Aquesta tarda ha tingut lloc, al Palau de la Generalitat, l’acte de cloenda de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha remarcat la transcendència de les Bases de Manresa, que ha qualificat de mite fundacional del catalanisme” i que van servir per posar els fonaments d’un procés que “avui volem culminar amb la proclamació de la república catalana”. Durant l’acte s’ha presentat la publicació miscel·lània que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans sobre els 125 anys de les Bases, hi ha hagut la recreació a càrrec de quatre actors de fragments de l’assemblea de la Unió Catalanista a Manresa, i hi ha intervingut l’Orfeó Manresà.
“Visca Manresa i visca Catalunya!”. Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha tancat aquesta tarda l’acte solemne de cloenda de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa, que ha tingut lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya. A més de Torra, hi ha assistit la consellera de Cultura, Maria Àngela Vilallonga, la majoria de representants del govern manresà, la Comissió Cívica de commemoració de les Bases i altres convidats.
L’acte ha servit per posar punt i final a la celebració del 125è aniversari de les Bases de Manresa, el text que es considera un text transcendental per a la configuració del catalanisme polític i que avui s’ha reivindicat com text clau per a l’inici d’aquest moviment polític. En el marc de l’acte també s’ha presentat la publicació “125 anys de les Bases de Manresa (1892-2017), Memòria del programa i miscel·lània sobre la Manresa de fa 125 anys”, que recull la memòria de la commemoració, els discursos de les autoritats, conferència i ponències, i articles d’historiadors al voltant de la significació de les Bases de Manresa.
En el seu parlament, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha considerat un “pas endavant formidable” la redacció de les Bases, “en un moment de foscor, una època en què, després de 1714 i de l’esquarterament provincial, jurídicament Catalunya no existia, només era una idea”. Segons ell, les Bases i la posterior creació de la Mancomunitat de Catalunya, que ja es va situar a l’actual palau de la Generalitat, foren la llavor d’un catalanisme incipient, que avui “volem culminar amb la proclamació de la República catalana”.
Torra ha recordat que la premsa espanyola de l’època ja va tractar “amb sarcasme i retrets” les Bases i va qualificar de sediciosos els seus impulsors. De fet, ha comentat, les paraules que avui s’han rememorat de les Bases de Manresa “semblen escrites abans d’ahir”.
Per a Torra, 125 anys després, tenim presó, exili, violència institucional i repressió, com aleshores, però tot plegat en comptes de paralitzar-nos ens referma en la voluntat de perseverar i esdevé una caixa de ressonància”.
El president de la Generalitat ha felicitat els impulsors de la commemoració de les Bases, que ha servit per “difondre abastament la seva rellevància des del punt de vista institucional, acadèmic, divulgatiu” i ha manifestat l’esperança que hagi significat també una empenta important per a Manresa, a les portes també d’una altra commemoració important com és el 500 aniversari de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat, el 2022.
Abans del president, ha pres la paraula l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que ha manifestat que “avui és un gran dia per a Manresa, perquè les circumstàncies polítiques que ha viscut Catalunya des de l’1 d’octubre de 2017, amb l’aplicació del 155, les eleccions catalanes i les successives eleccions espanyoles, han anat ajornant aquest esperat acte”, i ha agraït la predisposició del president Torra per fer-lo possible.
L’alcalde ha considerat que la commemoració de l’aniversari ha servit per “ampliar el coneixement sobre les Bases de Manresa, del que van suposar en la configuració del catalanisme polític i en la seva evolució fins al moment actual, en un procés de gran transcendència històrica per al futur del país” i alhora, “aconseguir que els manresans i les manresanes coneguessin que la seva ciutat va acollir el 1892 un fet cabdal per a la història de Catalunya i del catalanisme”.
Junyent ha recordat a qui, sense saber-ho, “va encendre la guspira de tot el que vindria després: l’exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull. Ens va visitar l’11 de març de 2016 i, en la seva dedicatòria al Llibre d’Honor de la Ciutat,ens va recordar que “Les Bases de Manresa, de les quals l’any vinent en commemorarem el 125è aniversari, són un dels primers crits solemnes que fa la nostra nació per reclamar la seva llibertat després de l’ensulsiada de 1714”. Les seves paraules ens van fer prendre consciència del valor simbòlic i la significació que van tenir per al país aquells fets que van succeir a la nostra ciutat i ens van injectar la suficient dosi d’autoestima per posar-nos en marxa impulsar una commemoració que estigués a l’alçada d’aquella fita històrica del catalanisme”.
En aquest punt, Junyent ha tingut un sentit record per a les preses o presos polítics i les persones exiliades i represaliades ·”que han hagut de pagar un preu molt alt per haver defensat els seus ideals i els de la majoria de catalans i catalanes”. Per a l’alcalde, “en aquest segle i quart hem passat de proclamar les Bases per a una Constitució Regional a treballar fermament per la independència del nostre país”.
