Les obres seleccionades pel jurat en aquesta vintena edició són A l’amic escocès, de Maria Barbal; Sis nits d’agost, de Jordi Lara; Per tenir casa, cal guanyar una guerra, de Joan Margarit; i Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine. La presentació de les obres es farà el 15 de gener, i l’acte de lliurament el 19 de febrer en el marc de la Festa de la Llum.
Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al vintè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i que aquest any, per segona vegada, tindrà una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.
La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 19 de febrer de 2019, a les 19 h, i comptarà amb un homenatge a Anna Frank, víctima de l’holocaust i autora del conegut Diari, amb motiu del centenari de la seva mort.
La presentació de les obres finalistes serà el dia 15 de gener, en el marc d’una tertúlia amb els autors, amb tast de vins d’algun celler de la DO Pla de Bages, a la sala d’actes del Casino.
Les quatre obres finalistes són:
1- A l’amic escocès, de Maria Barbal (Columna)
El dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits s’estan curant porta una dedicatòria: «A l’amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l'un com l'altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d'amor i a l'amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s'alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s'adona que ha posat les arrels a la terra de l'altre.
2- Sis nits d’agost, de Jordi Lara (1984)
El 6 d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa?
Sis nits d’agost és la història d’aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l’aventura d’un escriptor per esbrinar el sentit d’una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.
3- Per tenir casa, cal guanyar una guerra, de Joan Margarit (Proa)
Són unes memòries d’infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.
La intenció d’aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amables. A la coberta, el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d’on anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes.
4- Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine (Club Editor)
La filla regularment fa les maletes i se’n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l’empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què? Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d’Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat –aquest temps en què el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d’atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut.
Fugir era el més bell que teníem és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nòmades. Marta-Marín-Dòmine els segueix amb la sensitivitat d’un caçador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres –això que anomenem memòria– són el país on residim.
El jurat d’enguany
·Llorenç Capdevila, escriptor.
·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
·Jordi Estrada, escriptor.
·Toni Mata, periodista de Regió7.
·Genís Sinca, escriptor i periodista.
·Anna Vilajosana, periodista.
Presentació de les obres finalistes
Com ja s’ha fet els últims anys, es concentren les quatre presentacions en un únic acte a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.
L’acte tindrà lloc el dimecres 15 de gener de 2020, a les 19 h, en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca del Casino, i comptarà amb la presència dels autors finalistes.
La presentació de les obres finalistes, a més, anirà acompanyada d’un tast dels vins d’algun celler de la DO Pla de Bages.
Concurs Amat-Piniella 2020 a la Biblioteca del Casino
L’any 2020 es commemora el 75è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial. El concurs d’enguany es centra en aquest episodi històric i les seves conseqüències en l’àmbit cultural.
Contestant correctament les tres preguntes formulades es pot participar en el sorteig d’un Lot de Llibres. Cal dipositar la butlleta a la Biblioteca del Casino abans del dia 15 de febrer de 2020.
El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi.
Acte de lliurament
El lliurament del premi tindrà lloc el dia 19 de febrer de 2020, a les 19 h, a l’Auditori de la Plana de l’Om, a Manresa, en el marc de les activitats al voltant de la Festa de la Llum.
En el transcurs de l’acte, hi haurà una dramatització de fragments del conegut Diari, d’Anna Frank, a càrrec de l’actriu Txell Vall, amb acompanyament musical per part d’alumnes del Conservatori de Música de Manresa.
Requisits de les obres finalistes
·Poden ser novel·les, llibres de memòries o dietaris.
·Han de ser originalment escrites en llengua catalana.
·S’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2018 i el 31 d’agost del 2019 (ambdós inclosos).
·Han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.
Procés de selecció
Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant quatre que han de ser les finalistes.
Història del premi
L’any2000, aManresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.
Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i NorbertoDelisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.
Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.
Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que calia sotmetre’l a una radical reorientació.
Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.
Des de l’any 2019, a més, el premi té una dotació de 2.000€.
Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:
2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014: MonikaZgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)
2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)
2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)
2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)
2019: Joan-Lluís Lluís, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)