Les nostres dades viatgen pel món. El telèfon mòbil delata com, quan, i amb qui ens movem, on comprem i què ens agrada. La societat de futur està basada en la ‘datificació’. Experts en el tema han parlat avui, a l Universitat Catalana d’Estiu, sobre les grans oportunitats que obre aquest nou paradigma i també els riscos que comporta i la necessitat d’una regulació adequada. Amb una pregunta final que ha sobrevolat el debat: els instruments de regulació són suficients per enfrontar-nos a la magnitud del canvi?
Des del 25 de maig passat està en vigor un nou reglament sobre protecció de dades, que ha significat canvis importants en aquesta qüestió. Però el tema del “big data” (dades massives) és d’una rellevància tal que continuen els interrogants cap on s’encaminarà, sobre qui i com ha de tenir accés a les nostres dades i sobre com s’ha de regular aquesta qüestió .
La sessió d’aquest migdia a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que se celebra a Manresa ha estat dedicada a aquesta qüestió. Moderada pel vicerector Josep Oliveras, hi han participat quatre reconeguts experts en la matèria: M. Àngels Barbarà, directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades; Pompeu Casanovas (La Trobe University, Austràlia); Marta Poblet (RMIT, Austràlia) i Sebastià Vila (UPC Manresa).
La traça geogràfica del nostre telèfon mòbil permet a les companyies telefòniques tenir-nos localitzats permanentment, ha explicat Sebastià Vila, del Grup de Recerca en Circuits i Sistemes de Comunicació de la UPC Manresa. Segons ell, “no hi ha dades innocents”, i quan les combinem, poden aportar informació molt valuosa: des dels bar son fem una cervesa als circuits per on ens movem. Fins i tot es pot intuir quina mena de malalties tenim, en funció de com anem de sovint a l’hospital. Vila ha afirmat que és impossible escapar-se de la datificació: “l’anonimat no protegeix, els perfils d’una persona es poden conèixer de múltiples maneres, a través de dades secundàries”, i ha parlat dels problemes emergents, com la dificultat de molta gent per entendre i ser proactius davant d’aquesta situació, i el debat sobre la propietat de les dades.
Àngels Barbarà ha agafat el fil de Vila per admetre també que “podem estar localitzats des del moment en què ens llevem. Si fem una ullada a les notícies donem pistes sobre la nostra ideologia…”. Segons ella, de tot plegat se’n pot fer un ús positiu (“avui podem conèixer, quan arriba un creuer en un port, quantes persones hi ha de cada nacionalitat, quants baixen i quants es queden, quina mena de moviments fan els de cada nacionalitat… I això pot anar bé per adequar l’oferta a aquest col·lectiu”) però ha alertat de la importància de fer-ne un ús responsable.
Barbarà ha deixat clar que la informació de cadascun de nosaltres és molt valuosa per a empreses i serveis públics, que prenen decisions en base a aquesta informació. Això té impacte en els drets i llibertats de les persones. Segons ella, la manera com s’obtenen o es tracten les dades sovint és poc transparent i contravé els principis legislatius. Barbarà ha afirmat que qui és conscient d’aquesta problemàtica pot sentir-se insegur i no actuar lliurament, pel fet de sentir-se observat i per por de deixar rastre i, a nivell més col·lectiu, pot afectar la llibertat d’expressió o el dret d’informació, base de l’estat democràtic.
Barbarà ha detallat fins a quin punt les empreses poden obtenir informació personal de cadascú de nosaltres i ha afirmat que hi ha xarxes socials que tenen informació d’uns 52.000 atributs personals diferents, a partir dels quals classifiquen els interessos de les persones.
Davant d’aquest panorama, ha parlat del nou reglament de protecció de dades, en vigor des del 25 de maig passat i del qual s’ha parlat a bastament, que es basa en dos pilars: garantir el control de les persones sobre les seves dades, i reforçar el compromís de les organitzacions amb els seus usuaris. Segons ella, cal sobretot assegurar la transparència, per tal que la gent sàpiga quin ús es farà de les seves dades, i que no siguin usades amb finalitats diferents a aquelles per les quals han estat obtingudes. En resum, segons ella, la garantia efectiva que el ‘big data’ no afecti els drets i llibertats passa per una actitud proactiva de les persones i per la transparència i compromís de les organitzacions.
Al seu torn, Monte Poblet, investigadora a RMIT Austràlia, ha assegurat que “necessitem una nova teoria de la democràcia que introdueixi aquests nous fenòmens fruit del ‘big data’, o de l’anomenat Internet de les Coses. Segons ella, la democràcia es pot entendre com “el poder del poble per fer coses, com a intel·ligència col·lectiva”, i ha remarcat que el fet que cada cop estiguem més interconnectats obre interrogants sobre com es regula aquesta qüestió, però també moltes oportunitats. Poblet ha introduït el concepte de la “democràcia enllaçada”, entesa com la capacitat de les persones per fer coses de manera conjunta utilitzant les tecnologies i les dades que tenim. En aquest sentit, ha explicat que hi ha països que per a les seves constitucions han tingut en compte els comentaris aportats per la població via xarxes socials. També ha reivindicat que és necessari “trobar l’equilibri i integrar aquests nous fenòmens al món d’avui, més que veure’ls amb por o optimisme exagerat”.
Al seu torn, Pompeu Casanovas, també resident a Austràlia i investigador a La Trobe University, ha obert el focus i ha assegurat que quan hi ha canvis tecnològics accelerats, la societat canvia de manera accelerada també. Segons ell, de la mateixa manera que fa 15 anys no pensàvem que aniríem amb els mòbils actuals a la butxaca, en el futur prendran molta importància els dispositius o professionals que gestionin les dades i la nostra identitat digital. Segons ell, si abans ens miràvem al mirall, “ara posem el nostre nom a Google i sovint tenim sorpreses sovint no som qui pensem que som”. Casanovas s’ha preguntat si els instruments de regulació seran suficients per enfrontar-nos a la magnitud del canvi. També ha reclamat utilitzar la intel·ligència col·lectiva per construir la societat i ha apuntat el repte de construir un “meta-estat de dret”, que tingui les regulacions i legislacions amb el llenguatge del segle XXI.
Podeu veure en aquest enllaç l’acte «Big Data: democràcia i seguretat»
