Manresa ha celebrat aquest matí l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a la plaça Onze de Setembre amb un públic nombrós i l’adhesió de 51 entitats, que han fet la seva ofrena floral. L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el coordinador del Galliner, Joan Morros, que enguany ha fet el parlament, han recordat la injusta situació en què es troben els presos polítics i exiliats en un acte en què també s’ha recordat que Manresa és enguany a Capital de la Cultura Catalana.
Un total de 51 entitats han participat aquest matí a l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a la plaça Onze de Setembre de Manresa. Totes elles han fet la tradicional ofrena floral davant del nombrós públic que seguia l’acte en una edició especialment significativa. Les referències a l’actual situació política han marcat els parlaments, que han anat a càrrec de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i del coordinador de l’Associació Cultural El Galliner i activista cultural Joan Morros.
L’acte institucional per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, presidit per la bandera estelada, tal com va aprovar el Ple de l’Ajuntament del 18 de juliol de 2013, ha començat a les 11 del matí. Enguany, pel fet que Manresa és capital de la Cultura Catalana, el parlament ha anat a càrrec de Joan Morros, coordinador de l’Associació Cultural El Galliner i activista cultural.
L’acte, conduït per la periodista manresana i directora del grup Taelus Pilar Goñi, s’ha iniciat amb el Ball d’Homenatge a la Diada de Catalunya, a càrrec d'Anna Navarro Pujol, membre de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages, acompanyada per Simone Lambreghts al violí. A continuació hi ha hagut la intervenció de Joan Morros, que ha assenyalat que la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany és diferent perquè “després de l’1 d’octubre de l’any passat, moltes coses han canviat al nostre país i amb el que hem viscut aquests mesos, res no tornarà a ser igual”. Morros ha manifestat que “la violència física, gratuïta i excessiva el dia 1 d’octubre, l’article 155 o la violència judicial que manté nou persones injustament empresonades i set més a l’exili ha modificat l’actitud que teníem molts catalans cap a l’Estat i ens han fet veure la urgència de repensar la relació que hi hem tingut fins ara”.
El dinamitzador cultural ha remarcat que “la necessitat de donar resposta a les vulneracions repetides dels nostres drets i llibertats ens ha fet més exigents i ens ha obligat a aprofundir en la nostra capacitat auto organitzativa com a poble. Hem instaurat noves rutines, en forma de cantades col·lectives, silencis compartits o cartes als presos. Hem fixat nous punts de trobada davant de les presons per expressar la nostra solidaritat amb els que paguen el preu més alt per defensar el nostre dret a decidir com a nació. Hem donat nous usos a l'espai públic, que s'ha convertit en escenari i mirall de la indignació, del malestar i de la denúncia”.
Per finalitzar, Joan Morros ha reiterat que enguany “la Diada és diferent pel que hem viscut i transcendent pel que hem de viure. Lla dignitat i la fermesa que hem mostrat una part important dels ciutadans de Catalunya són les actituds que ens han de permetre emplaçar-nos en les Diades que vindran fins a aconseguir que puguem celebrar-les amb plena llibertat, sense presos polítics ni exiliats. Fins a celebrar una Diada normal d’un país normal”.
Tot seguit, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha pres la paraula per recordar que enguany Manresa és la Capital de la Cultura Catalana i que és un fet important per destacar perquè “la cultura és una part de la nostra identitat com a ciutat i com a país, i un dels grans pilars d’aquesta nova república catalana que majoritàriament volem construir”.
L’alcalde també ha tingut paraules de record cap als presos polítics i exiliats en “una Diada diferent a les que hem celebrat en anys anteriors”. Per aquest motiu, ha afirmat que “els hem de tenir molt presents a l’hora de tornar a plantejar les nostres reivindicacions, amb fermesa i amb convenciment, i amb l’exemple de lluita i de compromís que ells ens han donat amb l’objectiu de tornar a la unitat que ens va fer avançar políticament i que es va demostrar en la votació de l’1 d’octubre”.
L’alcalde ha recordat que “Manresa ha demostrat el seu compromís indiscutible amb els passos endavant que ha anat fent el nostre país i ho continuarà fent, de manera cívica i pacífica, perquè és el que vol una amplíssima majoria de manresans i manresanes” i hi ha afegit que “no hem de caure en les provocacions dels que intenten criminalitzar l’independentisme, dels que intenten enganyar a la gent amb mentides i falsedats per fer aparèixer la nostra lluita cívica i democràtica com un moviment violent o agressiu. Són els mateixos que no dubten a utilitzar la violència i les agressions per silenciar la nostra veu, per destruir els nostres símbols i per ofegar les nostres demandes de democràcia i llibertat. Són els que ens acusen d’haver trencat la convivència al nostre país, quan són ells els que busquen –i atien- constantment l’enfrontament i el conflicte”.
Valentí Junyent ha assegurat que “hem de resistir, com hem fet tots aquests anys”, i ha demanat “tornar a la unitat que ens ha fet avançar políticament com mai ho havíem fet en la nostra història”. Junyent ha tancat la seva intervenció amb unes paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, on deia que “la República la farà la gent que s’uneix i lluita pels seus drets i, com més forts siguem, més opcions de victòria tindrem”. A més, ha animat tothom qui pugui a participar aquesta tarda a la manifestació de Barcelona “per demostrar la unitat en contra de la repressió policial i judicial de l’Estat espanyol”.
Posteriorment ha tingut lloc l’ofrena floral de l’Ajuntament, amb representants dels grups municipals de CDC, ERC, CUP i DM, institucions (hi era present la delegada del govern a la Catalunya central i el president del Consell Comarcal del Bages, entre altres) i de les 51 entitats manresanes que s’hi han adherit. Tots s’han anat acostant al centre de la plaça, on hi ha la làpida amb la inscripció “Manresa als lluitadors per les llibertats nacionals de Catalunya”.
Durant l’acte institucional s’ha cantat l’Himne Nacional de Catalunya a càrrec de diferents corals de Manresa: Capella de Música de la Seu, Cor parroquial de Sant Josep del Poble Nou, Coral Eswèrtia, Coral Font del Fil i Orfeó Manresà. Finalment, s’ha fet la ballada de sardanes amb la col·laboració del Grup Sardanista Dintre del Bosc i del Grup Sardanista Nova Crida.
