Manresa clou oficialment aquest cap de setmana l’any en què ha estat Capital de la Cultura Catalana. El President de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, han encapçalat aquesta tarda la cloenda, amb un acte a l’Ajuntament i l’espectacle Lux Mundi, a la basílica de la Seu, del qual encara queden sessions aquest vespre i demà. Manresa ha traspassat el relleu a Cervera, que serà capital cultural 2019, en un acte en què s’ha reivindicat el paper de la cultura com a eina de cohesió social i llibertat.
Manresa deixa de ser capital de la Cultura Catalana d’aquí a pocs dies i aquest cap de setmana ha organitzat els actes oficials de cloenda. Aquesta tarda es fan diverses sessions de l’espectacle de llum i música “Lux Mundi”, a la basílica de La Seu i també ha tingut lloc l’acte institucional de cloenda al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. A tots dos actes hi ha assistit el President de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat de la consellera de Cultura.
La tarda ha començat amb l’arribada del President i la signatura del Llibre d’Honor de la Ciutat a càrrec del President Torra, que ha obert un nou exemplar del Llibre, encapçalat per una litografia de l’artista manresana Lourdes Fisa. Tot seguit ha tingut lloc l’acte institucional, al Saló de Sessions del consistori. Presidit per un gran pont, com els que han estat presents durant tot l’any per tota la ciutat, i conduït per l’actor i director teatral manresà David Pintó, l’acte ha inclòs les intervencions artístiques del músic Llibert Fortuny i la ballarina Nàdia Pesarrodona.
També durant l’acte, s’ha escenificat el relleu en la capitalitat. L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha traspassat el testimoni al paer en cap de Cervera, Ramon Royes, qui també ha intervingut en l’acte i, com el conjunt dels qui han intervingut, ha assenyalat que la cultura és clau per aconseguir més cohesió social.
La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, ha fet la intervenció inicial, basada en els versos i fragments d’autors de la literatura catalana reproduïts en les postals literàries editades per la Institució de les Lletres Catalanes. Crespo ha parlat dels ponts que s’han creat entre disciplines i entre generacions amb el conjunt d’actes de la capitalitat, en referència al lema “ponts de Cultura”, lema inspirador de l’esdeveniment. Anna Crespo i la resta d’autoritats que han intervingut han tingut un record pels presos polítics i a dirigents polítics i també artistes a l’exili o bé represaliats.
En l’acte també han intervingut Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, i Oriol Lladó, diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona.
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha pres la paraula per afirmar que “avui ens acomiadem com a capital de la Cultura Catalana i cedim el testimoni a la ciutat de Cervera, amb tots els honors i de la millor manera possible: acompanyats del Molt Honorable President Quim Torra i de la Consellera de Cultura, Laura Borràs”. L’alcalde ha recordat que avui vivim “unes condicions molt diferents de les que vam tenir el 20 de gener passat, en l’acte inaugural que vam fer en aquest mateix escenari. Aleshores, esperàvem la constitució del nou Govern de la Generalitat després d’uns mesos d’excepcionalitat institucional”. Avui, però, ha dit l’alcalde, “moltes de les reivindicacions de llibertat i de democràcia que es van sentir aquell dia segueixen més vigents que mai”.
Valentí Junyent ha afirmat que “podem dir amb satisfacció que Manresa ha estat a l’alçada i que ha estat una a capital de la Cultura Catalana molt activa i molt dinàmica. Com s’havia previst, hem tingut un programa d’activitats culturals ric, divers i adreçat a tots els públics, amb una sèrie d’actes creats expressament per a aquesta capitalitat, que s’han afegit a la completíssima programació que habitualment ja tenen de les entitats i els equipaments culturals de la ciutat”. L’alcalde ha fet referència a les més de 130 activitats desenvolupades en més d’una quarantena d’espais de Manresa, que han implicat la participació d’una cinquantena d’entitats locals i comarcals, amb la voluntat de donar continuïtat a les noves iniciatives que hagin tingut una millor acollida.
L’alcalde també ha fet referència al projecte Manresa 2022, que commemorarà el 500 aniversari del pelegrinatge i l’estada d’ Ignasi de Loiola a Manresa: “estem convençuts que el Camí Ignasià pot ser una important eina de promoció econòmica per als nostres ciutats i per als nostres territoris, i hem d’aprofitar al màxim el seu potencial. Per a Manresa aquest 2022 és també una oportunitat que hem de saber aprofitar per impulsar el desenvolupament de la nostra ciutat, tant per millorar la qualitat de vida dels que hi vivim, com per als que ens puguin visitar”.
