L’Ajuntament de Manresa i AMPANS han signat avui un conveni de cessió per la utilització dels terrenys agrícoles de la Torre Lluvià. L’acord, que s’ha complementat amb un altre conveni d’AMPANS amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages, permetrà fer un camp experimental per a la recuperació de varietats antigues de vinya del Bages.
Els terrenys agrícoles de l’entorn de la Torre Lluvià es convertiran aviat en un camp experimental per a la recuperació de varietats antigues de vinya del Bages. A més, es plantaran uns quants ametllers i oliveres de varietats autòctones per mostrar els conreus tradicionals del secà bagenc .
L’acord és possible gràcies a la col·laboració entre tres entitats del territori que cooperen per fer-ho possible; l’Ajuntament de Manresa, que cedeix els terrenys; la fundació AMPANS, que farà el cultiu de les varietats locals i la vinificació del raïm; i la DO Pla de Bages, que serà la responsable de coordinar el projecte i fer l’assessoria.
Els convenis per fer possible el projecte els han signat avui l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el president d’Ampans, Sebastià Catllà; i el president de la DO, Joan Soler. L’acord permetrà fer un projecte de recerca de les varietats autòctones de vinya al Bages i l’estudi de noves tècniques de cultiu i vinificació. Gràcies a això, els cellers de la Denominació d’Origen Pla de Bages podran obtenir noves bases de fusta per cultivar i, així, elaborar nous vins amb varietats singulars.
La plantació es farà en dues fases; una primera, l’any 2018, en que es plantaran els ametllers, les oliveres i una part de la vinya a la part nord-est de la finca, i una segona l’any 2019, en què es plantarà vinya al sector sud-est dels terrenys de la Torre Lluvià.
El fet de que la plantació es trobi a l’entorn de la Torre Lluvià, l’equipament insígnia de l’Anella Verda, permetrà també donar a conèixer a la població els conreus propis del secà local, mitjançant activitats de sensibilització ambiental i educatives sobre els conreus de la finca.
La DO Pla de Bages té identificades més de 25 varietats autòctones, no totes exclusives del Bages (endèmiques). De moment, se’n recuperaran nou: torbat (o coromina), malvasia rosa, negrelló... entre d’altres. De fet, per a algunes encara s’ha de determinar el nom. S’ha de tenir en compte que hi ha varietats de les quals es conserven molt pocs ceps i, per tant, la feina per aconseguir la plantació més massiva serà intensa. D’entrada es destinaran 3 hectàrees a la plantació de vinya, a raó, quan es facin la plantació, d’aproximadament 3.000 ceps per hectàrea (1.000 de cadascuna de les varietats recuperades).
Pel que fa a olivera, es recuperaran inicialment les varietats anomenades vera, verdal i corbella, que es troben entre les majoritàries històricament al Bages. No es descarta seguir treballant per fer “una mena de biblioteca d’ADN que permeti rellançar la font d’identitat que són les varietats velles”, ha explicat avui DO, president de la DO Pla de Bages, Joan Soler.
En la presentació d’aquest matí, el regidor de Medi Ambient, Pol Huguet, ha afirmat que el projecte serà “un valor afegit molt important pel conjunt de la ciutat i la comarcal, i també per als visitants que vinguin a la torre. N’estem molt satisfets i entenem que entre la transformació dels camps fruit de l’acord que presentem avui, i l’arranjament que ja s’està duent a terme de l’entorn, la torre i la zona que l’envolta es convertirà en un espai per a activitats i un entorn una activitat productiva i de recerca, de manera està cridat a ser serà tota una referència per la ciutat i per la comarca”.
Al seu torn, Sebastià Catllà, president d’AMPANS, ha manifestat també la seva satisfacció des del punt de vista personal, ja que l’entorn de la torre Lluvià és a prop d’on va néixer, hi passava per anar a l’escola i el seu pare ja cultivava una vinya ben a prop. “Que aquí puguem recuperar la vinya, a part d’olivera i ametller, és com recuperar al paisatge de quan era petit”. D’altra banda, ha remarcat el fet important que el projecte permetrà donar feina a persones amb discapacitat d’AMPANS: “serà un nou projecte de la nostra entitat, engrescador per a la gent de casa nostra. És una feina que no serà fàcil, però molt interessant per al territori i per a la nostra entitat”.