Junyent ha assegurat que “esperem que aquesta commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa que avui tanquem solemnement aquí al Palau de la Generalitat ens hagi permès situar aquella fita històrica com un punt de partida que ens permeti seguir fent –amb orgull i dignitat- el camí que encara ens queda per recórrer com a país”.
L’acte s’ha iniciat amb la intervenció de l’Orfeó Manresà, que ha interpretat “Què volen aquesta gent”, de Maria del Marc Bonet, i ha continuat amb el parlament de Jordi Rodó, comissari de la commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa juntament amb Francesc Comas. Rodó ha recordat que el 1982, Manresa era la quarta ciutat catalana, i va ser escollida per la Unió Catalanista per a la seva assemblea pel fet de ser una ciutat compromesa amb el país, icònica en la resistència nacional, “va ser cremada 3 vegades en 10 anys”.
Rodó ha considerat que, al seu moment, les Bases no van tenir un gran ressò a nivell popular però sí que, en canvi, van ser considerades com el mite fundacional del catalanisme i, de fet, ja des del primer moment, des de Madrid van ser interpretades com a incipient separatisme, i els seus impulsos titllats de sediciosos. Rodó ha considerat que l’esperit de les Bases es manté vigent.
Posteriorment, tal com ja es va fer en l’acte de març del 2017, s’ha fet la lectura de textos que es van llegir l’any 1892 al Saló de Sessions de la ciutat de Manresa amb motiu de l’Assemblea de la Unió Catalanista. Concretament, els actors manresans Pere Font, Carles Claret, Xavier Serrano i Ignasi Rius, sota la direcció d’Àngels Torrens i Fina Tàpias, s’han posat a la pell de Lluís Domènec i Montaner, Àngel Guimerà, Josep Torras i Sampol i Lluís Espinalt, quatre dels delegats de la Unió Catalanista que van participar a l’assemblea de Manresa.
Després d’una altra intervenció de l’Orfeó Manresà, que han interpretat “El rossinyol”, l’acte ha continuat amb el parlament de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, que ha presentat la publicació “125 anys de les Bases de Manresa (1892-2017). Memòria del programa i miscel·lània sobre la Manresa de fa 125 anys”. Ros ha afirmat que els textos dels experts recollits a la publicació sostenen que les Bases va esdevenir un document reivindicatiu de caire regionalista i amb propostes autonomistes, lluny de les actuals aspiracions independentistes, però que no per això deixa de ser un document clau del catalanisme. Per a Ros, la incomprensió que van patir els seus impulsos és paral·lela a la d’avui, amb dirigents polítics empresonats o a l’exili, i sembla que la incapacitat de l’estat per entendre les reivindicacions és lluny d’esvair-se”.ç
La commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa
L’any 2017 es va commemorar el 125è aniversari de la celebració de l’Assemblea Catalanista a Manresa i l’aprovació de les “Bases per a la Constitució Regional Catalana”, que els dies 25, 26 i 27 de març de 1892 va tenir lloc al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa (el mateix on es va reunir el Consell Executiu de la Generalitat el 3 de juliol del 2019).
Per això, l’Ajuntament de Manresa i el Govern de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de la Diputació de Barcelona, van impulsar la celebració d’aquest esdeveniment a nivell local i nacional a partir d’una comissió cívica coordinada pels comissaris Francesc Comas i Jordi Rodó. La comissió va ser l’encarregada de proposar el programa d’activitats que va arrencar el març del 2017 i es va desenvolupar també al llarg de 2018.
La comissió cívica estava formada per:
- Representants de les administracions convocants (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Manresa i Diputació de Barcelona)
- Membres de les “acadèmies” a nivell local (Centre Estudis del Bages) i nacional (Institut d’Estudis Catalans)
- Presidents d’entitats manresanes existents aleshores o creades al canvi de segle, representatives de la societat civil manresana de fa 125 anys (Orfeó Manresà, Col·legi d’Advocats, Col·legi de Procuradors, Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Cambra de Comerç)
- Dotze persones a títol personal proposades pels comissaris.
L’acte inaugural de la commemoració va tenir lloc el 25 de març de 2017 al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa amb la presència del President de la Generalitat, Carles Puigdemont; la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; i la Presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.
El 125è aniversari era una oportunitat per al país i per a la nostra ciutat d’ampliar l’abast del coneixement sobre les Bases de Manresa, i del que van suposar en la configuració del catalanisme polític i en la seva evolució fins al moment actual, en un procés de gran transcendència històrica per al futur del país. 125 anys després, en un moment també de procés fundacional al nostre país, l’esperit de les Bases de Manresa continua més vigent que mai.
El programa commemoratiu
El programa de la commemoració, més enllà dels actes de caràcter institucional i acadèmic o historicista, tenia com a objectiu aprofitar aquesta oportunitat per impulsar activitats amb un esperit clarament divulgatiu, amb l’objectiu de fer arribar el coneixement sobre les Bases de Manresa a la ciutadania de Manresa i de Catalunya.
