El premi, convocat per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2018 i la tardor de 2019. El lliurament ha tingut lloc avui, 19 de febrer, a les set de la tarda, a l’Auditori de la Plana de l’Om. L’escriptora barcelonina Marta Marín-Dòmine, que actualment viu al Canadà, s’ha endut els 2.000€ del premi i l’escultura de Ramon Oms que fa de guardó.
L’obra Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019), de Marta Marín-Dòmine, ha resultat guanyadora de la vintena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per catorzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració dela Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festade la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per una lectura dramatitzada de fragments del Diari, d’Anna Frank, per part de l’actriu Txell Vall, acompanyada per un quartet d’alumnes del Conservatori de Música de Manresa.
Tot seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat, format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Anna Vilajosana, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l’obra Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine. L’escriptora, que passa la major part de l’any a Toronto, ha pogut ser present a Manresa per recollir el guardó i s’ha endut els 2.000€ del premi i l’escultura del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d’enguany, entre les quals, a més de la guanyadora, hi havia A l’amic escocès, de Maria Barbal, Sis dies d’agost, de Jordi Lara, i Per tenir casa cal guanyar una guerra, de Joan Margarit.
La guanyadora
Marta Marín-Dòmine va néixer a Barcelona i viu, des de fa anys, al Canadà. Ha exercit la docència de la traducció literària a la UAB. Ensenya Literatura peninsular i Estudis de la Memòria a la Wilfrid Laurier University a Waterloo (Canadà), on dirigeix el Center for Memory and Testimony Studies. Ha realitzat documentals i instal·lacions artístiques i col·labora amb el diari Ara.
És especialista en literatura testimonial, col·labora amb diverses universitats en relació a l’estudi de la memòria, i es dona el cas que va ser al traductora a l’anglès de la novel·la més coneguda de Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich.
Fugir era el més bell que teníem és la primera novel·la que publica.
Fugir era el més bell que teníem
És un relat polièdric sobre l’errància. Difícil de classificar, és una novel·la atípica, que combina la narració literària, la descripció creativa, el diàleg pragmàtic, la citació de testimonis i la reconstrucció d’episodis reals. Amb un llenguatge carregat de poesia i una estructura en forma de mosaic, Marta Marín-Dòmine reflexiona sobre el procés de recuperació de la memòria, històrica i personal. L’autora construeix un relat sobre personatges desarrelats i tornats a arrelar, com ella mateixa: errants, exiliats, nòmades... potser fugitius.
El jurat n’ha valorat l’originalitat, la valentia del plantejament i de l’execució, i la capacitat de combinar diversos registres d’una manera brillant.
Història del premi
L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.
Palmarès
Primera etapa (obra inèdita):
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna
Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí
2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino
2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries
2017: Martí Domínguez, La sega, Proa
2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa
2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa
2020: Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem, Club Editor
Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella
Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.
A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.