La DO Pla de Bages és la primera del territori català que posa en marxa un projecte de recuperació de varietats d’aquestes característiques. El president de la DO, Joan Soler, expressava també la seva satisfacció: “avui sumem esforços de l’administració, que va decidir conservar el patrimoni de la Torre Lluvià i l’entorn; la feina de la DO, que vol recuperar aquestes varietats que estaven a punt de quedar perdudes en la nits dels temps i que formen part de la història, i s’ha de tenir en compte que cada varietat ens aporta un gust, un matís, un n relat diferent... I en tercer lloc, tot plegat amb una dimensió eminentment social, a través de la fundació AMPANS”. Segons ell, doncs, “només ens podem felicitar per haver sabut posar-nos d’acord i trobar l’encaix”.
Per a Soler, el projecte té l’objectiu estudiar varietats antigues coma font d’inspiració de futur, i també per donar servei i possibilitats de creixement al sector. “Les varietats que rescatem de l’oblit no es poden comprar. No les té cap viverista”. Per tant, la feina que es farà “serà la font per seguir creixent”. Soler ha recordat que l’objectiu del sector al Bages “no és arribat a les 27.000 hectàrees de vinya a la comarca que hi havia a final de segle XIX, però sí créixer de les 500 actuals i arribar a 1.000 o més”. Per fer-ho, ha detallat, “necessitem la col·laboració dels agricultors que han deixat de tenir vinya. Hem de seduir-los per tal que apostin per diversificar els conreus i tornin a incorporar-hi una part de vinya. És un repte que tenim com a DO i esperem que aquestes varietats que recuperarem ens donin una nova oportunitat de valorització dels nostres vins que facin atractives les inversions a agricultors de la comarca”. D’altra banda, ha explicat, “tot plegat ha de contribuir a seguit potenciant el Bages com a destinació turística, per a la gent de Catalunya i també de l’estranger: som al radi d’atracció de Barcelona. Cal tenir en compte que San Francisco és la primera destinació enoturística del món i no té un celler a menys de dues hores en cotxe”.
Joan Soler ha explicat que el projecte “no només té l’objectiu de ser un laboratori, sinó també un aparador per mostrar-nos” i ha advertit que “serà lent, perquè d’algunes varietats partim de molt pocs ceps, però avui posem la primera pedra d’un projecte de futur. Esperem d’aquí a 4 o 5 anys tenir-ho tot plantat i obtenir resultats en 7-8 anys”. En aquest punt, Sebastià Catllà hi ha afegit que “per a la pagesia un termini de 4-5 anys no és llarg. Hem de tenir en compte que, del que plantarem ara, en gaudiran les generacions futures”.
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha felicitat tots els actors que han fet possible l’acord i ha recordat que l’Ajuntament va comprar la torre Lluvià i l’entorn el 2012 i que el projecte que ara comença “és una nova fase de valorització d’aquest espai”. Segons ell, és un acord a tres bandes “singular, amb una personalitat molt específica, pel fet que hi participin AMPANS i DO Pla de Bages”. Per a l’alcalde, “el projecte té tota la credibilitat i ha de ser un èxit, els actors són de la màxima confiança. L’entorn és propietat municipal, per tant de tots, l’entorn únic i l’hem de preservar i donar a conèixer, de manera que el projecte és molt interessant”.
El projecte arriba poc després de fer-se públic que l’Ajuntament de Manresa ha iniciat els treballs per rehabilitar l’espai de l’entorn de la torre Lluvià, l’obra modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa. Durant els propers mesos es duran a terme actuacions de neteja del pati, delimitació dels accessos i murs perimetrals, restauració de portes, una rampa exterior i altres accions que permetran recuperar l’espai per a la ciutat. Aquest mateix mes d’abril es va presentar el projecte de rehabilitació de l’entorn i les construccions auxiliars de la torre, que comença aquest 2018 i que s’anirà desenvolupant posteriorment, en funció de la disponibilitat econòmica.
La Torre Lluvià va ser adquirida per l’Ajuntament de Manresa el febrer de 2012 i de seguida hi van començar les obres per aturar-ne la degradació, evitar l’esfondrament i aconseguir la seva recuperació. Des del juny passat, l’equipament és obert al públic com a centre d’interpretació i difusió de l’Anella Verda i els seus espais més representatius. Tots els diumenges i festius, a les 11 del matí, s’hi fan visites guiades i els visitants poden veure les exposicions permanents i conèixer la resta d’espais de la casa, la seva història i el Modernisme manresà en general. És previst que més endavant a la torre s’hi puguin oferir també activitats turístiques i de natura complementàries a l’entorn immediat de l’equipament com rutes guiades, tastos o tallers.
La vil·la Emília, vil·la Maria o Torre Lluvià és una construcció modernista amb elements historicistes que data de l’any 1896, obra de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Forma part d’una parcel·la de 75.690 m2 i s’encaixa en un entorn rural d’alt valor paisatgístic, en un espai singular com és el camí de Rajadell i amb vistes magnífiques sobre una bona part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat.