Un debat amb Jaume Roures (Mediapro), Bea Talegón (Diario16) i el fotoperiodista Jordi Borràs posterior a la projecció del documental 1-0 ha estat el plat fort de les activitats d’aquest diumenge a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Manresa en un auditori de la Plana de l’Om ple de gom a gom. Abans, una taula rodona havia analitzat l’atac contra l’escola catalana i al migdia s’havia parlat de la Mediterrània i les migracions.
Jaume Roures (Mediapro), Bea Talegón (Diario16) i el fotoperiodista Jordi Borràs han protagonitzat aquest tarda un dels actes estel·lars d’aquesta primera edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Manresa, en un auditori de la Plana de l’Om ple de gom a gom. Prèviament al debat que van protagonitzar tots tres, titulat “Democràcia i repressió” i moderat pel periodista bagenc Quico Sallés, s’ha projectat el documental 1-0 de Lluís Arcarazo, que ha tingut un fort impacte emocional en la majoria del públic assistent.
Durant l’acte, tots tres han plantejat els seus punts de vista sobre el que va passar aquell dia a Catalunya, i han destacat el comportament exemplar d’una ciutadania organitzada en un moviment totalment transversal, que va permetre fer realitat un referèndum amb tots els poders de l’Estat en contra, i sotmesa a una repressió i una violència totalment desproporcionada de les forces policials a les portes dels col·legis electorals.
La principal coincidència ha esta a l’hora de valorar les informacions esbiaixades o directament falses que –en la seva opinió- van oferir els mitjans de comunicació de fora de Catalunya, i especialment els de Madrid. Un comportament que, han constatat, ha anat més enllà de l’1-0 i i s’ha mantingut a l’hora de valorar els esdeveniments relacionats amb el procés polític català.
Roures i Talegón han coincidint a afirmar que el documental 1-0 s’hauria de veure a la resta de l’Estat perquè els ciutadans espanyols per fer front a la desinformació que hi ha sobre el que va passar en realitat aquell dia, i per desmuntar el relat que van construir el govern del PP i els mitjans afins. Borràs, per la seva part, ha considerat que darrera la intenció manifestada pels actuals governants del PSOE de “passar pàgina de l’1-0 ”hi ha la voluntat que s’oblidi la repressió que hi va haver i que, malgrat tot, vam guanyar”.
Per al president de Mediapro, fer conèixer aquesta realitat fora de Catalunya és una condició indispensable per poder establir marcs de diàleg amb el govern espanyol que puguin ser profitosos. Per a la periodista de Diario16, “Catalunya representa l’estendard de la regeneració europea” i s’ha mostrat convençuda que la situació política catalana va accelerar el canvi de govern a Espanya. El fotoperiodista, més crític, s’ha mostrat convençut que “el procés cap a la independència és l’únic revulsiu per canviar l’Estat espanyol”.
Qüestionats sobre les perspectives de futur per Quico Sallés, tots tres han coincidit en la incertesa sobre el futur i en què el procés encara va per llarg. Jaume Roures ha assenyalat que “el problema a Espanya és que s’ha esvaït el discurs de la transició i ara no té un projecte clar”, en contraposició a Catalunya, “que sí té un objectiu, tot i que té un percentatge de vot independentista molt important –el 48%- però insuficient. S’ha de convèncer més gent”. Per això va apostar per “fer molta pedagogia, lluitar i tenir paciència per aconseguir una major transversalitat”.
Bea Talegón, per la seva part, ha insistit en què la principal dificultat és aconseguir que els mitjans de comunicació espanyols expliquin realment el que passa a Catalunya; i Jordi Borràs ha admès que ampliar la base de l’independentisme és molt positiu, però ha puntualitzat que un 80% de la població està a favor de fer un referèndum i aquesta dada s’ignora.
En acabar les intervencions, s’ha obert un torn de preguntes en el qual s’han plantejat diverses qüestions relacionades amb el procés català que ha posat el punt i final ha un debat que ha aixecat moltíssima expectació.
Podeu veure el vídeo íntegre del debat "Democràcia i repressió".
«L’atac contra l’escola»
Abans d’aquest debat, el mateix auditori de la Plana de l’Om ha acollit un altre sobre els atacs a l’escola catalana que amb comptat amb la participació de Carles Martínez (secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya), Vicent Moreno (expresident d’Escola Valenciana), Elena Gual (directora de l’Escola Arrels, de Perpinyà) i M. Antònia Font (de Stei-Illes). Han moderat les seves intervencions Assumpta Pla (directora de l’Institut Lluís de Peguera) i Ignasi Cebrian (professor del centre).
Durant l’acte s’han posat de manifest les dificultats que troben les escoles dels diferents territoris de parla catalana per poder difondre la llengua amb plenes garanties.
«La Mediterrània i les migracions»
Les migracions han estat les protagonistes de l’acte del migdia a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera, amb una intervenció molt alliçonadora d’Andreu Domingo (subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB) sobre quines són les perspectives de futur dels moviments migratoris, en un acte que ha presentat el vicepresident de la UCE Manresa, Josep Oliveras.
Per a Domingo, la principal causa de les migracions al nostre país és el “desequilibri econòmic brutal que existeix entre Àfrica i Europa” i ha presentat un recull de dades i estadístiques que demostren la complexitat dels fluxes migratoris arreu del món.
Pel que fa a Catalunya, ha advertit que el creixement demogràfic està estretament lligat a les onades d’arribada d’immigrants que s’han produït històricament; i ha advertit que l’augment de població registrat en l’última dècada està bàsicament relacionat amb l’entrada de persones provinents de països d’Amèrica Llatina, per davant de la població marroquina que havia estat la més majoritària els anys anteriors.
L’expert ha alertat que Àfrica experimentarà una “explosió demogràfica” els pròxims 30 anys, quan es convertirà en el continent que més creix en població de tot el món, i que això farà que els protagonistes de les properes onades migratòries que arribin a Catalunya serà la població africana.
En acabar l’exposició, la regidora d’Acció Social i Cooperació de l’Ajuntament de Manresa, Àngels Santolària, ha coincidit en l’anàlisi plantejat per Andreu Domingo en relació a la immigració que arriba a la ciutat i s’ha mostrat crítica amb el procés d’acollida dels refugiats que ha plantejat el govern de l’Estat.
Podeu veure el vídeo íntegre del debat "La Mediterrània i les migracions".