L’objectiu és posicionar la Fira com el mercat estratègic de l’arrel amb una programació artística basada en tres eixos: mirades, joves talents i gènere. Les entrades dels espectacles de pagament es podran comprar el dilluns 15 de juliol, a partir de les 18 h, a www.firamediterrania.cat i als punts de venda habituals.
Jordi Fosas, el nou director artístic de Fira Mediterrània de Manresa, vol fer una mirada a l’arrel que parli de present. Aquesta premissa, que ha de servir per posicionar fermament el discurs de la Fira com al mercat estratègic de l’arrel, impregnarà la programació de la 22a edició, que se celebrarà del 10 al 13 d’octubre, i que s'ha presentat a la premsa aquest dijous amb un acte que ha comptat també amb la participació de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, Àngels Blasco; l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i de la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo.
Per a Jordi Fosas, la Fira Mediterrània s’ha de posicionar com a la Fira estratègica de les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu, i ha d’aconseguir articular mercat i generar discurs per a elles. Per a Fosas, la Fira Mediterrània ha de treballar amb els 360 graus de l’arrel tradicional, partint del grau inicial, el patrimoni i l’herència cultural (les tradicions, els costums, l’art, el llenguatge, l’entorn, el paisatge...) passant per les associacions de cultura popular, que treballen a partir del patrimoni connectant-lo amb la societat, i finalment, el sector professional, els artistes que creen a partir d’aquesta tradició. La Fira Mediterrània posarà especial èmfasi en l’intercanvi, la interrelació i la intersecció de tots ells: patrimoni, associacions de cultura popular i sector professional.
Aquest plantejament es concretarà amb una programació integrada per propostes que parteixen de l’arrel tradicional com a motor creatiu, una arrel amb mirades polièdriques, i que ens parli en present. Per aquest motiu la 22a Fira Mediterrània s’articula sota tres grans conceptes: mirades, joves i gènere.
Les entrades dels espectacles de pagament es podran comprar el dilluns 15 de juliol, a partir de les 18 h, a www.firamediterrania.cat i als punts de venda habituals.
En acabar la presentació del programa, el músic Arnau Obiols ha ofert un tast de l'espectacle "Tost", que presentarà a la fira i que combina la tradició de les cançons del Pirineu amb la música i els estils musicals més actuals.
EL PROGRAMA
Mirades cap a l'arrel
El programa de la 22a Fira acollirà diverses propostes d’artistes amb trajectòries consolidades en l’àmbit contemporani que presenten la seva particular mirada cap a cultura popular i tradicional. L’espectacle inaugural n’és un bon exemple, on la transgressora coreògrafa Sol Picó farà un viatge a l’essència de la cultura popular valenciana.
També és el cas de l’artista italià Alessandro Sciarroni, recentment guardonat amb el Lleó d’Or de la Bienal de Venècia 2019 per la seva trajectòria en el món de la dansa contemporània, amb una acció performativa i transmissora per salvar de l’extinció una magnífica i particular dansa tradicional de Bolonya, la Polka Chinata. També mira cap a l’arrel des de la contemporaneïtat el coreògraf ebrenc Roberto Olivan, amb el dj francès Laurent Delforge i el quartet de polifonia occitana Vox Bigerri, a Socarrel, resultat d’un laboratori de creació dut a terme fa dos anys en el marc de la Fira. Una altra mirada serà la de Toni Jódar i Roger Bernat, en un laboratori, coproducció amb el Mercat de les Flors, que pretén explorar altres maneres d’explicar la dansa i elaborar una nova peça d’Explicadansa que tractarà sobre la tradició i la contemporaneïtat.
