Més de 400 persones van omplir ahir al vespre la platea del teatre Conservatori, on el doctor Miquel Vilardell i el gastrònom Toni Massanés van estrenar el cicle de “ponències escèniques” del cicle “Manresa des d’una altra mirada”. Durant l’acte, conduïda per la periodista manresana Núria Bacardit, els ponents van oferir interessants consells per envellir i menjar millor. El projecte inclourà 4 sessions més, en què professionals, acadèmics, comunicadors i pensadors de reconegut prestigi a nivell català i internacional aportaran la seva opinió, la seva mirada sobre diversos aspectes de la societat actual.
Menjar segur, suficient i equilibrat. O bé estimar, tenir una xarxa social sòlida (família, amics) i projectes vitals. Són algunes de les receptes que el doctor Miquel Vilardell i el gastrònom Toni Massanés van oferir a les més de 400 persones que ahir al vespre es van congregar al teatre Conservatori, en l’estrena del cicle de ponències escèniques del cicle “Manresa des d’una altra mirada”. La sessió va ser introduïda pel gestor cultural Pep Garcia, i va ser conduïda per la periodista manresana de TV3 Núria Bacardit.
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va fer una breu intervenció inicial per afirmar que el nivell de les ponències ha de contribuir a fer una ciutat més culta, i també va explicar que, un cop acabat l’acte, tenia previst assistir a la celebració del 100 aniversari d’una àvia, cosa que demostra la bona salut de la ciutat.
El doctor Vilardell va començar la sessió recordant el nivell de la sanitat i els professionals de l’àmbit sanitari de Manresa, com els doctors Lluís Tomàs i Emili Bernades, que fa dècades van iniciar un estudi mèdic pioner per detectar problemes cardiovasculars al personal de Pirelli Manresa. A Manresa també va néixer la Unitat Coronària, de la mà dels doctors Josep Badal i Josep Corrons, i un potent institut de Salut Mental. Vilardell es va referir també a l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, a cura del Dr. Lluís Guerrero, i a la xarxa assistencial d’atenció primària, hospitalària i sociosanitària, encapçalada per la Fundació Althaia. També va esmentar la tasca de la FUB, amb estudis de diverses àrees vinculades amb la sanitat, que ha culminat amb la recentment estrenada facultat de Medicina de la UVic-Ucc. “És aquest sistema de salut de primer nivell el que permet que tinguem avis, i sobretot àvies, centenaris”, va dir Vilardell.
El doctor va recordar que el 12% de la població “envelleix malament”, a causa de malalties cròniques, accidents o els efectes de no haver-se cuidat al llarg de la vida, per la qual cosa va posar èmfasi en la prevenció, a qualsevol edat, començant per nens i joves, amb qui “cal fer un gran esforç educar-los en els hàbits de vida saludables”. Vilardell va parlar de la importància de tenir en compte hàbits que podem controlar (els genètics o de gènere no estan al nostre abast) per envellir millor: dormir 8 hores, evitar el sedentarisme, conrear l’amistat, anar al metge un cop l’any per controlar la pressió, el sucre i el colesterol; ser solidari; tenir un esperit alegre i positiu, i menjar bé.
En el capítol de l’alimentació, Toni Massanés va assegurar que la recepta és menjar sa (de manera segura, suficient i equilibrada); sostenible (amb productes ecològics, econòmics i pràctics) i bo (productes que no facin patir animals, de proximitat, estimulants). El gastrònom, director de la Fundació Alícia, va explicar que al matí cal esmorzar bé, i es va referir a la multiplicitat d’estudis sobre nutrició, en algun cas contradictoris (“ens deien que no abuséssim dels ous, perquè porten colesterol, però ara sembla que no el metabolitzem, per tant en podem menjar”).
Tots dos ponents van coincidir en què “l’acte de menjar ajudar a envellir bé”: menjar acompanyat: amb família, companys, amics. Vilardell va afirmar que la soledat és un factor important que genera dependència, i Massanés va assegurar que “hi ha l’evidència científica que per prevenir trastorns és més important menjar plegats que no pas allò que es menja”. En les ciutats ’smart’ o intel·ligents, va dir, “hi ha d’haver l’objectiu que la ciutat ni mengi sola”.
