El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa s’ha omplert aquest vespre en l’acte institucional del Dia Internacional de les Dones, que s’ha celebrat avui, dia 11, pel fet que l’Ajuntament va donar suport a l’aturada convocada per divendres, dia 8 de març. La conferència sobre “La no història de les dones” a càrrec de la historiadora Assumpta Montellà ha centrat l’acte de commemoració.
Anul·lats els actes públics el dia 8 de març, pel suport de l’Ajuntament de Manresa a l’aturada convocada pels col·lectius feministes, aquest vespre ha tingut lloc al Saló de Sessions l’acte institucional del Dia Internacional de les Dones. La sala s’ha omplert en un acte en el que s’ha remarcat la lluita de moltes dones per arribar a la situació actual, i s’ha constatat el camí que queda encara per recórrer.
La historiadora mataronina Assumpta Montellà, molt vinculada també a Manresa i coneguda sobretot per haver tret a la llum la història de “La maternitat d’Elna”, ha pronunciat la conferència central de l’acte. Montellà ha fet un repàs de la “No història” de les dones. Ha iniciat el seu recorregut al segle XIX, quan al país hi havia una taxa d’analfabetisme femení que arribava al 70%, i ha explicat algunes de les revoltes en què les dones van tenir una participació activa, com ara el Rebombori del Pa de 1878, o el Rebombori de les Quintes el 1896, quan una dona va tocar la campanya major de la Vila de Gràcia (Marieta), per avisar els joves que l’exèrcit pujava pel passeig de Gràcia a reclutar soldats per la guerra de Cuba.
També ha parlat de Roser Dolcet, de Vilanova i la Geltrú, precursora dels moviments sindicals entre les dones treballadores de les fàbriques tèxtil a principis de segle, i s’ha referit als grans avenços assolits per les dones en la Segona República: el sufragi femení, l’equiparació legal, el casament civil, les lleis del divorci o de planificació familiar, decrets sobre coeducació... amb protagonista de dones com Rosa Sensat, Victoria Kent o Clara Campoamor.
Montellà ha parlat de la tasca de Pasionaria i de les milicianes, i del retrocés impressionant al final de la Guerra Civil i amb la instauració del franquisme, en què la dona tenir en paper de “esposa y madre, reina del hogar”. La historiadora ha llegit els colpidors textos de Pilar Primo de Rivera, que evidenciaven un absolut sotmetiment de la dona respecte l’home , i ha parlat de paper que a partir de la transició van tenir dones com Montserrat Roig o Marta Pesarrodona en el camí cap a la igualtat. En el panorama actual, ha fet una crida a no fer costat a propostes que no lluitin contra la discriminació o la violència de gènere, que posin murs entre sexes, que discriminin entre classes socials o orígens, o afavoreixin la guerra. “No en el meu nom”, ha dit.
En l’acte també hi ha hagut parlaments de la regidora de la Dona, Cristina Cruz, qui ha recordat també les aportacions de moltes dones que ens han precedit, també en l’àmbit de la ciutat de Manresa; de la delegada del govern a la Catalunya central, Alba Camps; i de Sandra Pujol, en nom del Consell Municipal de la Dona, que ha llegit el manifest amb motiu del 8M. L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha tancat l’acte. En els parlaments s’ha fet referència a la major visibilitat de la lluita feminista els darrers temps i a l’èxit de les accions de reivindicació i s’ha reiterat la crida a treballar de manera incansable i durant tot l’any per tal de continuar avançant de manera efectiva cap a la igualtat real.
L’actuació musical de Celeste Alías i Maria de Pace ha posat punt final a l’acte.