Míriam Ponsa, reconeguda dissenyadora manresana, ha estat la pregonera de la Festa Major de Manresa d'enguany.
Il·lustríssim Sr. Alcalde, membres de la Corporació Municipalde Manresa, benvolguts i benvolgudes, manresans i manresans.
Quan el Sr. Alcalde em va fer la proposta de pregó em vaig preguntar quins podien ser els mèrits per gaudir d'aquest honor.
Per començar comentar-vos que el què llegireu està escrit per una persona lliure.
No escriuré sobrela veritat. Nosóc experta en gairebé res. Sóc una manresana que només promet honestedat. Em dedico a ser feliç i a viure de la millor manera possible. Ja fa temps que vaig decidir no malgastar ni un minut més de la meva vida. Tinc tot el temps del món. Sé el què vull i com ho vull. Jo vull ser rica en tolerància, en empatia, en abraçades, en capacitat d'estimar.
Aquest pregó el dedico a la memòria dels meus avantpassats, sobretot a la meva rebesàvia, que el 1886 es va instal·lar a l'espai que jo ocupo ara a Manresa, fabricant betes de seda per les espardenyes. Penso amb les dificultats que deurien passar i m'esperençona en el meu camí. També dedico aquest pregó a la meva família, que m'ajuda i em dóna energia en el meu projecte de vida i de treball.
M'agradaria escriure sobre imaginació i creativitat des del punt de vista d'una persona inconformista, que no segueix el camí marcat i que mira la vida des de molts punts de vista, que lluita pel què vol i que s'envolta dels seus.
Alguns d'aquests punts de vista són:
LA IMAGINACIÓ
{imaginar: no posar límits a la creativitat}
La imaginació ens farà lliures si creiem en les bones idees fins a les últimes conseqüències.
La imaginació també és la facultat d'organitzar d'una manera nova.
La psicologia ja ha estudiat la necessitat humana de la ficció, que explica el gust per les històries, l'entreteniment basat en jocs, el teatre o l'art. La imaginació, en oferir versions alternatives de la realitat, ajuda a comprendre el món exterior i li dóna un sentit, alhora que allibera el subjecte dels seus límits. També ajuda a l'aprenentatge, ja que projecta els resultats futurs dels processos cognitius i ajuda a idear alternatives als problemes plantejats. La imaginació és a la base de la creativitat artística però també del plantejament d'hipòtesis científiques i de nombrosos invents.
LA CREATIVITAT
La creativitat s'ha tornat tant important! A la vida tot es pot fer millor i diferent. L'ésser humà per definició és creatiu. En els adults la creativitat amb massa freqüència ha estat suprimida mitjançant l'educació però, pot ser despertada. Sovint tot el què es necessita per ser creatiu és tenir un compromís amb la creativitat i dedicar-hi temps.
La creativitat és la capacitat per trobat alternatives, solucions, inventar noves coses, trencar normes, traspassar el món de les idees i les emocions al món físic. La creativitat és igual a llibertat.
Veig la creativitat com una llum que ens fa capaços de generar solucions noves, "creatives", a tot tipus de problemes del nostre entorn, tant a nivell manual com intel·lectual. Però és una llum que per ser tal, requereix un constant consum d'energia, és a dir, requereix un decidit esforç personal.
EL FRACÀS
La por al fracàs és un dels principals obstacles per a la creativitat i la resolució de problemes. El repte és canviar la nostra actitud sobre el fracàs. Els fracassos en el camí s'han d'esperar i ser acceptats; són eines que ajuden a enfocar el camí cap a l'èxit, simplement aprenent.
"Suposem que deixem la por al fracàs i intentem només tres coses en un any, ja que estem segurs de tenir èxit. Al final de l'any, el resultat és: 3 èxits, 0 fracassos. Suposem que l'any que ve no ens preocupi fallar, de manera que ens proposarem un centenar de coses. Al final de l'any el resultat és 30 èxits, 70 fracassos. Què preferim tenir tres èxits o 30? I ara a més imaginem que els 70 errors ens han ensenyat"
L'ARA i aquí
Deia Gustave Flaubert que el futur ens tortura i que el passat ens encadena, i que és per això que se'ns escapa el present.
M'estic llegint un llibre que m'està ajudant molt a viure, viure el present, el moment. És per això que vull parlar sobre 'l'ara', el nostre 'ara' que per cadascú de nosaltres és personal i intransferible, per tant diferent. En aquest 'ara' em sento sempre realitzada, sense por pel futur i sense 'la motxilla' del passat,em sento lliure. Alhoratambé tinc somnis i reptes, que curiosament es van produint de forma natural. Miro de posar consciència en el què faig. No sempre ho aconsegueixo. Sovint em sorprenc una vegada més pensant en el futur o recordant quelcom del passat. Però quan ho identifico torno al present i a posar consciència al què faig, al respiració, als sentits i a fer totes les tasques esforçant-m'hi. No temo perquè estimo. Per això res ja no em preocupa. Simplement m'ocupo deltreball diari, de seguir avançant i de passar-m'ho bé. Us convido a fer la prova, a experimentar els beneficis de viure el i al present, aquí i ara.
Cada una de les coses que fem és molt important, i intento dedicar-hi tota la meva atenció, posar-hi els 5 sentits per donar el meu màxim.
LA BONDAT
Crec en la bondat de les persones, i crec que aquestes són les que fan que un lloc sigui especial. He conegut bona gent arreu - i d'altres que no tant- i sempre et quedes amb la bona gent, la gent que estima i que comparteix. La bondat té una màgia especial que enganxa i ajuda a construir.
Viatjar m'ha fet descobrir llocs fantàstics al món i adonar-me que lo i important són les persones,els que estimes. Per a mi cada dia és un viatge fascinant que em sorprèn i m'ensenya.
SER inconformista{si et diuen que sempre ha estat així, menteixen}
M'agradaria fer autocrítica sobre el què estic fent –de fet ho faig sempre– i proposar formules per reinventar-nos, però crec que aquest és un camí que neix d'un mateix.
La meva feina és buscar camins alternatius que acostumen a obrir portes i requereixen valentia, llibertat creativa i molt d'esforç.
LA MEVA CIUTAT
Totes les mirades que acabo de descriure també les aplico sobre la meva ciutat. És per això que...
M'agradaria que Manresa fos una ciutat per les persones, amb més espais públics, amb més cura amb el medi ambient, amb més compromís amb la mobilitat, amb menys desigualtats, millors serveis públics, educatius i sanitaris, més seguretat i més participació de la ciutadania en els assumptes públics. Una ciutat per a tothom, de convivència i respecte, sense discriminacions i que pugui ser gaudida per les generacions futures.
Per viure en una ciutat on aquests valors siguin presents cal que tots prenguem el nostre compromís amb la ciutat i que el complim, cadascú en funció de les nostres responsabilitats per aconseguir que la nostra ciutat sigui un model de convivència, cohesió i qualitat de vida.
La Festa Major ésel punt àlgid, l'esclat de l'alegria col·lectiva en la vida d'un poble...de les seves entitats, la seva gent, que sou els que en definitiva manteniu el pols de la vida quotidiana, del dia a dia. El batec insistent i obstinat que des de la col·laboració, des de la generositat i el sacrifici desinteressat troben el veritable orgull de ser ciutadans i ciutadanes d'una ciutat com Manresa.
Bona Festa Major!!
Míriam Ponsa Prat
Mira el vídeo del pregó de Míriam Ponsa