Vilardell es va referir a qüestions vinculades a la vellesa i va assegurar que “les passions es mantenen: no es frenen, però canvia la manera de portar-les a terme”. També va reivindicar la necessitat de tenir projectes propis, sigui quina sigui l’edat que tenim, i “viure la vida pròpia, no pas els èxits o els fracassos de fills o néts. La vida dels fills és seva. Cadascú s’ha de fixar en la pròpia”. Segons ell, és necessari millorar l’atenció domiciliària, perquè “la gent gran en general vol estar a casa”: cal aprofitar les possibilitats de la domòtica per millorar les condicions de les llars per permetre que els avis s’hi puguin quedar, per evitar la “síndrome oreneta”: gent gran que va de casa en casa (normalment a casa de diversos fills): “La gent gran necessita un espai propi”, va dir. També va afirmar que quan s’ingressa en una residència, la majoria de persones, com immigrants que arriben en un altre país, “tenen el desig de poder tornar a casa”.
Vilardell va parlar de la importància per a la gent gran de tenir rutines i ordre, i de la necessitat d’evitar la síndrome de Diògenes, que consisteix a acumular pertinences: ”cal despendre’ns de coses, i mirar de viure en espais diàfans, clars, ordenats”.
Al seu torn, Massanés va referir-se a un estudi segons el qual a França un infant de 8 anys ja ha consumit la mateixa quantitat de sucre que el seu avi va menjar en tota la vida (i a casa nostra la proporció deu ser similar) i va considerar que cal menjar de manera conscient, i seguir el ritme natural, consumint productes de temporada.
Per cloure la ponència, Vilardell va parlar de la necessitat d’acceptar la realitat que ens fem grans (“ens podem tapar els cabells blancs i les arrugues, però l’important és no tenir arrugues al cor”) i saber que ja no tindrem una vida activa idèntica a la dels joves, però que convé continuar tenint projectes. Cal, segons ell, estimar, tenir cura de família i amics (que “cal cuidar quan ets fort, perquè quan la vida faci baixada, en la vellesa, els necessitaràs”) i també cuidar-se un mateix, sense obsessions (“no cal caminar exactament 10.000 passos diaris com diuen algunes aplicacions de mòbil, però ser conscient que cal fer exercici”). Les receptes finals: esmorzar correctament, no fumar, vigilar amb l’alcohol, controlar-se la pressió, sucre i colesterol, caminar, ser optimista i tendre.
Per a Massanés, hem de ser conscients i gaudir dels regals que ens fa la vida, veure el got mig ple, perquè “d’entrada, fer-nos vells és el millor que ens pot passar!”.
La ponència va servir per arrencar el projecte “Manresa de d’una altra mirada”, una proposta cultural que neix a Manresa, en el marc de la capitalitat cultural, amb l’objectiu de dotar la ciutat d’un espai de reflexió i debat que sigui perdurable. El cicle és una proposta impulsada per la regidories de Projecció de Ciutat i Cultura de l’Ajuntament de Manresa, amb el suport i la participació de diversos ambaixadors (Althaia, FUB i Ampans) i patrocinadors (Fundació Bancària La Caixa, Bon Preu-Esclat, Fibracat, Coca-cola, Grup Santasusana, Llobet i Oller del Mas) que hi aporten la seva experiència i els seus coneixements per contribuir a aconseguir una ciutat més culta, més amable i potenciadora de valors els valors.
Cinc xerrades gratuïtes amb convidats de luxe
La imatge de “Manresa des d’una altra mirada” és un ull, que té diverses pestanyes. Les cinc pestanyes inicials tindran lloc les properes setmanes i tractaran temes com la salut, l’esport, la solidaritat, la universitat i la festa.
Les “ponències escèniques” tindran lloc un dijous (el dia del mig, el “cor” de la setmana) de cada mes, al teatre Conservatori de Manresa, amb formats diversos i amb ponents de luxe La darrera xerrada està prevista per al 13 de desembre, es farà al teatre Kursaal i amb un tancament especial. Les entrades per assistir-hi són gratuïtes i obertes a tothom. Cal demanar les invitacions a les taquilles del Kursaal o a través del web www.manresadesdunaaltramirada.cat
Properes xerrades
- ESPORT és CULTURA & MANRESA Cor de l’ ESPORT
Dijous 11 d’octubre - Teatre Conservatori- 19:30 h
Amb Manel Estiarte i Mònica Terribas
- SOLIDARITAT és CULTURA & MANRESA Cor de SOLIDARITAT
Dijous de 29 novembre - Teatre Conservatori- 19:30 h.
Amb Òscar Camps i Xavi Rosiñol
- UNIVERSITAT és CULTURA, MANRESA Cor de la UNIVERSITAT
Dijous 13 de desembre Teatre Kursaal 19:30 h
Amb Joaquim Maria Puyal
- FESTA és CULTURA & MANRESA Cor de la FESTA
Amb Natxo Tarrés i Quim Masferrer
Xerrada amb data pendent de concretar