Durant l’acte, celebrat al Saló de Sessions, també s’han lliurat guardons als 7 guanyadors dels premis Lacetània d’enguany.
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent ha lliurat avui, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, el 32è Premi Bages de Cultura, a l’historiador i matemàtic Surienc Albert Fàbrega i Enfedaque, impulsor de la recuperació i divulgació del llegat històric i arqueològic de la comarca.
Albert Fàbrega ha manifestat el seu agraïment en recollir el guardó, dissenyat per l’artista manresà, Josep Barés perquè ha dit “rebre un premi en el món de la cultura em fa feliç, sobretot si és de la meva comarca i a la meva capital, Manresa”. Tot i que ha confessat que la seva “confiança en l’espècia humana és dèbil” també ha dit que “de forma insospitada ens topem amb grans persones”, que ha explicat és a aquestes a qui deu el premi, reconeixent que ha tingut la sort de trobar-se’n moltes.
Ha manifestat el desacord amb la paraula cultura, que ha descrit com “el conreu de d’intel·lecte, una cosa cada cop menys freqüent en un món ple de tòpics, falsedats i frases lapidàries”. També ha posat en qüestió la paraula patrimoni, que significa propietat, i que utilitzem en les cultures mediterrànies, tenint en compte que la paraula “heritage” (llegat), més utilitzada al món anglosaxó és més encertada.
L’alcalde de Manresa ha dit que aquest és un premi en reconeixement a una trajectòria professional que té el doble objectiu de fer públics personatges que han fet aportacions al patrimoni, cultura, art, història; i a la vegada posar-los de model per la resta de ciutadans”. Ha definit Albert Fàbrega com una persona que “exemplifica a la perfecció la participació compromesa” de la ciutadania: donar i rebre “tot i que en el seu cas ha donat molt més”. Ha dit, també, que el matemàtic i historiador és sobretot un analista, un pensador, i ha acceptat “entomar amb il·lusió” la responsabilitat que li pertoca com a alcalde de la capital dela CatalunyaCentral, al·ludint a les reflexions de l’Albert Fàbrega. Per acabar, ha agraït la feina d’Òmnium, principal organitzadora dels premis, “no només per la defensa i promoció de la cultura i la llengua del país sinó per tot el que està fent en defensa de la llibertat la nostra terra”.
L’alcalde de Súria ha felicitat el guanyador a qui ha definit com a “home de feina efectiva, entusiasta amb el que fa i amb tossuderia per defensar el patrimoni i divulgar-lo”
Per la seva banda la presidenta del Consell Comarcal ha qualificat de regal “el treball, l’excel·lència, la voluntat i el compromís de les persones guardonades, perquè significa sentiment de pertinença al poble, a la comarca i al país, i un territori existeix gràcies a les persones que hi viuen i el treballen”.
L’activista cultural de Súria, Josep Peramiquel, ha fet la glossa d’Albert Fàbrega i ha repassat capítols de la seva vida des de la trobada amb els grisos sent universitari, fins a la dedicació al seu nét d’un any passant per tota la seva trajectòria professional i com divulgador i defensor del “llegat històric”. L’ha definit com “una persona ràpida, expeditiva a qui no agraden les reunions llargues però que gaudeix d’una bona tertúlia o d’una conversa de cafè; europeista, un home de contrastos, d’esperit crític, que creu en la suma dels esforços i en la llibertat de les persones”.
En l’acte també s’han lliurat els premis de la 32a edició dels Premis Lacetània, convocats per Òmnium Bages, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa, el Centre d'Estudis del Bages, la Fundació Orfeó Manresà, Regió7 i Sibelius-La Casa dels Pianos, amb la col·laboració de la Família Esteve i Tertúlies a la Cuina.
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha presidit l’acte, on hi ha assistit també la presidenta del Consell Comarcal del Bages, Mercè Cardona; l’alcalde de Súria, Josep M. Canudas, el president d’Òmnium Cultural del Bages, Jaume Puig i la directora dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central, Ma Àngels Blasco.
Pel que fa a la directora dels Serveis Territorials de Cultura, ha descrit “cultura com la opció políticament més revolucionària a llarg termini” citant a Montserrat Roig. Ha reflexionat sobre el que suposa la cultura i l’ha situat com a peu fonamental per erigir un país: “sense cultura no hi ha identitat, ens alimentem de la cultura per avançar en comunitat, la cultura és cohesionar, avançar, evolucionar, projectar un futur; una societat culta és més crítica, forta i capaç d’enfrontar-se a tot”
El president d’Òmnium Cultural del Bages ha posat l’accent en la feina arrelada amb l’entorn per part dels guardonats i ha incidit en el camí cap a la independència, en el que falta per recórrer i ha instat als ciutadans a participar en les campanyes i als que ja hi participen a perseverar.
L’Orfeó Manresà ha clos l’acte amb la interpretació de l’obra Un camí de llibertat, de Jordi Sansa, guanyadora del premi Fundació Orfeó Manresà 2013.
