CRÒNICA: Òscar Camps i Xavi Rosiñol emocionen parlant de solidaritat al Conservatori , en la tercera xerrada “Manresa des d’una altra mirada”.

Emocions a flor de pell, ahir al vespre, al teatre Conservatori, en la tercera de les ponències escèniques incloses al cicle “Manresa des d'una altra mirada”. L’activista Òscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms, va conversar sobre solidaritat amb el periodista Xavi Rosiñol, expert en migracions i vinculat també a entitats que treballen per l’acollida de persones refugiades. En relat de l’experiència de Camps salvant persones al mar Mediterrani va colpir els assistents, en un acte en què també va haver-hi presència, a través de diversos escrits, d’entitats de solidaritat de Manresa.


imagen

Òscar Camps era, fins fa tres anys, el responsable d’una empresa de salvament marítim que treballava bàsicament els estius, fent tasques de socorrisme a les platges. El seu personal deixava de treballar i el seus equips tècnics quedaven en un magatzem a partir del 15 de setembre, fins l’estiu següent. Fins que el setembre de 2015, amb la seva filla, va topar-se per Internet amb la foto de l’Aylan, un nen sirià de 3 anys –els mateixos que tenia el seu fill- mort en una platja de la costa turca. La imatge, que va ser viral, li va provocar una profunda indignació. Poc després va decidir posar a disposició de les institucions els equips de salvament de la seva empresa, per evitar més casos com el de l’Aylan. Va enviar desenes de correus electrònics. No va rebre cap resposta. I es va indignar més. Així que, animat per la seva dona, decidí anar en persona a Lesbos, a ajudar a rescatar nens com l’Aylan. La seva entitat va comprar un vaixell, l’Open Arms. I des d’aquell dia fins avui. Lluitant contra la indiferència de dirigents des dels despatxos. Salvant milers i milers de vides al Mediterrani, que el mateix mar que banya la nostra costa atapeïda de turisme. Vides de persones que fugen de la misèria i dels règims dictatorials i criminals de l’Àfrica

 

Òscar Camps va explicar la seva experiència d’aquests anys al públic que va gairebé omplir la platea del teatre Conservatori, en una conversa amb el periodista Xavi Rosiñol, expert en migracions i en suport a les persones refugiades. Es va parlar de solidaritat, de dignitat, de vides humanes que lluiten per sobreviure a tocar d’Europa, on la majoria té preocupacions força més banals que salvar la vida. Òscar Camps va explicar alguns dels episodis més cruels que ha viscut, intentant salvar persones de la mort al mar, i també un altre tipus de batalles, amb els governs, com ara l’italià, que va retenir el seu vaixell i que va acusar Open Arms d’associació criminal. O bé les pressions, entre d’altres del govern espanyol, per posar pals a les rodes de les tasques de rescat de persones o per demanar que la gent torni al seu país en comptes de voler arribar a Espanya. “Us imagineu si als jueus que van poder escapar de Mauthausen, els haguessin dit que tornessin al seu país?”.

 

L’activista va parlar de la paradoxa que sovint hi hagi turistes a les mateixes platges on moren persones intentant salvar la vida. O les contradiccions que viu ell mateix, que en les seves missions fa fotos de les seves tasques amb persones al caire e la mort i, a continuació, al mateix telèfon mòbil, rep imatges del seu fill en una festa infantil. Xavi Rosiñol el va interpel·lar contínuament: “i si ens sentim malament, volem ajudar, però no tenim com tu cap empresa de salvament, què podem fer?”. Doncs per exemple, “ser conscients d’on comprem, d’on estan fets els productes que consumim, de les nostres actituds personals de cada dia”. També va explicar que la seva empresa, que gasta uns 7.500 euros diaris en tasques de salvament, rep sobretot finançament “de vosaltres”. De la gent. I per cert, el 68% dels que fan aportacions són dones.

 

En l’acte també hi va haver temps perquè Xavi Rosiñol llegís reflexions que, en diversos escrits, havien fet entitats manresanes vinculades amb la solidaritat o la cooperació: Manresa per la Marató, Fundació Convent de santa Clara, Creu Roja, la Fundació Althaia i Ampans. Els missatges van donar peu a reflexions. Sobre la por a l’arribada dels immigrants, que segons ell, potser en alguns anys es transformarà en necessitat, si tenim en compte la baixa natalitat al nostre país. “I de fet, si persona subsahariana sense diners, sense formació, sense cap recurs... és un perill i ens pot prendre la feina, potser és que no ens la mereixem...”. I un tuit del mateix Camps va ser el missatge final: “Si primer hem de ser els de casa, i els estrangers que s’ofeguin; si tampoc mirem pels que desnonen, ni pels que buscar menjar als contenidors, ni els que dormen a caixers... Al final només quedo jo”.

 

La tercera xerrada de “Manresa des d’una altra mirada”

 

La d’ahir va ser la tercera xerrada del cicle de ponències “Manresa des d'una altra mirada”, després que el doctor Miquel Vilardell i el gastrònom Toni Massanés  l'inauguressin, parlant de salut,  a mitjans de setembre i que l'exwaterpolista manresà Manel Estiarte i la periodista Mònica Terribas conversessin d'esport el mes passat. Més endavant hi passaran Joaquim Maria Puyal, que tractarà parlarà d’universitat el dijous 13 de desembre al Teatre Kursaal; i Natxo Tarrés i Quim Masferrer, que dialogaran sobre la festa en una data encara per concretar.

 

Coincidint amb l'any en què Manresa és Capital de la Cultura Catalana 2018, en aquesta primera edició el projecte està dedicat a la cultura en sentit ampli i sota el nom de “La cultura des d'una altra mirada” i posteriorment se centrarà en d'altres àmbits. Així doncs, “Manresa des d'una altra mirada” neix amb la voluntat de continuar com a epíleg dels actes de la Festa Major i amb l’objectiu de dotar la ciutat d’un espai de reflexió i debat perdurable amb professionals acadèmics, comunicadors i pensadors de reconegut prestigi i experiència que aportin la seva mirada sobre diferents aspectes de la societat actual i de la nostra ciutat.

 

Les ponències escèniques estan programades per a un dijous de cada mes per ser el dia del mig, el cor de la setmana; com Manresa, que és el cor de Catalunya.

 

Les entrades són gratuïtes i obertes a tothom, però cal demanar les invitacions a les taquilles del Teatre Kursaal o a través de la web www.manresadesdunaaltramirada.cat   

 

El cicle “Manresa des d’una altra mirada” està impulsat per les regidories de Projecció de Ciutat i Festes i Cultura de l'Ajuntament de Manresa i té el suport i la participació de diversos ambaixadors (Althaia, FUB i Ampans) i patrocinadors (Fundació Bancària La Caixa, Bon Preu-Esclat, Fibracat, Coca-Cola, Grup Santausana,Llobet i Oller del Mas), que hi aporten la seva experiència i els seus coneixements per contribuir a aconseguir una ciutat més culta, més amable i potenciadora de valors.

 

Documents relacionats

  • imagen