La mostra que es presenta al Museu de la Tècnica s’emmarca en el programa commemoratiu del 125 aniversari de les Bases de Manresa, contextualitza el procés d’industrialització a Manresa i posa en valor una època de gran creixement de la ciutat.
El programa commemoratiu del 125è aniversari de les Bases de Manresa continua aquest dijous amb la inauguració de l’exposició “Manresa 1814-1931, l’època de la industrialització” al Museu de la Tècnica. L’acte inaugural, que tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre, comptarà amb l’assistència de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa, Josep Alabern; els comissaris de la Commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa, Jordi Rodó i Francesc Comas; i el president de la Fundació Independència i Progrés, Joan Badia.
La mostra, que tindrà caràcter permanent i es podrà veure de dimarts a diumenge en horari del Museu, de 10 a 14 hores, és una iniciativa de la Fundació Independència i Progrés que ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa, la Comissió 125 anys de les Bases de Manresa i la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia.
Nou àmbits narratius per explicar l’expansió industrial de la ciutat
L’exposició es presenta en diversos plafons i una pantalla on es projectaran imatges de l’època, i s’estructura en nou àmbits narratius que posen en valor el procés d’industrialització que va viure la capital del Bages del 1814 al 1931, uns anys en els quals la ciutat va viure grans canvis i transformacions demogràfiques, urbanístiques, econòmiques i socials, i va passar d’una societat artesanal a una societat plenament industrial.
El primer àmbit explica el pas de la Manresa agrària a la ciutat industrial i el segon ressalta la importància de la capital del Bages com una de les principals urbs industrials de la segona meitat del segle XIX i primers del XX –en l’època de les Bases- i que ocupava el quart lloc de la jerarquia de les ciutats catalanes.
L’àmbit tercer destaca la importància de la immigració com a factor de creixement de la ciutat, i com aquest fet es va plasmar en la formació de l’eixample seguint els tres eixos viaris del Passeig i les carreteres de Vic i de Cardona, així com de nous barris com el Poble Nou.
Aquesta nova societat mantenia algunes tradicions i devocions i n’incorporava de noves, tal com queden recollides en l’àmbit quart i que són: les processons, els aplecs, les festes i, per damunt de tot, la Festa Major. Així, sorgeix una societat moderna que trobava en l’associacionisme i l’oci -com els music-hall o el cinema- noves formes de socialització i de relació, com es mostra en el cinquè àmbit. Entitats que avui ja són centenàries com l’Orfeó Manresà, el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, l’Esbart Manresà de Dansaires o el Centre d’Esports Manresa activaven la vida cultural i tradicional de la ciutat.
L’àmbit sisè descriu la ciutat de la cultura que es manifesta en la premsa, l’art i la formació educativa. Es tracta d’una ciutat, com es mostra al setè àmbit, amb diferents tendències polítiques que provoquen a vegades conflictes, com les guerres carlines, o de caire social com la Setmana Tràgica o atemptats. Una ciutat que viu amb l’aprovació el 1892 de les Bases de Manresa un fet significatiu clau del catalanisme polític.
Els àmbits vuitè i novè descriuen les principals activitats econòmiques de Manresa, una ciutat de pagesos gràcies a la Sèquia, d’industrials, d’obrers i de menestrals que van trobar en el sector tèxtil i la industria auxiliar i el comerç el motor de canvi de Manresa.
L’exposició, que és un complement i una introducció a la mostra que sobre la indústria de la cinteria hi ha des de fa anys al Museu de la Tècnica, aporta un gran nombre d’imatges de la Manresa de l’època i ofereix una audioguia que amplia la informació de cada un dels nou àmbits.