A nivell musical, mirarà cap a l’arrel des de la seva experiència basada en la creació contemporània el saxofonista Llibert Fortuny, una de les personalitats més transgressores de l’escena musical jazzística del país, que s’acostarà a la sonoritat de la cobla amb l’Electro Cobla Sound. També mira cap a l’arrel Joan Díaz, director musical de la darrera proposta de NewCat-The New Catalan Ensemble- NewCat, Bestiari, la versió en concert XL del llibre-disc en homenatge al poeta Josep Carner amb motiu dels 50 anys de la seva mort, i que compta amb la participació de Carles Belda, Gemma Abrié, Joana Gomila, Marc Parrot i Gemma Humet i la col·laboració especial de l’actriu Clara Segura i el poeta Josep Pedrals. I finalment, el grup de rock Obeses actuarà al costat de la Cobla Berga Jove i el Cor d’Obeses, intercanviant repertori amb la formació tradicional catalana.
Emergents joves d'arrel
El programa de la Fira d’enguany també recull les propostes dels artistes emergents que ja de partida han centrat el seu treball creatiu en l’arrel tradicional. En aquest sentit destaquen les propostes d’Arnau Obiols, amb un projecte musical personal i íntim, que transporta els oients al Pirineu més ancestral; el duet de Criatures (gralla i acordió diatònic), que en la seva línia de dotar de so cambrístic els instruments tradicionals presenta nou disc, i la guanyadora de la darrera edició del Concurs Sons de la Mediterrània, la barcelonina Clàudia Cabero.
Altres joves emergents en l’àmbit musical que presenten els seus primers treballs, són Marala Trio, i el seu delicat Binaural, que mitjançant un micròfon que capta el so en 360 graus pot oferir al públic, a cau d’orella, el seu repertori de música tradicional catalana. I les Tarta Relena, un duet femení que explora a capella, amb bases electròniques, les sonoritats de diferents estils musicals en un repertori tradicional i mediterrani.
En l’àmbit de les arts escèniques ens trobem amb Magí Serra, que reflexiona sobre el cicle vital i homenatja al seu pare, Joan Serra, a La mesura del detall; i amb l’acròbata Júlia Farrero, que l’any passat va fer una residència en el marc de la Fira i que ara torna amb l’espectacle, inspirat en la tradició pirenaica de les falles del Pirineu, acabat. També podrem veure en el marc de la Fira la proposta del FABA (Festival Artístic del Barri Antic de Manresa), que recupera la sarsuela L’home es feble, estrenada al 1877 a l’espai que ara ocupa L’Anònima, per reivindicar el gènere i portar-lo al segle XXI, i ho fa de de la mà de joves artistes manresans.
Reflexió de gènere
Fosas vol posar l’accent en una arrel creativa que no viu aliena a la realitat que ens envolta i que a partir de cultura popular i tradicional ens pot parlar políticament d’avui. La Fira Mediterrània 2019 agrupa en un paquet de significat una sèrie de propostes que a partir de l’arrel ens parlen i reflexionen sobre qüestions de gènere.
S’emmarquen en aquest apartat la multipremiada La Oscilante, de Pol Jiménez en el ball i Juan Carlos Lérida en la direcció i coreografia, que investiga sobre les possibilitats d’una dansa espanyola, on els gèneres estan molt marcats, que no balli ni en masculí ni en femení.
Laia Santanach, guanyadora amb Àer de la darrera edició del Premi Delfí Colomé al millor projecte de creació i producció en dansa d’arrel tradicional, parteix del contrapàs, dansa ballada tradicionalment només per homes, per reflexionar sobre el gènere. També hi reflexiona Alessandro Sciarroni, a partir de la Polka Chinata, ja que aquesta dansa també ha arribat als nostres dies només ballada per homes. La ballarina Janet Novás i la compositora Mercedes Peón compartiran el bagatge de totes dues en un diàleg que posarà sobre la taula temes com l’identitat i el gènere, entre d’altres.
La Fira també reflexionarà sobre qüestions de gènere dins l’activitat professional, mitjançant també les jornades professionals.
MÚSICA
Escena mediterrània de músiques del món
La Fira s’obre cap a la resta de la Mediterrània, amb Gaye Su Akyol, una de les veus joves més atractives de Turquia i màxima exponent de l’avantguarda musical del seu país; la cantant Maria Mazzota, una de les veus més emblemàtiques de la Puglia italiana, i que presentarà nou treball discogràfic a Manresa, i Rosario La Tremendita, nominada al Millor Àlbum Flamenc als Latin Grammy del 2018, amb la seva construcció de nous entorns sonors de l’expressió flamenca, a cop de baix i guitarra elèctrica.
