• Dins els actes de la Manresa Solidària, l’Espai Rubiralta acollirà a les 8 del vespre la projecció del documental així com l’exposició “Art per la Pau” del mateix autor.
Els actes de la 20a edició de la Manresa Solidària continuen demà amb la presència a Manresa de l’activista sahrauí Mohamed Moulud Yeslem, que presentarà a l’Espai Rubiralta el seu documental “Les flors del mur”. Així mateix es podrà visitar l’exposició “Art per la Pau” del mateix autor que es podrà veure al mateix Espai Rubiralta fins al 15 d’octubre.
Més enllà de presentar el sentit de la seva obra, que ha passat a ser una eina de treball per a la sensibilització ciutadana i la solidaritat entre els pobles, el Mohamed oferirà un videofòrum on estableix els paral·lelismes entre les crisis de la nostra societat i les crisis que pateixen els països del sud. El documental titulat “Les Flors del Mur” compta amb la participació d’artistes i activistes socials reconeguts com Eduard Fernández, Manu Chao o Ada Colau.
Tant l’exposició com el documental volen reivindicar el paper de la Cultura per fer un món millor. El Mohamed descriu amb aquestes eines la llarga lluita que des de fa quaranta anys està mantenint el poble sahrauí per aconseguir l’alliberament de la seva terra. Les obres pretenen captar l’atenció de la societat occidental per donar visibilitat a un conflicte cronificat on la comunitat internacional té molt a dir. L’autor mostra la deshumanització que pateix el poble sahrauí dividit per un immens mur de dolor i destrucció: un mur de 2.700 km minat amb més de 7 milions de mines antipersona.
L’autor està promovent també a nivell internacional la Campanya “Per cada mina, una flor”. L’objectiu és recollir milers de flors elaborades per persones de les ciutats que participen al projecte. Les flors es plantaran formant i una línia davant del mur que separa el poble sahrauí de la seva terra com a mostra de suport i reclam per un MÓN SENSE MURS!
L’exposició “Art per la Pau”
L’exposició “Art per la Pau” presenta la producció de Mohamed Moulud Yeslem que ja forma part dels referents culturals que han sostingut i sostenen l’esperit de resistència del poble sahrau&ia cute;: perquè la pintura també és una arma carregada de futur.
L’obra es concreta amb les tècniques tradicionals —pintura a l’oli— i motius realistes —escenes dels campaments, patiment de l’ésser humà, l’alegria d’una reunió al voltant d’una tassa de te, el joc de dames. És a dir, ens mostra la cultura i els aspectes quotidians d’un poble denunciant per damunt de tot la condemna a un exili forçat. Els retrats i les mirades de les figures revelen el misteri, el patiment contingut i la denúncia de la injustícia.
L’autor va néixer a Auserd, Sàhara Occidental, la seva família va emprendre l'èxode cap als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria). Finalitzats els estudis primaris, va ser enviat a continuar la seva formació a Cuba, on, després de concloure el batxil lerat, va estudiar arquitectura a la Universidad de Oriente. Després de deu anys d'absència va tornar als campaments, on al costat dels seus germans, i també pintors, Fadel i Fadili, va fundar un centre d'arts plàstiques adscrit a l'escola Olof Palme.