Premis Lacetània 2014
El Premi Antoni Esteve s’atorga per a estudis en el camp de les ciències naturals, de la salut, socials o filologia, o també sobre patrimoni artístic, documental o tecnològic, emmarcats en la Catalunya Central. Està dotat amb 1.000 euros per la família Esteve i el convoca el Centre d'Estudis del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya (delegació del Bages) i Òmnium Cultural. El treball premiat d’aquesta edició és ‘Anàlisi urbanística, constructiva i energètica dels edificis del casc antic de Manresa’, de Pere Santamaria i Garcia; una eina de treball que dóna dades i solucions per a futures actuacions en el nucli antic de Manresa i, alhora, pot servir de base per a futures actuacions en aquest entorn. Té una menció honorífica el treball titulat ‘Antoni Vila i Sala’ (1863-1936), de Francesc Vila i Prat, que aporta dades sobre l’eclesiàstic i historiador de Santpedor, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i col·laborador en la premsa de l’època de Manresa, Vic i Barcelona.
El Premi Fundació Orfeó Manresà a una composició musical per a cor, per ser cantada en català, està convocat per la Fundació Orfeó Manresà i dotat amb 600 euros per Framun SA “Memorial Pasqual Piñot i Busquet”. El premi s’ha lliurat a Jordi Sansa i Llovich, de Tremp (Pallars Jussà), per l’obra ‘Campanades de records’, per la coherència formal i el lligam que estableix entre text i música, que demostra un sòlid coneixement de l’instrument coral.
El Premi Òmnium Bages de Planificació Lingüística per a projectes que promoguin i potenciïn l’ús del català, tant en diferents sectors o col·lectius de la societat com en tota la població, ha estat declarat desert en no presentar-s’hi cap proposta adequada a les bases. El convoca i dota amb 1.000 euros la institució que dóna nom al premi i el Consell Comarcal del Bages.
El Premi Pare Ignasi Puig i Simon, convocat per l’Ajuntament de Manresa i dotat amb 1.000 euros per Tertúlies a la Cuina, s’ha concedit al treball ‘Les petjades del pelegrí a Manresa’, de Jordi Simon i Vilarasau, una obra que dóna a conèixer les vivències i experiències del sant a la ciutat de Manresa. El premi es concedeix a treballs emmarcats a l’entorn de Sant Ignasi de Loiola a Manresa (1522-1523), de la seva canonització (1622), dels llocs de la ruta ignasiana de la ciutat o sobre la Manresa dels segles XVI o XVII i que incideixen en algun aspecte històric de l’edat moderna des d’una perspectiva social, humana, artística o patrimonial.
El Premi Regió7 de Comunicació, patrocinat per Catalunya Caixa, s’atorga a iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social: premsa escrita, ràdio, televisió, vídeo, CD Rom o Internet; sobre temes de les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Es dota amb 200 euros i s’ha concedit a títol pòstum a Jaume Pons i Agulló, col·laborador del diari des dels seus inicis, per la seva llarga tasca de divulgació de la història de Manresa a través de les seccions del diari en què va participar, la darrera de les quals l'espai setmanal Memòria Gràfica, del suplement Revista. A través de la seva secció setmanal, i amb l'elaboració d'informacions i reportatges, el guardonat ha fet una llarga i sovint anònima aportació al coneixement general de la història de Manresa i del Bages. La dotació del premi s’ha lliurat, en aquest cas especial, a la Seu de Manresa, per la feina desinteressada que Jaume Pons va dedicar a la preservació i el coneixement del temple.
El Premi Sibelius-La Casa dels Pianos a la Millor Cançó per a una composició musical inèdita, amb lletra íntegrament en català, està convocat i dotat per l’establiment Sibelius amb 150 euros i l’enregistrament del tema en estudi. Els guanyadors han estat Clara Oliveres i Roger Costa, del grup Little Pink Pig per l’obra: Fauna pel text, l’originalitat i la frescor de la composició.
El Premi Treballs de Recerca per a Joves es concedeix a treballs de recerca sobre qualsevol aspecte de la Catalunya central realitzats per estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius. El convoca i patrocina el Centre d’Estudis del Bages i el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya (delegació del Bages). Es dota amb 300 euros per als autors i 100 euros per als professors tutors pel Centre d'Estudis del Bages. El treball guanyador es titula ‘El Poal: l’última gran zona agrícola de Manresa’, de Laura Santamaria i Serentill, tutoritzat per la professora Carme Botifoll i Benasat, de l’IES Lacetània, de Manresa. Hi ha menció honorífica al treball titulat ‘Espécies invasores al riu Calders’, de Júlia Real i Babí, tutoritzat per la professora Montserrat Sebastián i Roca, de l’IES Miquel Bosch i Jover, d’Artés.
Albert Fagrebat i Enfedaque
Nascut a Súria el 1951, és historiador i matemàtic. Ha treballat en la implantació de les noves tecnologien a la docència pel departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.És Catedràtic de Matemàtiques d’ensenyament Secundàri i membre de l’equip directiu de l’institut Mig Món de Súria i ha estat professor de matemàtica aplicada a la Universitat Politècnica de Catalunya. Entre 1999 i 2003, va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Súria, des d’on va impulsar la recuperació i divulgació del patrimoni històric i arqueològic. Entre el 2005 i el 2008 va ser president del Centre d’Estudis del Bages. Treballa en la recerca històrica i arqueològica i en l’estudi de l’aqruitectura rural tradicional en l’àmbit dels Països Catalans i específicament en el Mig Cardener i el Bages. Recentment ha impulsat la creació del col·lectiu Els Jubilats de les Guixeres, que des del voluntariat recupera les pedreres i els forns de guix d’aquest indret de Súria que daten dels segles XVI a XX. A banda ha publicat nombrosos articles per a diverses publicacions i entitats.