Junyent ha afirmat davant del President que “Catalunya necessita unes ciutats mitjanes fortes i un territori ben cohesionat i equilibrat per mantenir i millorar les condicions de vida de la seva ciutadania”, i s’ha posat a la seva disposició des de Manresa, ”per avançar junts en aquesta línia”. L’alcalde ha remarcat novament el fet que Manresa hagi exercit la capitalitat amb el lema “Ponts de Cultura”. Els temps que vivim, ha dit l’alcalde, “reclamen que hi hagin ponts d’entesa i de diàleg per tal que la ciutadania pugui tenir el convenciment que les administracions treballem -i ens esforcem- per aconseguir el seu benestar i trobar solucions als problemes que dia a dia se’ns plantegen”. I ha tancat afirmat que la cultura és “un element clau de la nostra identitat pròpia com a país. Un dels pilars bàsics de la nostra societat. La cultura ens ha fet com som. I hem de reivindicar aquest fet diferencial davant dels que intenten malmetre la imatge del nostre país amb mentides i provocacions. Perquè la cultura ens fa únics, ens fa diferents i, sobretot, més lliures”.
El parlament de cloenda ha anat a càrrec del President de la Generalitat, Quim Torra, qui ha recordat que aquesta setmana han tingut lloc diversos actes culturals de rellevància: “volem bastir la república amb llibertat, cultura i talent. Això és el que heu fet durant aquest any a Manresa i us ho agraïm”. Torra també ha afirmat que la cultura és una eina cohesionadora i de transformació social, “una eina revolucionària per transformar la societat. Ens ajuda a ser més cívics i a tenir seny, en el sentit que l’entenia Ferrater i Mora: ens ajuda a cercar la veritat. Com més cultura, més democràcia. Com menys cultura, més populisme”.
El President també ha parlat de ponts, de la necessitat de “ponts de diàleg sincer per afrontar els problemes que té aquest país” i s’ha referit a tres grans consensos que, segons ell, hi ha avui a la societat catalana: “consens majoritari a l’entorn de no considerar la monarquia espanyola una institució pròpia. Consens en contra de la repressió contra polítics demòcrates, que atempta contra els drets humans. I consens a l’entorn del valor del dret a l’autodeterminació”.
Torra ha reiterat, com en la Nit de Santa Llúcia d’ahir, que durant uns dies potser caldria canviar durant uns mesos el tradicional lema d’Òmnium, “Llengua, cultura, país”, pel de “Democràcia, justícia i pau”, perquè “tenim un problema de democràcia, de respecte als drets humans”. Segons ell, “tots mereixem que dediquem tots els nostres esforços per trobar una sortida a la situació del nostre país”. Torra s’ha referit als fets de l’1 i el 3 d’octubre, i a la declaració d’independència del dia 27 com a “punt de partida” i ha demanat que “dialoguem i fem-ho sense por. Pau Casals deia que ‘La terra es torna cel quan venç la por’. La gran lliçó de l’exili i la presó és que s’ha perdut la por. No tinguem por de ser lliures”. En aquest sentit, el President ha tingut un record per als exiliats, els presos polítics i els que estan fent vaga de fam, “especialment avui a en Jordi Turull”.
Torra ha mostrat la satisfacció de ser a Manresa. “aquí va començar tot, s’estructurava per primera vegada una Constitució catalana. Déu n’hi do l’ambició d’aleshores, fa 125 anys, d’unes bases que a l’horitzó ja veien que el poble català havia de decidir el seu futur”. Igualment ha fet referència dos manresans il·lustres a qui té una estima especial, Joaquim Amat-Piniella i Josep Maria Planes: Torra ha fet seves dues de les seves frases: “Catalunya té dret a totes les prerrogatives de llibertat”, d’Amat, i “Per damunt de tot m’interessa la dignitat i la llibertat de Catalunya”, de Planes. En la llibertat, ha dit Torra, “no hi ha marxa enrere. Hem de seguir endavant, sempre endavant. En la defensa dels drets humans, civils, socials i nacionals, perquè tot va lligat”.
“Lux Mundi” omple totes les funcions a la Seu
Després de l’acte institucional, les autoritats s’han traslladat a la basílica de la Seu, on han pogut presenciar una de les sessions de “Lux Mundi”, l’espectacle de llum i música per cloure la capitalitat, i del qual, entre avui i demà, es fan fins a deu sessions. Així, més de 4.000 persones podran contemplar, entre avui i demà, aquest espectacle creat per a vestir de llum i so l’interior de la Seu i retre un homenatge al temple manresà, creant un espai immersiu on els espectadors podenn viure una experiència sense precedents a la ciutat, envoltats en un aclaparador univers de llums i sons. “Lux Mundi”, que és també una reinterpretació moderna del miracle de la Llum, és una creació artística, que té el suport de l’empresa Endesa, pensada per a tots els públics i té una durada d’uns 15 minuts.
