L’acte forma part de la cloenda de la commemoració del tricentenari de la Guerra de Successió i s’hi presentarà la Miscel·lània ‘Manresa, de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran’.
El Museu Comarcal de Manresa inaugura el 4 de desembre a les set de la tarda el nou espai dedicat a Antoni Viladomat i Manalt, (Barcelona, 1678-1755) gràcies al dipòsit de 12 d’obres cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El dipòsit d’aquest important conjunt d’obres d’Antoni Viladomat és fruit de la col·laboració entre els dos centres i és el punt de partida per a realitzar futures activitats conjuntes de difusió del patrimoni entre els dos museus integrats ala Xarxade Museus d’Art de Catalunya, posada en funcionament a l’octubre, impulsada pel Museu Nacional. La xarxa articula els museus d’art —14 en total — en una estratègia comuna de col·laboració, per la posada en valor i la difusió del patrimoni artístic català i amb l’objectiu de desenvolupar serveis, projectes i activitats conjuntes, per aconseguir entre tots els museus que la conformen una major projecció social, turística i científica.
Gràcies a aquesta col·laboració, el Museu Comarcal de Manresa es consolida en l’objectiu de ser un referent de l’art barroc català. Explicarla Catalunyade l’època moderna, aquest espai cronològic que va entre l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat i la fi del segle XVIII, és un dels objectius principals del programa d’exposició del museu. En aquest sentit, el museu acull una de les millors col·leccions d’escultura policromada catalana de l’època del barroc i actualment treballa per millorar la presència de pintures. Amb el dipòsit d’aquestes obres d’Antoni Viladomat, el museu guanya especial rellevància amb peces pictòriques.
Les pintures són de petit o mitjà format i de temàtica variada, i formen un conjunt molt representatiu de la globalitat de l’obra de Viladomat. Es tracta de representacions religioses procedents d’esglésies, com ara Mare de Déu de la Mercè i la Verge Nena amb sant Joaquim i santa Anna, quadres amb una funció devocional d’ús particular i l’Aparició de Crist a sant Ignasi a Roma, un sant molt lligat a la història de Manresa. També forma part d’aquest dipòsit el Retrat d’un cavaller santjoanista, un dels cinc retrats que se li conserven, i l’excepcional conjunt de quatre al·legories de les estacions.
Durant l’acte, també tindrà lloc la presentació de la Miscel·lània ‘Manresa, de la Guerradels Segadors a la Guerra Gran’, com a cloenda dels actes commemoratius del Tricentenari a Manresa. Els alumnes del Conservatori Professional de Música de Manresa, tancaran amb la interpretació de peces de Pla i Vivaldi.
Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 1678-1755)
És el pintor més important de la primera meitat del segle XVIII a Catalunya. Cal considerar-lo com l’artista que va conduir la pintura catalana cap a la modernitat, amb la pràctica d’un art basat en la liberalització de l’ofici i la pràctica acadèmica. La seva proposta estètica és acceptada per una societat que es recupera dela Guerrade Successió i es vol reivindicar a través del seu dinamisme econòmic, social i cultural. Viladomat sempre ha estat un artista reconegut, que en vida va tenir una variada clientela i que va pintar quasi tot tipus de temàtica arreu de Catalunya.
La figura d'Antoni Viladomat està estretament lligada als fets de 1714 i amb la dinàmica artística del moment: és l’artista que prendrà el relleu de la generació de pintors que moriran en el setge i la seva obra cavalcarà entre la tradició pictòrica anterior amb una nova concepció de l'art, basada en la liberalització de l'ofici i la pràctica acadèmica.
Miscel·lània ‘Manresa, de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran’
En el decurs de l'acte d'inauguració, i com a part de la cloenda del Tricentenari a Manresa, es presentarà la 12a Miscel·lània d'Estudis Bagencs “Dela Guerra dels Segadors ala Guerra Gran”.
En el marc de la commemoració del Tricentenari a la ciutat s'ha potenciat la recerca com un dels eixos de treball fonamentals del programa d'accions per tal d’aprofundir el coneixement d’aquest període històric i impulsar accions en favor de la recerca històrica, la revisió historiogràfica i la difusió del coneixement a l'entorn dela Guerrade Successió i de l’època moderna.
En el mes de juliol de 2011 es va fer una jornada d’estudis amb el títol “Estat de la recerca històrica a l’entorn dela Guerrade Successió a Manresa i el Bages” i les aportacions es van publicar en els números 107 i 109 dela Revista Dovella.
