Manresa ha participat per primer cop en la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, en el marc del projecte Manresa 2022. La projecció de la pel·lícula "Lo que de verdad importa", juntament amb un col·loqui posterior, va generar interès, ahir al vespre a l'auditori de la Plana de l'Om.
Una seixantena de persones va assistir, ahir al vespre a l'auditori de la Plana de l'Om a la projecció de la pel·lícula “Lo que de verdad importa”, en el marc dels actes vinculats al projecte Manresa 2022, i que formava part de la XIV Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, organitzada per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, en la qual Manresa participa per primer cop, amb el suport de Cine Club Manresa.
En aquesta Mostra de Cinema Espiritual hi participen un total de 27 seus, entre les quals 14 ajuntaments i també 9 centres penitenciaris.
A l’acte hi va assistir Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generlitat, juntament amb la regidora de Cohesió Social, Gent Gran i Salut, Mercè Rosich. En la presentació, la regidora Mercè Rosich va remarcar que “per a nosaltres és important formar part de la Mostra de Cinema Espiritual perquè, des del projecte Manresa 2022, un dels àmbits de treball que estem desenvolupant és l’eix de la Llum, amb el qual es pretén promoure activitats culturals i d’educació en valors adreçades a la ciutadania. I la Mostra, que aposta per promoure el diàleg, la diversitat, el respecte i la solidaritat a través del cinema, ens dona l’oportunitat de debatre i reflexionar sobre aquests valors amb una mirada crítica i amb la voluntat d’aportar-nos llum, com a individus i com a societat, per aconseguir una ciutat millor i món millor.
“Lo que de verdad importa” (2017), del director Paco Arango, tracta sobre el valor de la solidaritat i d’ajudar els altres en moments difícils. La monja dominica i activista social Sor Lucia Caram va fer la presentació de la pel·lícula. Sor Lucía va remarcar que el film ens mostra que moltes vegades “vivim a la perifèria de nosaltres mateixos” fins que es desencadenen canvis al nostre entorn, sigui per un viatge o per les circumstàncies canviants de la vida o per conèixer certes persones, que ens fan connectar amb nosaltres mateixos i retrobar el nostre centre, i fixar-nos en “allò que de veritat importa”. Segons ella, “sempre és la relació amb l’entorn i les persones que ens envolten el que ens fa retrobar-nos amb nosaltres mateixos i els nostres sentiments i que no visquem fugint de nosaltres”.
