L’acte ha tingut una molt bona resposta i permet recordar i donar a conèixer l’assassinat de diversos advocats laboralistes, al carrer Atocha de Madrid, el 1977. Aquesta iniciativa ha estat promoguda pel Col·legi d’Advocats de Manresa i el Sindicat de Comissions Obreres (CCOO), i ha tingut el suport de l’Ajuntament de Manresa i la Fundació Abogados de Atocha.
El 24 de gener de 1977, un grup d’extrema dreta va entrar a un despatx d’advocats laboralistes situat al carrer Atocha de Madrid i va perpetrar un atac terrorista, en el qual van perdre la vida cinc persones (tres advocats, un administratiu i un estudiant) i quatre persones més van resultar ferides greus.
Per recordar aquests fets i en homenatge a les víctimes, el Col·legi d’Advocats de Manresa i el Sindicat de Comissions Obreres (CCOO), amb el suport de l’Ajuntament de Manresa i la Fundació Abogados de Atocha, ha organitzat un acte que ha tingut lloc aquest matí a la placeta dels Jutjats de Manresa, on s’ha col·locat una plaça commemorativa.
Hi ha intervingut l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Joan Domènec Abad; el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié; el representant del Sindicat de Comissions Obreres del Vallès Occidental-Catalunya Central, Enrique Rodríguez; i el representant de la Fundació Abogados de Atocha i l’únic supervivent de l’atemptat que encara viu, Alejandro Ruíz-Huerta. També hi han assistit alguns membres de la corporació municipal; la gerent territorial de Barcelona i comarques del Departament de Justícia, Rosa M. Mateo; i la coordinadora de la Unitat administrativa dels jutjats de Manresa, Dolors Balcells.
Enrique Rodríguez, en representació del Sindicat de Comissions Obreres del Vallès Occidental-Catalunya Central, ha obert els parlaments assenyalant que és important que es realitzi un acte com aquest perquè “és molt necessari que la memòria història es mantingui viva per aconseguir la llibertat”.
Per la seva part, el degà de l’Il·lustre del Col·legi d’Advocats de Manresa, Abel Pié, ha manifestat el seu agraïment per impulsar i donar sentit a aquesta iniciativa que té la finalitat “d’evitar que es repeteixi el que va passar”. Ha recordat que la matança dels advocats va ser simplement per pensar diferent i que “l’ús de la violència no legitima cap idea”.
El representant de la Fundació Abogados de Atocha i l’únic supervivent que encara viu, Alejandro Ruíz-Huerta, ha volgut agrair a la ciutat de Manresa per ser la primera que ret homenatge als fets d’Atocha i que ell va viure en primera persona, perquè fa que “s’expandeixi i es doni a conèixer”. També ha esmentat, un per un, els noms de les víctimes, i ha assegurat que d’aquesta manera “es posa sentit a la història del que va passar”.
Al seu torn, el secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Joan Domènec Abad, ha comentat que l’acte de col·locar una placa commemorativa “està ple de dignitat i serveix per retre homenatge a totes les víctimes per motius feixistes”, i que els actes de memòria “aporten sentit al passat, present i futur”.
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent ha tancat els parlaments afirmant que, més enllà que Manresa sigui la primera ciutat a realitzar homenatges com aquest, l’esdeveniment serveix perquè “les noves generacions recordin fets del passat”. Segons ell, els fets d’Atocha “no van ser només un assassinat, sinó que també anava contra tot el que significava la possibilitat de democràcia i llibertat”, el 1977, i ha recordat que 100.000 persones van assistir dos dies després al funeral dels advocats, en la primera gran manifestació des de la mort de Franco. L’alcalde ha afegit que és un orgull descobrir aquesta placa en record d’aquestes persones que “van morir de forma cruel per defensar els drets de la classe treballadora i per enfrontar-se a la Dictadura”.
Per últim, l’alcalde ha remarcat que actes com aquest adquireixen un major simbolisme en una jornada com avui, “en què alguns dels nostres líders polítics estan sent jutjats per defensar les llibertats democràtiques” i ha assenyalat que apel·lar al passat per comprendre el present i afrontar el futur “és un signe de cultura política de les societats desenvolupades”.
