El jove i reconegut cineasta manresà fa un repàs als seus vincles personals, familiars i professionals amb la ciutat en un acte institucional que ha omplert el Saló de Sessions.
David Victori, un dels pregoners més joves de la Festa Major de Manresa amb 35 anys, ha fet un exercici de manresanisme i d’estimació per la seva ciutat durant el pregó institucional que ha tingut lloc aquest migdia en un Saló de Sessions ple de gom a gom.
En la recta final de la seva intervenció ha revelat als assistents “un secret per entendre una mica millor tota la meva feina” i ha assegurat –recordant el mític trineu ‘Rosebud’ d’Orson Wells- que “cadascun dels meus guions, cadascun dels meus personatges, els que he escrit fins ara i els que escriuré en els propers anys, tenen en comú una sola cosa: els misteris que amaguen, els trencaclosques que intenten resoldre, tots sense excepció han començat aquí. Tots han nascut a Manresa”.
Era la conclusió a tot un seguit de records i vivències personals que el cineasta manresà ha anat repassant durant el seu pregó, des de la seva infància i l’estreta vinculació a la Festa Major a través de l’empresa familiar d’espectacles fundada fa 50 anys pel seu pare, fins a la perruqueria de la seva mare al carrer Font i Quer o la botiga familiar de discos al carrer Urgell, les Dominiques i la Salle.
“Aquest és el còctel que m’ha fet ser qui sóc”, ha assenyalat Victori abans d’afegir que “són els decorats de la meva vida. Llocs i persones que ara passejo pel món”. Per demostrar l’estimació per la seva ciutat, ha assegurat que “allà on vagi, allà on sigui, és igual qui tingui davant, quan em pregunten d’on sóc contesto que de Manresa, que ho digui en l’idioma que ho digui, sempre sona igual de bé. I encara millor si ho acompanyo del tagline de la nostra ciutat: sóc del cor de Catalunya. Quina millor manera de vendre la teva ciutat d’origen que dir que és el lloc des d’on batega un país sencer”.
David Victori havia iniciat la seva intervenció mostrant els seus dubtes sobre els seus mèrits per fer de pregoner “d’una ciutat tan estimada i important per a mi com Manresa” i ha confessat que se sent “un nen perseguint la utopia de poder convertir en un ofici l’afició infantil i innocent d’imaginar i explicar històries” abans de comentar que se sent al començament del seu viatge personal i professional, “un viatge que he iniciat i inicio constantment des del que, per a mi, és el punt de partida de qualsevol travessa: aquesta ciutat”.
Per al cineasta, la ciutat on es neix i la família “són els pilars bàsics sobre els quals construïm la manera amb què ens relacionarem per sempre més amb el món que ens espera”. En la seva opinió, Manresa és una ciutat “prou gran com per convidar-te a somiar que tot és possible, però prou petita com per sentir que algú desconegut és una mica menys desconegut i més proper del que tu creus. Aquí tots ens coneixem i, si no és així, ben poc ens falta per conèixer-nos”.
També ha recordat que un amic director el va fer entendre que “escollir els espais i decorats on succeeix l’acció és equiparable en importància a escollir els actors que donaran vida als teus protagonistes”, i que la seva experiència amb les festes majors l’ha ajudat a entendre que “les coses importants s’han de preparar amb temps”. Per això, ha dit, ara treballa en projectes a molt llarg termini i ha revelat que al seu escriptori en te tant “com per passar-me els propers 10 anys rodant sense parar. De fet, ara que he acabat la primera pel·li, ja fa temps que treballo en la següent”.
Finalment, ha convidat els manresans i les manresanes a viure la Festa Major i a demostrar “com celebrem la vida. Amb respecte, humor i alegria”.
Text íntegre del Pregó Institucional a càrrec de David Victori i Blaya