I el 24 de maig d'enguany es va fer una segona Jornada d'estudis amb el títol “Manresa dela Guerradels Segadors ala Guerra Gran”, al Museu Comarcal de Manresa, en la qual es van presentar estudis sobrela Manresaen temps del barroc i en el context dela Guerrade Successió: els fets històrics, la demografia, les institucions, l'economia, la música i l'art, etc. Una visió molt completa de la ciutat al llarg dels segles XVII i XVIII.
Ara, aquestes recerques surten a llum amb la publicació de la 12a Miscel·lània d'Estudis Bagencs del Centre d'Estudis del Bages, amb el títol “Dela Guerra dels Segadors ala Guerra Gran”, que s'ha pogut editar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, de l'Arxiu Comarcal del Bages i amb una subvenció del Departament dela Presidència dela Generalitat de Catalunya.
La Miscel·lània recull articles de Marc Torras, Pol Meseguer, Francesc Comas, Llorenç Ferrer, Francesc Serra, Adrià Cases, Joan Bosch, Glòria Ballús i Gemma Rubí i Lluís Ferran Toledano, que fan aportacions sobre els fets i les conseqüències econòmiques, polítiques i socials dela Guerrade Successió. També sobre la ciutat i el seu territori en època moderna, sobre el seu govern i les institucions i també en relació a l’afectació per un important brot de pesta
Respecte ala Guerra Gran, la miscel·lània inclou un estudi sobre com aquesta guerra –poc coneguda i estudiada- va afectar a la ciutat així com també un conjunt de 16 petites biografies de diversos personatges dels segles XVII i XVIII, nascuts o vinculats amb Manresa i que van tenir una important projecció fora de la ciutat.
Per últim, la publicació presenta u recull de les activitats realitzades dins el programa d'actes de Commemoració al llarg d'aquests tres darrers anys a la ciutat.
Tot i que encara queden aspectes i fets per estudiar, aquesta miscel·lània conté recerques novedoses i de gran interès, aprofundeix en el coneixement dela Manresadel segle i mig que va dela Guerradels Segadors ala Guerra Grani constitueix una aportació indispensable per conèixer una mica millor l’època moderna a Manresa.
Manresa clou la Commemoració del Tricentenari de 1714
L'acte de dijous serà també el punt final dela Commemoraciódel Tricentenari dela Guerrade Successió a Manresa.
L’objectiu principal del programa era el de commemorar els fets històrics i les seves conseqüències per tal de donar-los a conèixer a tota la ciutadania com un patrimoni compartit i contribuir a fomentar la identificació i la cohesió de la comunitat amb un passat comú. A través d'aquest programa, la ciutat de Manresa s’ha sumat a la commemoració nacional impulsada des del Parlament i el Govern de la Generalitati a les iniciatives dels municipis de la comarca i de la Catalunyacentral i ha contribuït a generar el coneixement necessari entre la ciutadania per entendre el moment històric que s'està vivint.
El tret de sortida del gruix principal dels actes del Tricentenari a Manresa i el Bages va ser un acte institucional i un espectacle al carrer per commemorar l'incendi de Manresa del 13 d'agost de 1713 per part de l'exèrcit borbònic. Atesa la transcendència d’aquests fets, es va prendre la commemoració de l’incendi de la ciutat com un dels moments principals del programa i se li va donar rellevància també a nivell comarcal i nacional.
Malgrat les dificultats econòmiques del moment, el programa ha estat ambiciós i ha inclòs activitats de tot tipus: de caire institucional, científic i de cultura popular; exposicions, itineraris, espectacles de dansa, teatre, música i recreació històrica, conferències, cursos, presentacions de llibres, etc. I ha comptat amb la participació activa de molts ciutadans i ciutadanes i amb el suport de les institucions com el Consell Comarcal del Bages,la Generalitatde Catalunya -a través del Gabinet Tècnic de Presidència, el Comissariat del Tricentenari, el Museu d'Història de Catalunya,la Direcció Generalde Cultura Popular i Tradicional i els Serveis Territorials de Cultura ala Catalunya Central-,així comla Diputacióde Barcelona.
El programa del Tricentenari a Manresa va començar el 2010 amb la creació dela Comissiópromotora dela Commemoraciódel Tricentenari dela Guerrade Successió a la ciutat, formada per representants de les entitats Amics dela Seude Manresa, Centre d’Estudis del Bages, Òmnium Bages, Fundació Independència i Progrés, els historiadors Adrià Cases i Francesc Serra, la tècnica de patrimoni de l’Ajuntament de Manresa, el director del Museu Comarcal de Manresa i el director de l’Arxiu Comarcal del Bages. La primera activitat va ser la jornada d’estudis “Estat de la recerca històrica a l’entorn dela Guerrade Successió a Manresa i el Bages” del mes de juliol de 2011.