També passaran pels escenaris de la Fira els trepidants Dzambo Agusevi Orchestra, una formació balcànica de metall de Macedònia que estrenarà el seu nou treball a Manresa; el grup de polifonia occitana San Salvador, sis veus amb percussió que treballant el ritme des de l’arrel trobadoresca presenten una proposta explosiva i trepidant, i el Duo Brotto Milleret, amb dos virtuosos de la música tradicional occitana que actuaran en el marc de la Nit de Ball Folk.
Novetats de l'escena catalana d'arrel
Jordi Molina, des de l’arrel tradicional, i Joan Díaz, des del jazz, estrenaran a Manresa un treball conjunt apropant-se als mons respectius en un projecte que revisita les melodies més conegudes de la tradició catalana. Els ebrencs Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries presentaran el seu nou disc Viatge a Buda, amb cants de treball i romanços de cec, acompanyats d’ombres xineses, titelles, cinema i creacions en 3D. També seran a Manresa el cantant valencià Miquel Gil, que després de cinc anys ha publicat nou disc, Geometries, i el diàleg musical que estrenaran a Fira Mediterrània els toledans Vigüela, i els valencians Josep Aparicio “Apa” i Eduard Navarro, artistes consagrats a la divulgació i la interpretació de la cultura tradicional.
També des dels Països Catalans, el valencià Feliu Ventura estrenarà el seu darrer treball discogràfic, en que retorna als seus inicis de cantautor; Rusó Sala, actuarà amb un nou repertori fresc i elegant de cançons pròpies en format trio; la cantant Heura Gaya interpretarà els temes del seu darrer projecte, i Eduard Iniesta presentarà White Hall. Amb un peu al País Basc i l’altre a Galícia, podrem veure Gaizca Project, amb el graller i tenora català Manu Sabaté, el trikilitari i txalapartari basc Iñaki Plaza i el quartet femení belga d’origen gallec Ialma. Durant la darrera edició de la Fira ja vam poder veure als showcases de la Llotja Professional la versió embrionària d’aquest projecte comú.
Emmarcats en l’oferta més festiva, destaquen el concert que tancarà la Fira 2019, de la mà de Biflats, la fanfàrria trepidant amb so de cobla; el concert a l’Stroika de dissabte a la nit, amb els maresmencs Ebri Night i els valencians La Fúmiga, i la nova proposta del gironins Els Berros de la Cort, fidels al seu so medieval. Des de les Illes Balears, el grup Ballugall, i els catalans Flowk (amb Marc del Pino, Ciscu Cardona i Xavi Castanys), seran dos de les formacions encarregades d’amenitzar la tradicional Nit de Ball Folk de dissabte a la Taverna Cervesa Guineu. Els encarregats de tancar aquest espai la nit de dissabte seran els banyolins Germà Negre, amb la seva nova proposta de revetlla festiva.
Arts escèniques
En l’àmbit de les arts escèniques, a Manresa podrem veure la darrera proposta escènica dels balears Produccions de Ferro, Rostoll Cremat, amb el dramaturg Toni Gomila i sota la direcció d’Oriol Broggi, que prenent com a partida una rondalla popular explora les llums i les ombres de la Mallorca turística. Anna Confetti estrenarà i passejarà pels carrers de Manresa amb una cadira gegant per emular les vesprades a la fresca que encara avui passen moltes àvies als pobles de la Mediterrània. També veu de l’arrel el bailaor flamenc Gero Domínguez i el músic Miguel Marín, que passejaran pels carrers de Manresa amb la seva particular versió del número de la cabra pujant l’escala, una imatge lligada a la tradició, però portada al món de la dansa contemporània.
En aquest apartat també destaca El Patio Teatro, des de la Rioja, que presentaran Conservando memoria, una petita joia de teatre d’objectes que juga a recuperar la memòria de les arrels de cadascun de nosaltres. I la companyia de circ Mumusic Circus actuarà amb Flou Papagayo, com a guanyador al millor espectacle de carrer dels Premis Zirkólika de l’any passat.
