L’acte s’ha adaptat a les mesures de seguretat imposades per la Covid. S’ha desenvolupat en un recinte tancat instal·lat a la plaça Onze de Setembre, amb aforament limitat i control d’accés.
Un total de 43 entitats manresanes, així com l’Ajuntament de Manresa, els grups municipals d’ERC, Junts per Manresa i Fem Manresa, la delegació del Govern a la Catalunya Central i el Consell Comarcal del Bages, han participat a l’ofrena floral que aquest matí s’ha fet a la plaça Onze de Setembre amb motiu de la celebració de l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat per l’Ajuntament de Manresa.
Enguany, l’acte ha estat marcat per les mesures de seguretat decretades per fer front a la pandèmia de la Covid. Així, s’ha desenvolupat en un recinte tancat a la plaça Onze de Setembre, amb cadires separades, amb aforament limitat, control d’accés, presa de la temperatura i l’obligatorietat de dur mascareta i de posar-se gel hidroalcohòlic a l’entrada. Amb tot, però, ha estat un acte molt lluït que ha omplert les 140 localitats disponibles, amb públic que també l’ha seguit des de fora del recinte, mantenint la distància de seguretat.
El format s’ha adaptat a la Covid, però ha estat similar al d’altres anys. Per acord de Ple de 18 de juliol de 2013 i pel fet que Manresa forma part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’acte ha estat presidit per una bandera estelada. L’ha conduït la periodista Pilar Goñi, del Grup Taelus, i ha comptat amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; de la corporació municipal; de la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Alba Camps Roca; i de la presidenta del Consell Comarcal del Bages, Estefania Torrente Guerrero, així com d’altres autoritats. També hi ha estat present la Pubilla i l’Hereu de Manresa 2019.
L’acte s’ha iniciat amb un emotiu Ball d’Homenatge a la Diada de Catalunya, a càrrec de Jordi Gros Santasusana, director i dansaire de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages. A continuació, la periodista Àngels Fusté Gamisans, que enguany ha esta l’encarregada de glossar la significació de la Diada, ha fet la seva intervenció, en la qual ha recordat el paper de la dona en el setge de Barcelona de 1706, una de les batalles de la Guerra de Successió, recordant que “van defensar el país, les institucions i la llibertat”. Fusté ha reclamat una lluita pels drets i per la llibertat “integradora” i feta des de la “dignitat” i ha tingut també paraules per totes les persones que s’han vist afectades per la pandèmia. En aquest punt, ha reivindicat el paper de la cultura, descuidada durant el confinament, i el dret que tenim els ciutadans de gaudir-la.
Tot seguit, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha iniciat el seu parlament recordant les víctimes “d’una pandèmia que ens ha posat a prova com a ciutat, com a país i com a societat” i recordant també totes les persones que lluiten per fer-li front. Sense oblidar la “repressió de l’estat” ni les persones preses i exiliades polítiques, Aloy ha demanat “tornar a teixir complicitats” i “fixar una estratègia compartida per assolir la República Catalana: un estat independent que es doti de les eines necessàries per ajudar els més febles, més just i igualitari. Una república de drets i llibertats”.
Després de recordar que a Manresa 19 dels 25 regidors i regidores són independentistes, l’alcalde ha instat a “treballar per fugir d’un estat amb una monarquia corrupta”, que “durant 80 anys no ha anul·lat el judici sumaríssim a Lluís Companys” i que en ple 2020 permet encara que “existeixi una fundació que enalteix la figura d’un dictador totalitari”.
Finalment, ha demanat “foragitar el pessimisme” i continuar fent “passos importants en el camí de la llibertat”. No serà fàcil, ha dit, “però hem de seguir treballant-hi”.
Després del discurs de l’alcalde, l’Ajuntament de Manresa, els grups municipals d’ERC, Junts per Manresa i Fem Manresa, la delegació del Govern a la Catalunya Central i el Consell Comarcal del Bages han fet la seva ofrena floral.
Un cop feta l’ofrena, i seguint el format dels altres anys, hauria estat el torn de les corals manresanes, que ens haurien ofert el Cant de l’Himne Nacional de Catalunya. Abans de la pandèmia, els cantaires de les diferents corals de Manresa (Capella de Música de la Seu, Cor parroquial de Sant Josep del Poble Nou, Coral Eswèrtia, Coral Font del Fil i Orfeó Manresà) cantaven junts dirigits per un dels directors, que cada any canviava seguint un ordre rotatori. El protocol Covid ha impedit enguany la barreja de corals, motiu pel qual s’ha optat perquè hagi estat només una coral —en aquest cas la que li tocava dirigir, l’Orfeó Manresà— la que hagi ofert un cant que ha estat seguit per tot el públic.
Tot seguit, ha estat el torn de les ofrenes de les entitats, que enguany han estat 43. Han tancat l’ofrena la Pubilla i l’Hereu de Manresa.
Per cloure l’acte, la colla sardanista Dintre del Bosc ha ballat la sardana ‘Llibertat’, de Ricard Viladesau. Els altres anys, s’oferia una ballada més popular amb la col·laboració també d’altres entitats sardanistes de la ciutat (Grup Sardanista Nova Crida, Casal Cultural Dansaires Manresans i Foment de la Sardana de l’Agrupació Cultural del Bages). Com ha passat amb les corals, la Covid ha fet reduir la participació a només una colla, que ha ofert una sardana d’exhibició sense que el públic, enguany, s’hi hagi pogut sumar.
