Es faran cinc conferències amb personalitats destacades en diferents camps, els dies 12, 18, 19 i 26 de març, i 2 d’abril, a la sala d'actes del Centre Cultural el Casino
Manresa torna a engegar una nova edició del cicle Pessics de Saviesa que durant el mes de març i abril es dedicarà a reflexionar sobre "el concepte de poder". Aquesta reflexió plural i diversa es desenvoluparà a través de cinc conferències programades amb personalitats destacades en diferents camps que tindran lloc a la sala d'actes del Centre Cultural el Casino a les 8 del vespre.
Pessics de Saviesa és un programa que organitza el Centre Cultural el Casino i el Grup de professors de Filosofia de la Catalunya Central.
Aquest nou cicle arrenca el dijous 12 de març, amb la conferència “El poder després de google” a càrrec del filòsof, periodista i guionista Joan Burdeus, que reflexionarà sobre què s’entén per llibertat en l’era digital.
La segona conferència, el 18 de març, anirà a càrrec del filòleg i escriptor Jordi Amat que parlarà de la figura de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i del “pujolisme” com a concepte de poder.
La tercera conferència es farà el 19 de març, amb la presència de la professora de Filosofia a la UB Núria Sara Miras, que s’endinsarà en el concepte de poder i autoritat en la filosofia contemporània a partir del pensament de filòsofs com Max Weber, Hannah Arendt i Mary Parker Follett.
La propera conferència tindrà lloc el 26 de març. Serà el torn del Catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona, Manel Cruz, que parlarà del llenguatge com artefacte de poder.
La cinquena i darrera conferència serà pronunciada per l’escriptor Raül Garrigasait, que reflexionarà sobre la influència del pensament dels clàssics llatins i grecs. en les relacions de poder actuals.
Programa de conferències
PESSICS DE SAVIESA
REFLEXIONS SOBRE EL CONCEPTE DE PODER
Dijous 12 de març a les 20 h
El poder després de Google
A càrrec de Joan Burdeus, filòsof, periodista i guionista
El poder absolut és el que aconsegueix que el ciutadà experimenti l’obediència com una forma de llibertat, fer-se invisible fins al punt que el governat continuï la voluntat del governant sense ni tan sols plantejar-s’ho. Des de Foucault que hem après a parlar d’un poder ubic i angoixant, un poder que es dispersa i es despersonalitza. Això deixa de ser una qüestió teòrica amb el que Shoshana Zuboff ha anomenat “capitalisme de vigilància”. Ara que vivim en un món digital, gràcies als sistemes de recollida i anàlisi de dades i a la intel·ligència artificial, per primer cop el poder ens pot conèixer millor que nosaltres mateixos. El 2020, de què parlem quan parlem de llibertat?
Dimecres 18 de març a les 20 h
Un cas pràctic de fundació de poder: el pujolisme
A càrrec de Jordi Amat, filòleg i escriptor. Dirigeix l'espai de pensament El Món de Demà.
L’any 1980 Jordi Pujol va ser nomenat president de la Generalitat. Era un polític que havia meditat sobre la noció del poder –en l’estela del que havia dit Vicens Vives sobre l’aptitud dels catalans pel poder– i que va endegar una acció ambiciosa per conquerir-lo –incloent la creació d’un quart poder: TV3.
Dijous 19 de març a les 20 h
PODER-SOBRE O PODER-AMB. CONCEPTES CONTEMPORANIS DEL PODER I L’AUTORITAT
A càrrec de Núria Sara Miras, professora de Filosofia a la UB i codirectora del Festival Barcelona Pensa
Reflexionarem sobre el concepte de poder i autoritat en la filosofia contemporània a partir del pensament de filòsofs de referència com són Max Weber, Hannah Arendt i Mary Parker Follett.
Dijous 26 de març a les 20 h
EL PODER DE LES PARAULES
A càrrec de Manuel Cruz, Catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona i President de la Comissió de Comunitats Autònomes en el Senat.
Allò que ens defineix com a éssers humans és el llenguatge. El llenguatge és un artefacte de gran poder que tant por servir per generar el més gran dels danys com per a provocar la més intensa felicitat. És per aquest motiu que el poder sempre ha intentat controlar-lo.
Dijous 2 d’abril a les 20 h
Clàssics i poder: el cas de la Bernat Metge
A càrrec de Raül Garrigasait, escriptor i president de La Casa dels Clàssics
Els clàssics grecs i llatins sovint han anat vinculats a la política i a la voluntat de refermar o alterar les relacions de poder. A Catalunya, ho exemplifica la Fundació Bernat Metge, creada per Francesc Cambó, dirigida per Joan Estelrich i elevada per Carles Riba. Durant la dictadura de Primo de Rivera, la República, la guerra i la postguerra, els clàssics traduïts es van trobar al centre de tots els conflictes. La revisió d'aquesta època ens permetrà reflexionar amb més profunditat sobre la rellevància que tenen els clàssics avui.