En l’oferta adreçada al públic familiar, destaquen el Duet Daura, que amb El bagul de la música tradicional aproparà als més petits el repertori de músiques i danses tradicionals del Pirineu; i la instal·lació de jocs Teatres mecànics de Peus de Porc, amb sis teatrins de titelles de guant; Zum-Zum Teatre, que oferirà la versió en català de la bonica i commovedora adaptació que fa sis anys va fer la companyia basca Teatro Paraíso del conte popular Polzet; i una altra adaptació d’un conte popular, que serà estrena absoluta a la Fira, Patufet de Teatre Nu.
ASSOCIACIONISME
Maridatge de bandes
Tal com hem citat, la Fira Mediterrània posa especial èmfasi en l’intercanvi, la interrelació i la intersecció entre el patrimoni, les entitats de cultura popular i el sector professional. Per aquest motiu, cada any es posarà la mirada en un sector de la cultura popular i associativa i es crearan interseccions amb el sector professional de les arts escèniques i la música.
Aquest 2019 tindrem un maridatge de diferents artistes amb bandes de música, una de les expressions culturals més actives del panorama associatiu de la Mediterrània. A l’espectacle inaugural, trenta-cinc músics de diverses bandes amateurs del País Valencià han treballat intensament amb la ballarina i coreògrafa Sol Picó, creant per a l’espectacle la Banda Chapicó i amb un treball que els ha sacsejat i posat en moviment al costat dels ballarins de la companyia.
En aquest apartat també destaquen la proposta dels malabaristes gallecs Pistacatro, pioners a l’Estat espanyol a l’hora d’interactuar amb una banda de música, en aquest cas amb els manresans Unió Musical del Bages, amb Orquesta de malabares. També el treball de l’Esbart Sant Martí de Barcelona i La Lira Ampostina, que exploren les sonoritats de la música de banda per a la dansa d’arrel. Finalment, també comptarem amb la proposta de la Banda de la Federació Catalana de Societats Musicals que actuarà amb La Ginesta del Ginestar i el duet Joan Farnós i Marc Sendra, de les Terres de l’Ebre.
Focus Sardenya
Emmarcat en aquesta mirada cap a la Mediterrània destaca el Focus d’enguany, la secció que la Fira dedica al patrimoni immaterial d’una zona geogràfica, i que aquesta edició estarà dedicat a Sardenya. Un focus que tindrà la Plaça Sant Domènec com a epicentre i a on viurem un dels carnavals més característics i interessants de la Mediterrània, el Carnevale di Ottana. Comença el 16 de gener, vigília de Sant Antoni que dona la sortida de Sa Prima Essia, la primera sortida de les Boes e Merdules, uns personatges amb unes impressionants màscares antropomorfes que veurem a Manresa de la mà de Boes e merdules di Ottana & Sos Merdules bezzos de Otzana. Escoltarem els Tenore Nunnale de Orune amb el cant a tenor, en sard cantu a tenore, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2005. Descobrirem amb Su Gologone di Oliena la dansa tradicional sarda, su ballu sardu, ballada al ritme de l’acordió, del cantu a tenore o d’una veu monòdica, i una de les més riques i interessants de la Mediterrània. I jugarem a la morra, un joc trepidant, dur i contundent practicat arreu de la costa Mediterrània i que a Manresa “enfrontarà” sards i catalans, l’Associazione sòciu po su giocu de sa murra i Morràpita.
Aureli Campmany i els castells
La Fira Mediterrània 2019 posarà especial atenció en la figura d’Aureli Capmany. L’Esbart Català de Dansaires presentarà una conferència il·lustrada sobre la relació de Capmany i la dansa i també es podrà visitar una exposició sobre la figura del folklorista al Centre Cultural El Casino.
Des de la cultura popular i l’associacionisme també hi haurà la tradicional jornada castellera amb els Tirallongues de Manresa, la colla local, i els Sagals d’Osona, la colla de Vic.