El resultat va satisfer les expectatives generades. Joaquim Maria Puyal va omplir ahir al teatre Kursaal i va oferir una original ponència escènica que tenia per objectiu donar pistes per aprendre a comunicar de manera eficaç i solvent. La importància de fer arribar missatges de qualitat, els diversos tons de veu, la importància de les pauses i també de l’error com a mitjà per aprendre... Tot això i molt més, amb una posada en escena original i la col·laboració de la cantant i logopeda Nina i d’un grup d’alumnes de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. La d’ahir va tancar les ponències d’aquest any del cicle “Manresa des d’una altra mirada”.
Va confessar que estava nerviós, i que mai havia actuat en un escenari davant de 800 persones. Però s’hi va moure com peix a l’aigua. El periodista Joaquim M. Puyal, un referent de l’àmbit comunicatiu del nostre país, va regalar els assistents una ponència escènica en què va anar desplegant les seves dots comunicatives i va tibar d’experiència i de talent per fer una lliçó magistral que va posar-se el públic a la butxaca.
Després de la introducció de la regidora de Projecció de Ciutat i Festes de l’Ajuntament de Manresa, Neus Comellas, qui va explicar que es va concebre la xerrada i el conjunt del cicle en una trobada amb Puyal, fa uns mesos, el comunicador, conegut sobretot pels milers de partits del Barça narrats en català per la ràdio al llarg de més de quatre dècades, va començar la seva particular classe sobre comunicació.
Sobre l’escenari, un grup d’alumnes de comunicació i d’ADE dels campus de Vic i Manresa de la Universitat de Vic-Universitat de la Catalunya central. Puyal va deixar clar que les seves receptes no s’adreçaven exclusivament a professionals de la comunicació, sinó a qualsevol que hagi de parlar en públic o que hagi de fer algun acte comunicatiu, en qualsevol àmbit. “La comunicació és a tot arreu”, va explicar. També es va referir al poder del so, especialment de la música, que provoca estats mentals i sensacions diverses. Va centrar-se també en el missatge, el “cor de la comunicació” i que va assegurar que ha de ser ètic (l’objectivitat total no existeix, però l’emissor ha de comunicar amb “honrada subjectivitat”), ha de tenir substància i ha de ser estèticament atractiu i entenedor.
En l’apartat de la importància de la veu, “allò que ens permet explicar-nos i ens diferencia dels animals”, Puyal va tenir la col·laboració de Nina, reconeguda cantant i també logopeda, que va parlar de les qualitats vocals i de les diferents modalitats de cant: així, el tipus speech és similar a la parla; el belt és més cridat, el cry s’utilitza per a cançons de bressol... també hi ha el twang, el falsetto... “La tria acústica de la veu per a cada tipus de missatge és molt important”, va afirmar Nina, que va exemplificar les diverses modalitats de cant, amb tons i potències diverses, amb peces musicals que van captivar el públic, que al final va cantar dempeus sota la seva direcció.
Amb un divertit vídeo que recollia algunes pífies dels seus anys de narrador futbolístic, Puyal va reivindicar l’error, com a peatge imprescindible per avançar; i va parlar també de la importància de dominar les pauses, especialment en les entrevistes. Va parlar també de la força que té la veu despullada d’imatges, com en una transmissió radiofònica en què, sense narració periodística, se seguia la construcció d’un castell només amb els crits i instruccions d’un cap de colla.
Puyal va parlar de la importància de la voluntat de fer-se entendre. Per això, les ambulàncies posen el seu nom a l’inrevés, perquè es pugui llegir bé. I en aquest punt va parlar de la seva mare, amb qui de petit parlava molt, d’adolescent no tant, i d’adult, gairebé cada dia. Posteriorment, ella ja no parlava però tenia encara voluntat de fer-se entendre, i amb una mirada i una abraçada n’hi havia prou. “També això és comunicació”.
Als futurs periodistes els va recomanar treballar, esforçar-se per guanyar credibilitat i prestigi. “En aquest ofici la professionalitat” és clau, com també l’inconformisme, reinventar-se cada dia. Membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Puyal va fer una defensa de la llengua catalana, ja que “una llengua només és útil si la fem servir”, i va afirmar que “la independència lingüística ja la tenim. Només hem de consolidar-la. El futur de la llengua i del país depèn de nosaltres”. Va recomanar als estudiants que siguin dignes continuadors del llegat que els van deixar els seus pares i els va recomanar, finalment, que “no us oblideu de ser bones persones”. L’acte va acabar amb el públic aplaudint dempeus.
Manresa des d’una altra mirada
“Manresa des d’una altra mirada” és un projecte de ciutat que neix en el context de Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018 amb “La Cultura des d’una altra mirada”, un cicle en el qual persones de reconegut prestigi del món professional, acadèmic, activistes, etc. aporten la seva opinió -la seva mirada- sobre diversos aspectes de la societat actual i de la nostra ciutat.
El cicle està impulsat per les regidories de Projecció de Ciutat i Festes i Cultura de l'Ajuntament de Manresa i té el suport i la participació de diversos ambaixadors (Althaia, FUB i Ampans) i patrocinadors (Fundació Bancària La Caixa, Bon Preu-Esclat, Fibracat, Coca-Cola, Grup Santasusana, Llobet i Oller del Mas), que hi aporten la seva experiència i els seus coneixements per contribuir a aconseguir una ciutat més culta, més amable i potenciadora de valors.
Els últims mesos ha dedicat diverses ponències a altres temes d’interès ciutadà, amb la participació de destacades personalitats de l’àmbit professional i de la comunicació. Així, s’ha parlat de salut (setembre), amb el Dr. Miquel Vilardell i Toni Massanés; l’esport (octubre), amb Manel Estiarte i Mònica Terribas; i la solidaritat (novembre), amb Òscar Camps i Xavi Rosiñol.
