La mostra, que arriba de la mà de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i està comissariada per M. Assumpta Sala, es podrà veure fins el 27 d'octubre a la Sala d’Exposicions.
En el marc de la Festa Major de Manresa s’inaugura, aquest dijous, 29 d’agost, una fantàstica exposició del pintor santfruitosenc Alfred Figueres amb motiu dels 120 anys del seu naixement.
L’acte, que començarà a les 8 del vespre al Centre Cultural el Casino, comptarà amb l’assistència de l’alcalde de Manresa, valentí Junyent, i de la regidora de Cultura, Anna Crespo.
L’exposició “Alfred Figueras. 120 aniversari”, que arriba de la mà de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i està comissariada per M. Assumpta Sala, es podrà visitar fins el 27 d'octubre, i es una gran oportunitat de veure representades totes les etapes de l’obra de l’artista: des dels primers dibuixos de l’època d’estudiant a Belles Arts de Barcelona, fins a les últimes obres; així com les diferents disciplines que va emprar: pintura, aquarel·la, dibuix i gravat.
En el seu conjunt presenta una evolució estilística homogènia i molt coherent amb els mestres que ell admirà. La seva passió per Cézanne es fa palesa en llurs obres. Parteix d’un constructivisme rigorós amb el gust pels colors terrosos rogencs i argentats que anirà enriquint amb un cromatisme més afinat i més ric.
Igualment i com se sol fer en les gran exposicions que acull el Centre Cultural el Casino, s’oferirà una visita comentada, a càrrec de la comissària, M. Assumpta Sala, el divendres 6 de setembre, amb entrada lliure.
Biografia de l’autor
Figueras va néixer a Sant Fruitós de Bages l’any 1898. Quan tenia catorze anys, es traslladà a Barcelona amb la seva família. L’any 1917 ingressà a l’Escola de Belles Arts a la Llotja, on va rebre la influència del professor Francesc Labarta.
Freqüentà el Cercle Artístic de Barcelona i amplià la seva formació a la Grande Chaumière a París. Va treballar de dibuixant a la Mancomunitat de Catalunya i va començar a participar en mostres col·lectives. Figueras fou un home immers en les inquietuds artístiques de la seva època. Va prendre part activa en la creació de “L’Agrupació Noucentista”, amb la qual es dóna a conèixer l’any 1924. Prestigiosos crítics com Folch i Torres, Rafael benet, Joan Sacs, etc. Van dedicar-li excel·lents elogis. Va ser una data clau per aquest artista, que decideix dedicar-se plenament a la pintura.
Per motius polítics, el 1925 va exiliar-se a Alger, alternant amb viatges al Rosselló i a la Provença. Aquells anys per terres algerianes li van comportar una gran activitat artística, pedagògica i de relacions humanes. Fundà l’Académie Arts d’Alger, des d’on va desplegar una interessant tasca cultural.
L’any 1930 l’acadèmia es transformà en el Cercle des Arts d’Alger. Va fer-hi valuoses amistats: Le Corbusier (el qual li dissenyà la casa), Albert Marquet, Gabriel Audisio, Tsugouhara Fujita; i el jove Albert Camus entre d’altres. Allà va descobrir una nova dimensió estètica del mediterranisme, que va fer que en quedés captivat per sempre més.
El 1929, va tenir lloc la seva primera exposició individual a Catalunya, a les Galeries Laietanes de Barcelona. Un any més tard va retornar a Catalunya i va fixar la residència a Barcelona, la qual la va alternar amb la d’Alger, Sant Fruitós de Bages i Eivissa. D’altra banda, el seu nomadisme el féu viatjar a Mallorca, la Costa de Provença i novament viatjà a París. Incansable rodamón però també home profundament arrelat a la seva terra, mai no deixà de prendre part en les manifestacions artístiques i culturals del seu país malgrat que se’n trobés lluny.
La producció artística d’aquell moment, estigué marcada per una evident influència de Cézanne, la qual mai no va abandonar.
L’activitat artística de Figueras quedà estroncada, com tantes d’altres per la tragèdia de la guerra. A finals de 1936, es reclogué a Sant Fruitós de Bages amb la seva família. La repressió i la inacabable dictadura que van seguir la guerra van afectar profundament Alfred Figueras, un home de diàfanes conviccions catalanistes i liberals. La producció pictòrica d’aquesta època és més aviat escassa, ja que va combinar l’activitat artística amb el treball de la terra.
Pels volts de l’any 1945 va començar una nova etapa. Va tornar a la seva activitat artística, s’instal·là a Barcelona i va reaparèixer a les sales barcelonines. Té lloc la gran exposició individual a les Galeries Reig la qual marca l’etapa de maduresa de la seva trajectòria artística. Va continuar fidel al rigor constructiu, si bé s’hi pot apreciar una major varietat cromàtica.
A l’any 1946 tornà a Alger on treballà intensament en una idea que ja tenia madurada i clarament definida: editar una sèrie de gravats evocadors de la seva experiència algeriana. El titulà Imatges d’Alger. Es tracta d’un àlbum de 20 aigua-forts, editat el 1948 sota el padrinatge del Govern General d’Algèria i van ser una obra clau en la seva vida artística. I el 1949 el Govern Francès va condecorar l’Alfred Figueras amb les Palmes Acadèmiques.
Al mateix temps, el Govern francès li va concedir una beca per fer una estada a París. També el Govern xerifià el convidà al Marroc l’any 1950 per fer-hi una llarga estada. Li va posar a la seva disposició els estudis de Fes i Marraqueix.
Sempre a la recerca de nous paisatges, a partir de l’any 1955 fins al final de la seva vida, que es produí l’any 1980, va viatjar a diferents indrets de l’interior de l’Estat espanyol: Toledo, Salamanca, Segòvia, Valladolid i també de l’exterior: Estocolm, Tailàndia i l’Índia. Sempre tornava al Mediterrani, tant si era Barcelona com Almeria, Provença, Eivissa, la Costa Brava, Algèria o Grècia. Va treballar silenciosament, s’abocà principalment al paisatge que serà cada cop més esquemàtic i sintètic. Aquesta producció serà exposada a la Sala Parés en diverses ocasions.
Totes aquestes característiques activades per una tenacitat i esforç en el seu treball, fan l’Alfred Figueras un artista cabdal dins de l’art català del segle XX.