El programa d’actes es va desenvolupar al voltant de tres eixos:
- Institucional. A banda de l’acte institucional d’obertura a Manresa, el març de 2017, estava previst un acte de cloenda a Barcelona, el març de 2018, que no es va poder fer per la situació política del país i finalment es farà el proper dilluns.
- Acadèmic. Es van organitzar actes acadèmics a Manresa amb projecció de país, així com jornades, seminaris i conferències a Manresa i també Barcelona, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ateneu Barcelonès. També s’ha elaborat una miscel·lània que recull la memòria de la commemoració, els discursos de les autoritats, conferències i ponències dels experts que han participat en la commemoració del 125è aniversari, així com articles d’historiadors als voltant de la significació de les Bases.
- Divulgatiu. Es va muntar una gran exposició sobre les Bases de Manresa, amb el suport de la Diputació de Barcelona, que es va estrenar a Manresa i, posteriorment, es va exhibir a la seu d’aquesta institució. A més a més, s’han fet altres exposicions temàtiques en diferents espais de Manresa sobre aspectes relacionats amb les Bases. Igualment, s’han fet visites guiades al Saló de Sessions i a la casa consistorial, així com a altres edificis del patrimoni manresà vinculats a aquella efemèride.
La celebració s’ha completat amb altres actuacions de caràcter més popular, en col·laboració amb entitats de la ciutat com el Centre d’Estudis del Bages (CEB), Col·legi d’Advocats de Manresa, Òmnium Cultural, l’Orfeó Manresà, la Capella de la Seu, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB), els Amics de la Seu, El Galliner, Els Carlins, Geganters de Manresa, Fundació Independència i Progrés i la DO Pla de Bages, entre d’altres.
Per què s’han commemorat els 125 anys de les Bases
L’Assemblea de la Unió Catalanista del 1892 que es va celebrar a Manresa és una efemèride clau en el procés fundacional del catalanisme polític i del nacionalisme català. Va ser la conseqüència política d’un procés d’emancipació econòmica, social, cultural –de renaixença nacional– que ressorgia al llarg el s. XIX després de l’ensulsiada del 1714.
Les Bases van significar una inflexió en l’estat d’opinió i de compromís de les elits burgeses del país per construir una estructura nacional. Els sectors dirigents i intel·lectuals van apostar per trencar esquemes. El text va ser aprovat per unanimitat per l’Assemblea que va ressaltar-ne la transcendència, tot i que en un primer moment no van tenir massa ressò.
Posteriorment, la seva influència va estendre’s com un anatema entre les estructures imperials espanyoles agonitzants (a punt de perdre les darreres colònies!) que les titllaven de separatistes alhora que esdevenien un element icònic del catalanisme polític.
Les Bases també van representar una intervenció decisiva en el procés de debat que basculava entre la preeminència d’un discurs més o menys conservador i un de més o menys federal o republicà, però que no s’acabaven de concretar en cap programa articulat per a estructurar el catalanisme polític.
En tot cas, les Bases seran per sempre més un mite fundacional del catalanisme, com tots els mites nacionals que serveixen per construir imaginaris col·lectius més enllà del fet objectiu.
El significat de les Bases avui
La celebració del 125è aniversari ha estat una oportunitat per al país i per Manresa d’ampliar l’abast del coneixement sobre les Bases de Manresa, i del que van suposar en la configuració del catalanisme polític i en la seva evolució fins al moment actual, en un procés de gran transcendència històrica per al futur del país.
Per a la ciutat, bàsicament, perquè els manresans i les manresanes coneguin que la seva ciutat va acollir fa 125 anys un fet cabdal per a la història de Catalunya i del catalanisme; i perquè Manresa es pugui projectar a la resta de Catalunya com a una de les ciutats importants del país gràcies a la commemoració d’aquells fets tan significatius
I per al país perquè la commemoració va coincidir amb un moment transcendental en la història de Catalunya i en certa manera les Bases de Manresa van ser en el seu dia –en un context evidentment molt diferent- la primera manifestació política del catalanisme que, després d’una evolució històrica, ens ha portat a la situació en què ens trobem.
Per tant, la commemoració volia fer arribar a la ciutadania aquests missatges sobre l’especial significació històrica de les Bases de Manresa i també la que poden tenir actualment en el context social i polític que tenim.
Així, hem celebrat el 125è aniversari en un moment clau en la història del país: en aquest segle i quart hem passat de proclamar unes Bases a començar a elaborar la Constitució d’una futura República Catalana, i a treballar fermament per la independència del nostre país.
La gran diferència és que avui no cal que es trobin un centenar de prohoms per imaginar unes estructures d’autogovern sinó que tenim un Parlament representatiu i un mandat democràtic per donar la veu i el vot a la ciutadania per saber sobre quines bases construïm el nostre futur.
