Un total de 1.544 manresans i manresanes van respondre l’enquesta per ajudar a definir el nou model de residus de Manresa, 77 persones van participar en tres sessions participatives presencials i 150 més a la sessió inaugural. Del procés participatiu s’extreu la idea que la gran majoria, més del 80%, es decanta per la implantació d’un sistema de contenidors intel·ligents per als domicilis. Per a les activitats econòmiques, la majoria (60%) es decanta pel sistema porta a porta.
El 82% de les persones que van participar a l’enquesta sobre el nou model de residus es decanta pel sistema de contenidors intel·ligents, mentre que el 18% considera que el millor seria el “porta a porta”. Amb el sistema de contenidors intel·ligents, cada família disposa d’una tarja amb la qual es pot obrir els contenidors, que habitualment estan tancats. Es poden configurar els horaris d’obertura dels contenidors per a limitar-ne les aportacions. D’aquesta manera es pot identificar qui ha utilitzat cada contenidor.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’enquesta, a la qual van participar la notable quantitat de 1.544 persones, entre el 17 de febrer i el 9 d’abril d’enguany. La consulta revela també que, pel que fa a les activitats econòmiques, el 60% es decanta pel sistema porta a porta, i el 40% pels contenidors intel·ligents.
L’enquesta també mostra que un 82% és partidari del sistema de pagament per generació. Pel que fa al dia preferit per baixar el rebuig (i per tant, el dia que podria ‘obrir-se’ el contenidor d’aquest tipus de deixalles), el 33% es decanta pel dilluns, i el 22% pel divendres. La resta de dies obtenen percentatges de l’entorn del 10%. D’altra banda, el 80% dels enquestats també afirma que no té horari estable per baixar les deixalles i aprofita per fer-ho quan surt de casa per fer altres coses, cosa que també s’adaptaria millor a un sistema de contenidors intel·ligents que a un porta a porta, que comporta uns horaris més rígids.
L’enquesta recull també informació diversa sobre els hàbits actuals de la ciutadania pel que fa a residus. Deixa constància, per exemple, que prop del 40% de la ciutadania tira coses dins la bossa de rebuig que es podrien reciclar; o que la fracció que es llença més sovint és el plàstic (54%), seguida de l’orgànica (32%), i també la freqüència amb què es baixen les escombraries a cadascun dels contenidors. Destaca que el 13% dels enquestats reconeixen que no separen l’orgànica.
En els comentaris de l’enquesta, els partidaris del contenidors intel·ligents consideren que és més pràctic, còmode i flexible, que permet el pagament per generació, que és més higiènic i evita brutícia al carrer, que la recollida és més ràpida i econòmica, que evita que hi hagi persones que regirin deixalles, que les noves tecnologies poden engrescar més persones a reciclar, etc. Els contraris al sistema consideren que recollir el rebuig un cop per setmana no és suficient, que hi haurà persones incíviques que deixaran les bosses al carrer, que serà difícil de controlar o per a les persones grans, o que hi ha el risc de perdre la targeta.
Pel que fa al porta a porta, els seus defensors diuen que és més fàcil identificar qui ho fa bé, que obliga tothom a reciclar, que no cal caminar fins al contenidor, que allibera els espais dels contenidors a la via pública, etc. Entre els arguments contraris hi ha la brutícia al carrer, la gran ocupació d’espai davant dels edificis, la poca flexibilitat per llençar les deixalles tenint en compte les circumstàncies personals de cadascú, etc.
A banda de l’enquesta, el mes de març es van fer tres sessions participatives, adreçades a restauradors, comerciants i ciutadania en general, a les quals van participar 77 persones. A més, es va fer la sessió inaugural, el dia 2 de març, que va omplir amb 150 persones l’auditori plana de l’Om. Hi va participar el meteoròleg i divulgador Francesc Mauri i representants de municipis on ja s’han implantat sistemes avançats. En canvi, no es va poder realitzar, a causa de la crisi sanitària de la Covid-19, la darrera sessió participativa, prevista pel dia 26 de març.
Vegeu aquí els resultats de l’enquesta
Actualment la comissió tècnica està estudiant les principals aportacions i conclusions de l’enquesta i de les sessions participatives. L’Ajuntament està molt satisfet amb la resposta ciutadana i sobretot de la qualitat de les aportacions rebudes que, de ben segur, ajudaran a redactar un model el més compartit possible.
Un nou model avançat de recollida de residus per al 2021
Amb el lema “Manresa Residu Zero”, ja fa mesos que l’Ajuntament de Manresa s’ha posat a treballar en el disseny i posada en marxa d’un nou model de recollida de residus, que s’implantarà a partir del 2021, quan venç la data de la concessió actual de recollida. L’Ajuntament treballa en el disseny del nou model. Un cop fet, de febrer a abril, el procés de participació, ara està definint el nou model definitiu, de cara a la implantació, a partir del 2021. La implementació del nou model de residus va rebre el vistiplau de tots els grups al Ple Municipal del febrer passat.
El nou model de recollida de residus inclourà sistemes inèdits fins ara a la major part de municipis del país. Manresa es convertirà així en la primera ciutat mitjana catalana a posar en funcionament un model avançat. La idea amb la qual es treballa és implantar un model mixt, entre contenidors intel·ligents per a domicilis i porta a porta per als comerços i activitats.
En el sistema actual, tots els contenidors estan oberts de forma permanent. Amb sistemes com els contenidors intel·ligents o el porta a porta, es poden implantar mètodes en què només es pugui dipositar els residus en dies i horaris concrets, i es pot identificar qui diposita residus al contenidor, en quines hores, etc, de manera que es pot obtenir informació personalitzada de la seva activitat. Aquest sistema ha de permetre, en primer lloc, superar el percentatge de reciclatge, actualment estancat a l’entorn del 40%, i a mitjà termini, posar en funcionament algun sistema, encara per definir, de pagament per generació. Actualment, la taxa de residus és universal, independentment de la quantitat generada, i de si el reciclatge es fa correctament o no. Amb els nous sistemes es poden obrir vies que permetin que la d’escombraries sigui una taxa variable, com ho són la resta de serveis (electricitat, aigua, etc).
Treballar per millorar els nivells de selectiva
Al llarg dels anys s’han anat implantant recollides selectives de diferents fraccions de residus municipals. Aquest model de recollida selectiva de les fraccions ordinàries quantitativament més rellevants s’ha complementat amb el desplegament de les deixalleries (fixa i mòbil).
Però encara s’ha de seguir treballant per millorar els nivells de recollida selectiva, així com els de la seva qualitat, a fi de superar el grau d’estancament de la recollida selectiva dels darrers anys i avançar cap a la consecució dels nous objectius que col·lectivament ens hem proposat per al 2025. Fa anys que el nivell de selectiva es mou voltant del 40%, i la implantació d’un model avançat ha de permetre superar el 70%, i a la vegada contribuir a la reducció d’un 10% el total de residus generats, juntament amb les nombroses mesures previstes als nous Plans de Prevenció i Gestió de Residus.
Un augment notable en la recollida selectiva és l'única manera d'evitar que creixi exponencialment el que l'Ajuntament i la ciutadania paguen pel cànon d'abocador, una penalització per cada tona que llencem a l'abocador i que l'Agència de Residus de Catalunya anirà augmentat cada any.
