La trobada tindrà lloc a la Sala d’Actes del Casino a les 7 de la tarda i es tracta de la segona de les xerrades que Oriol Fontdevila porta a terme al voltant de l’eix temàtic “La doble cara de Joseph Beuys”.
Josep Beuys (1921 – 1986) l’artista plàstic alemany, lligat a l’obra de Sant Ignasi i promotor de l’acció creativa Manresa 66, presentada a la galeria Schmela de Düsseldorf el desembre de 1966, torna a ser el punt de partida del Parlem d’Art que gira sobre l’ex temàtic “La doble cara de Joseph Beuys” i que consisteix en dues xerrades a càrrec d’Oriol Fontdevila, la primera de les quals va ser amb Rubén Verdú el passat mes de maig.
Demà dimarts, 18 de maig a les 7 de la tarda, la Sala d’Actes del Casino acollirà la segona de les converses de Fontdevila, aquest cop amb l’artista Mireia Sallarès amb la que parlaran sobre l’escultura social. La visió de Sellarés posa al centre de la seva investigació les relacions humanes. Una noció de Joseph Beuys com és l’escultura social, així com la seva màxima “en cada home, un artista”, es veuen ultrapassats així, segons una noció de treball col·laboratiu amb què es cerca subratllar la singularitat de cada vivència.
Oriol Fontdevila
Oriol Fontdevila és comissari, escriptor i investigador especialitzat en pràctiques artístiques i educació, establert a Barcelona. Co-director artístic de Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya i col·laborador docent d'EINA Centre Universitari d'Art i Disseny i de la UOC, Universitat Oberta de Catalunya, ha realitzat projectes de comissariat a la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró, el Centre d'Arts Santa Mònica, el Centre d'Art La Panera (Lleida) i el Museu Joan Abelló, entre d'altres museus i institucions.
És secretari de l'ACCA, Associació Catalana de Crítics d'Art. I En els darrers anys ha publicat l'assaig El arte de la mediación (Editorial Consonni), on presenta part dels resultast de la seves investigacions i experimentacions en mediació resultat de diverses beques de recerca concedides pel MNCARS Museu Nacional Reina Sofia; l'OSIC, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya; i amb el suport de La Virreina Centre de la Imatge.
Mireia Sallarès
Mireia Sallarès (Barcelona, 1973) és una artista catalana. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Entre d'altres, ha exposat a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, al Museo de Arte Carrillo Gil (Mèxic), al Centro Cultural Montehermoso, al Círculo de Bellas Artes i la Casa Encendida de Madrid o el CA Tarragona. Sallarès utilitza el vídeo com una via d'investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produir relat a partir de la complexitat de la realitat.
Els seus treballs estan relacionats amb la sociologia i l'antropologia cultural. Analitzen històries reals de persones i col·lectius d'arreu del món (França, Estats Units, Mèxic, Veneçuela), amb una predilecció per les dones. Una altra condició pel seu treball és l'estrangeria. Analitza el món com a estrangera, fent servir entrevistes, intervencions en l'espai públic o d'altres tipus de suport per reflexionar sobre conceptes com la veritat, la violència, el plaer, la memòria o l'estatus, des de l'estratègia del documental i el compromís polític.
Un dels seus treballs més destacats és Las Muertes chiquitas, on analitza l'orgasme femení. El 2014 va gravar una entrevista amb Jill Godmilow, que va ser el centre de l'exposició Blanc sota negre (Arts Santa Mònica).