El claustre del Museu de Manresa ha acollit aquest matí un concorregut i emotiu acte de record a les víctimes del nazisme amb la participació de l’alumnat dels centres que viatgen als camps de Mauthausen i Gusen, els instituts Pius Font i Quer, Lluís de Peguera i Lacetània de Manresa, i l’institut Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages.
Amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, Manresa ha acollit avui un acte de record a les víctimes del nazisme, que en aquesta ocasió s’ha centrat especialment en les dones que van ser deportades als camps d’extermini i en dues de les seves darreres figures representatives que van morir l’any passat: Neus Català i Conxita Grangé, supervivents del camp de Ravensbrück.
L'acte ha comptat amb l’assistència de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, el regidor d'Ensenyament i Universitats, Antoni Massegú; del director del Museu Comarcal de Manresa, Francesc Vilà; la presidenta de l'Amical de Ravensbrück, Anna Sallés; i el president de l'Amical de Mauthausen, Enric Garriga; així com també amb la participació d’altres regidors i regidores de l’Ajuntament de Manresa – Marc Aloy Antoni Massegú, Anna Crespo, Jamaa Mbarki-; la regidora de Núria Clarella (Sant Fruitós) i representants de Foto Art Manresa i de l’alumnat dels instituts Lacetània; Pius Font i Quer, Lluís de Peguera de Manresa; i l’institut Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages.
Valentí Junyent ha agraït el “gran treball de memòria històrica que s’està desenvolupant els darrers anys a Manresa i molt especialment per donar visibilitat les víctimes de l’Holocaust, que és el màxim exponent de la monstruositat a què pot arribar l’ésser humà”. L’alcalde ha recordat que “no podem ni volem renunciar a les ensenyances que ens ofereix la història i apostem per la pau i la llibertat i la democràcia com a valors fonamentals a preservar”. Finalment, Junyent ha conclòs que “aprendre de la història és una eina imprescindible per construir un món millor”.
Anna Sallés també ha explicat que l’Amical Ravensbruck va néixer el 2006 per denunciar i donar a conèixer de la lluita i el patiment de les dones en aquest camp de concentració i amb l’objectiu “de recordar el passat perquè serveixi de lliçó per al present”. En aquest sentit Sallés ha alertat que “la negra del feixisme ha ressuscitat” i, per tant, “la lluita per la llibertat ha de ser constant i ha de recaure en la gent jove”.
Enric Garriga també ha alertat sobre els perills del feixisme “un perill que és més present que mai. Un fet que ens provoca inquietud i també por”. El president de l’Amical Mauthausen ha assegurat que davant aquest perill “ens hem de mantenir junts i tenir clar que l’enemic és el feixisme” i ha recordat el que deien els deportats que van sobreviure: “Cal continuar lluitant fins al darrer dia de vida per derrotar-lo i construir un món nou just i solidari”.
L’acte ha comptat també amb la participació dels representants de Foto Art Manresa (Pura Travé, Josep Brunet i Jordi Martínez); de representants de Flors Sirera, l’Escola d’Art i Creu Roja, que han esmentat el treball i desenvolupen per donar suport a projectes d’impuls a la no-violència i de suport als refugiats.
La part més emotiva ha anat a càrrec de l’alumnat dels centres educatius. Laura Escolà ha fet un resum del seu treball de recerca de les dones en els camps nazis, Marta Rufat ha llegit un fragment del llibre K.L. Reich, de Joaquim Amat Piniella; i Marc Llois, ha llegit uns versos de Montserrat Roig.L’Alumnat de l’Institut Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós han fet una interpretació musical de “Corrandes a l’Exili”. Prèviament, Xavier Valls, professor impulsor dels viatges d’estudiants a Gusen i Mauthausen ha posat en valor el treball pedagògic a l’entorn de la commemoració de les víctimes de l’Holocaust i del Dia Escolar de la No-Vio0lència i la Pau (30 de gener) i ha subratllat el treball de sensibilització en marxa de les escoles i els instituts implicats que el darrer curs ha suposat “la realització de 13 tallers i la participació de més de 800 alumnes”.
Estrena de les exposicions al Museu Comarcal i a l’Escola d’Art
En acabar l’acte, s’han inaugurat les exposicions CAMPS: CAMINS DE PAU, al mateix museu i ROSTRES DEL MEDITERRANI, a l’Escola d’Art.
CAMPS: CAMINS DE PAU és una instal·lació interactiva sobre l’experiència dels camps de concentració cercant paral·lelismes entre la memòria històrica i el moment actual a través de la mirada de fotògrafs de Fotoart amb l’alumnat que va participar a la visita als camps i obres del Taller de Gravat de l’Escola d’Art.
La mostra també recull les aportacions d’infants i joves d’onze centres educatius de la ciutat i el seu compromís per aprendre de la història per a construir un millor futur. A través de tallers i d’activitats participatives als centres de primària i secundària de la ciutat dinamitzades des de la Casa per la Solidaritat i la Pau, Flors Sirera, els infants i joves obren la mirada a la necessitat de prevenir els conflictes i a la importància del paper personal en les societats d’acollida.
ROSTRES DEL MEDITERRANI és una proposta artística de l’Escola d’Art de Manresa que respon al projecte de la plataforma Stopmaremortum que recull mes de 450 rostres d’artistes gràfics d’arreu del món que reflexionen sobre la situació que viuen les persones refugiades que intenten arribar a Europa a través de la mar Mediterrània. L’objectiu és arribar a posar rostre a cadascuna de les més de 35.000 persones que hi han perdut la vida des de l’any 2000. Un objectiu tan inabastable com esfereïdor.
Els alumnes de disseny gràfic han treballat les imatges com a litografies, fet que els confereix el valor d'Obra gràfica.
L’acte és obert a tothom i l’entrada a les exposicions és lliure.
Les exposicions es podran veure del 27 de gener al 8 de març de 2020 en horaris de dimarts a diumenge de 10 a 14h i dissabte també de 17 a 20h al Museu de Manresa i, pel què fa a l’Escola d’Art, de dilluns a divendres de 8'30 a 14h i de 15 a 21h.
Per cloure aquestes exposicions, el divendres 6 de març, a les 20h hi haurà l’espectacle FADWA a l’Espai Plana de l'Om. És una peça teatral sobre la vida i obra de la poetessa palestina Fadwa Tuqan, escrita per Mar Casas i Clara Garcés, i inspirada en la trajectòria vital de la poetessa per mostrar la riquesa cultural i la resistència ben viva del poble palestí en els territoris ocupats. És una producció de l’Associació Catalana per la Pau i tindrà entrada gratuïta.
L’acte i les exposicions han estat organitzats en el marc del Projecte Manresa-Mauthausen pels instituts que participen en el projecte, els instituts Pius Font i Quer, Lluís de Peguera i Lacetània de Manresa, i l’institut Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages, per l’Ajuntament de Manresa i el Museu de Manresa, la Casa Flors Sirera, l’Escola d’Art de Manresa i Foto Art Manresa i compten amb la col·laboració de l’Associació Memòria i Història de Manresa, l’Amical de Ravensbrück, l’ Amical de Mauthausen i amb el suport del Memorial Democràtic, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.