El dinamitzador cultural Joan Morros remarca la importància de l’activisme associatiu en el pregó de la Festa de la Llum

El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ha estat l’escenari aquest vespre del pregó institucional de la Festa de la Llum 2019, que enguany ha anat a càrrec del coordinador de l’associació El Galliner, Joan Morros, qui ha fet un repàs de la història de la construcció de la Sèquia i també de l’associacionisme i el voluntariat,  i ha remarcat la seva importància per a la ciutat.

imagen

El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa s’ha omplert de gom a gom, aquest vespre, per assistir a un emocionat i sentit pregó institucional de la Festa de la Llum 2019, que ha anat a càrrec del dinamitzador cultural, coordinador de l’Associació El Galliner i Premi Bages de Cultura 2013, Joan Morros.

 

L’acte l’ha obert l’alcalde, Valentí Junyent, que ha donat la paraula a la regidora de Projecció de Ciutat i Festes, Neus Comellas, que ha fet un agraïment a l’entitat administradora de la Festa i a totes les que col·laboren en el programa, i ha remarcat que, més que mai, l’esperit de concòrdia que va fer possible l’arribada de l’aigua a Manresa ha de ser present avui: “la concòrdia avui també hauria de definir la nostra manera de fer i de ser: hem de buscar el diàleg, l’acord, l’entesa, el pacte”.

 

Seguidament, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, Antoni Erro, entitat administradora de l’edició d’enguany, ha remarcat que les entitats veïnals mantenen avui la seva funció: “voluntat transformadora, esperit crític (que no vol dir criticar-ho tot) i treball en xarxa. Col·laborem entre nosaltres, amb l’administració i entitats, per assolir objectius compartits”. Erro ha presentat Joan Morros, pregoner d’enguany, a qui ha definit com “un manresà inquiet i compromès amb el seu barri i la ciutat”.

 

A continuació, Joan Morros ha iniciat el pregó institucional de la Festa de la Llum 2019 visiblement emocionat i donant les gràcies a l’Ajuntament de Manresa, la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, i a totes les persones que dediquen una part de la seva vida, de forma altruista, “a millorar la societat”; com les diverses entitats i associacions culturals, esportives, cíviques, socials i juvenils de Manresa.

 

Morros, que en alguns moments tenia dificultats per parlar a causa de l'emoció, ha repassat la història de la construcció de la Sèquia i la primera celebració de la Festa de la Misteriosa Llum, “fa prop de 800 anys”. Ha afirmat que una de les figures claus i que caracteritza l’organització d’aquestes festes són els administradors, que durant molts anys van ser persones a títol individual i que no va ser fins el 1968 quan es van incorporar les dues primeres dones.

 

Morros ha destacat que elaborar aquest pregó li ha permès “descobrir que la ciutat té un munt de carrers vinculats amb la història de la construcció de la Sèquia”, una vinculació que hauria de sevir “per tenir ben present durant tot l’any les persones i els fets que hi van tenir a veure, a part de la llum i l’aigua”.

 

El pregoner ha considerat que, després del seu paper clau en la transició, entitats com les associacions de veïns “potser perquè la societat està evolucionant cap a un cert individualisme, pateixen una davallada d’efectius humans i sobretot d’il·lusió, d’estat d’ànim, que us deia abans”.

 

Davant d’això, ha afirmat que cal un nou impuls: “Crec que la nostra societat necessita, més que mai, persones i organitzacions que, des dels diferents àmbits, sigui de manera professional o amateur, treballin amb il·lusió, amb esperança, amb generositat, amb perseverança, amb optimisme, amb responsabilitat, amb sentit comú, per fer una societat més justa, més ecològica, més culta, més democràtica, més participativa, més lliure... Tothom hauria de trobar la manera de posar una mica del seu temps, talent i entusiasme al servei d’alguna d’aquestes causes i valors. Ser voluntari hauria de ser moralment obligatori, encara que sembli una contradicció”.

 

Morros ha aprofitat l’avinentesa per fer una proposta: que es plantegi la possibilitat de “no avalar com a festiu escolar el dia abans o el dia després del 21 de febrer. Si volem que la gent es quedi a Manresa el dia de la Llum per participar dels actes que s’organitzen, no hauríem de promoure, com a mínim des del Consell Municipal, la fugida massiva dels manresans”.

 

En acabar, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, li ha fet obsequi d’una reproducció de l’escultura La Ben Plantada, de Josep Clarà; el monument dedicat als iniciadors de la Sèquia.

 

L'esperit dels manresans del segle XIV per superar les dificultats

 

Tot seguit, l’alcalde, Valentí Junyent, ha iniciat el seu parlament de cloenda definint Joan Morros com "un home de Cultura, un entusiasta compromès amb la seva ciutat, un apassionat per obrir debats i per plantejar-se grans reptes de ciutat i, a més a més, un gran comunicador". Però una de les grans seves qualitats, ha remarcat l'alcalde, "és la capacitat per envoltar-se de persones a qui ha encomanat el seu entusiasme i per fer equip amb l’objectiu d’aconseguir els seus propòsits i perseguir, com ens ha dit, el “bé comú”.

 

Junyent ha considerat que el pregoner d'enguany "és un exemple de les persones de la nostra ciutat que, des de l’anomenada societat civil, també han buscat la manera d’ajudar als altres o de fer-nos avançar". Per aquesta raó, ha compartit amb ell "l’agraïment que ha expressat a totes les persones que de forma altruista es dediquen millorar la societat, des de les diferents entitats i associacions de la nostra ciutat".

 

A continuació, l'alcalde ha reiterat el reconeixement que "any rera any fem en aquest pregó a aquells manresans del segle XIV, també exemplars, que van aconseguir una fita tan important com la de fer arribar l’aigua a una ciutat assedegada" i ha invocat "aquell esperit perquè ens acompanyi i ens ajudi a fer front a qüestions que són també molt difícils de resoldre i de desencallar" com la lamnetable situació de la línia de la Renfe amb Barcelona o els problemes de la C-55. 

 

"De la mateixa manera -ha afegit- amb actitud ferma i decidida, hem de fer front a la difícil situació que viu el nostre país, amb presos polítics i exiliats per haver estat fidels a una àmplia majoria dels catalans i al mandat democràtic que van rebre de les urnes".

 

Al final de la seva intervenció ha recordat un passatge del llibre La història de Manresa explicada als infants de Mn. Josep Maria Gasol, cronista oficial de la ciutat traspassat el juliol de 2018.

 

L’acte ha conclòs amb el cant dels Goigs de Llum, a càrrec de la Capella de Música de la Seu i sota la direcció de Mireia Subirana.

 

Consulteu aquí el text íntegre del pregó institucional 2019.

Documents relacionats

  • imagen