns del Passeig i Rodalies de la qual en va esdevenir president a finals de 1995, substituint Emilia Serra. El seu caràcter actiu, inquiet i emprenedor aviat es va manifestar. Una de les primeres coses que va creure que havia de fer la nova Junta, amb ell al davant, era dinamitzar el Passeig com eix central i aparador de la ciutat.
L’any 1996 l’Associació de Veïns del Passeig i Rodalies va estrenar un nou local al carrer Circumval·lació. Aquell any es van tirar endavant diferents projectes, alguns reeixits i d’altres no tant, però que ens mostren el caràcter emprenedor del Sr. Jordi Masfret. A part del local nou, va crear la secció d’enterraments i el servei de llar d’infants i va proposar un projecte innovador: el servei de cangur comunitari. El seu màxim anhel, així mateix, era que la Fira d’Artistes al Passeig fos multitudinària.
L’any 1997 la Fira d’Artistes al Passeig es va consolidar; hi van participar artistes i artesans de tot Catalunya i la gent de Manresa va omplir el Passeig, de gom a gom, amb un èxit total. Aprofitant el seu coneixement del món de l’hostaleria, va contactar amb diferents empresaris de la ciutat que van entendre que la fira era un molt bon aparador de la ciutat i, amb el seu suport, va muntar la setmana de la cuina del secà que va aplegar centenars de persones al Passeig per visitar-la.
L’any 1998 l’Associació que ell presideix consolida fermamentla Firad’Artistes i, com que al Barri hi ha un munt d’agències de viatges, pensa la manera de donar-los a conèixer, fa la proposta i d’aquí en surt la primera fira del turisme “Turist Passeig”. Com tot el que toca va ser un èxit.
L’any 1999 tots els projectes van endavant, l’Associació funciona, tot sembla anar bé o molt bé, i pensa un projecte nou, diferent de tot el que s’ha fet fins ara. A l’octubre presenten la primera mostra de tapes de Manresa i les jornades gastronòmiques de casa. Es calcula que en els quatre dies que va durar la mostra van passar pel Passeig unes cinc mil persones.
L’any 2000, dintre de les festes del barri, es va convocar el primer concurs de dibuix a les escoles (Bages, Renaixença i Sant Ignasi) i hi van participar més de 200 nens i nenes de Manresa.
L’àmbit de les persones grans
Masfret va tancar la seva època en l’Associació de Veïns del Passeig i Rodalies amb la feina ben feta, no solament pels actes lúdics si no també per actes reivindicatius amb temes de ciutat per les mancances del Barri. Va deixar la presidència de l’Associació perquè l’any 2000 va ser elegit President de l’Associació de Gent Gran de Manresa, situada en el Centre Esplai La Caixa.
A partir d’aquí comença una altra història, i és quan en Jordi Masfret s’integra plenament en el món de les persones grans. En aquest període de presidència a l’Esplai La Caixa, el Jordi es converteix en l’eix vertebrador i el ressorgir de l’Esplai tal i com havia estat concebut: un lloc per les persones grans.
Durant la seva presidència, s’augmenten totes les seccions i en surten de noves. Es crea el Tai-Xi per les escoles d’Ampans i es participa anualment a la Fira Gran per exposar els treballs manuals; fins ara, és la única Associació de Manresa que hi participa. Es fan excursions gairebé cada mes i a l’estiu fan una sortida a la platja cada setmana.
Cada any per Nadal els socis rebien el corresponent lot i algun obsequi. També, cada any, feia el dinar de germanor que generalment era presidit per l’Alcalde o persona delegada.
Aconsellant-se amb amics i familiars, decideix crear una associació i l’anomena Amics de la Gent Gran de Manresa.
Com a membre del Consell de la Gent Gran de Manresa va desenvolupar una feina callada però molt efectiva. Va ser un dels puntals del DVD Viure en una dictadura aportant records de la seva infància i joventut en l’època franquista. Va participar en la primera guia de Consell de la Gent Gran de Manresa i va treballar en totes les jornades de la Gent Gran i s’implicà en la resta d’activitats que es feien a Manresa.
