L’espai agroalimentari permetrà als pagesos transformar part dels seus productes, i així donar valor afegit al producte de proximitat. El projecte compta amb el finançament de l’Ajuntament de Manresa, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i la Diputació de Barcelona.
Els Ajuntaments de Manresa, Artés i Navàs —els tres municipis promotors de la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central (XaSSAC)— han impulsat el primer obrador compartit d’horta de la Catalunya Central, un espai agroalimentari que servirà per transformar aliments i donar valor afegit al producte de proximitat. L’obrador s’ubicarà al mercat Puigmercadal de Manresa i estarà equipat amb la maquinària necessària per a fer conserves, elaborats vegetals i caldos, entre altres.
L’obrador, que té un cost total de 140.000 euros, està finançat per diverses institucions que tenen com a objectiu promoure el desenvolupament agrari del territori. L’Ajuntament de Manresa hi aporta 60.000 euros, ARCA 60.000 euros i la Diputació de Barcelona, 20.000. La iniciativa també ha comptat amb el suport tècnic de les tres entitats i de la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central (XaSSAC).
La iniciativa s’ha presentat aquest matí a l’horta manresana de Can Calafell, en un acte que ha comptat amb la presència de l’alcalde, Marc Aloy Guàrdia; del regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet Estrada; del diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, Josep Tarín Canales; del secretari de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), Francesc Lluch Majoral; i de Pere Calafell Comellas, en representació del col·lectiu de pagesos i pageses interessats en el nou obrador. També hi ha assistit Marisa Trullàs Ledesma, regidora de l’Ajuntament d’Artés, mentre que el regidor de Navàs Uriel Montesinos Moreno ha excusat la seva presència.
Amb la construcció d’aquesta infraestructura es vol potenciar l’ocupació al territori, tot creant noves oportunitats per als productors actuals i noves possibilitats d'ocupació per a persones que vulguin incorporar-se al sector agrari. Així mateix, l’existència de l’obrador permetrà als pagesos transformar el producte excedent de les seves explotacions i planificar nous cultius dedicats a la transformació. Finalment, també es pretén apropar els productes de proximitat als consumidors i consumidores finals, crear xarxes entre productors i elaboradors i innovar en productes i formats.
El nou obrador s’ubicarà al Mercat de Puigmercadal, a l’espai buit que havia deixat l’antic restaurant de la primera planta, amb una superfície útil de 153,88 metres quadrats i apte per acollir les diverses estances necessàries per complir tots els protocols de seguretat alimentària.
Durant la presentació, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha explicat que el projecte segueix la línia arrencada per l’Ajuntament de Manresa per revaloritzar l’Anella Verda i l’horta manresana i ha posat l’obrador com a exemple de treball realitzat en xarxa, “sumant totes les complicitats necessàries per a fer-ho possible”. Al seu torn, el regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet Estrada, ha assegurat que l’obrador és “l’aposta més gran per la pagesia que s’ha fet en els darrers mandats”, fet que ha estat felicitat pel secretari d’ARCA, Francesc Lluch Majoral, que ha afirmat que es tracta d’un projecte “que és exemple del model que hem de seguir com a país”. En la mateixa línia, Pere Calafell, pagès de Manresa, ha fet un agraïment a l’Ajuntament i a les institucions i entitats que han fet realitat el projecte i ha reconegut que els pagesos estan “eufòrics” amb el nou obrador. Per la seva banda, el diputat Josep Tarín ha detallat que l’obrador s’emmarca en l’estratègia de la Diputació de Barcelona per impulsar el desenvolupament del món rural i ha posat el nou obrador com a exemple de projecte que lluita contra l’envelliment i el despoblament del món agrari.
Un exemple de col·laboració
La regidoria de Ciutat Verda va començar a interessar-se per la construcció d’un obrador el 2018. Des d’aleshores, es van anar teixint aliances amb altres institucions i es va corroborar, amb els productors agraris, el potencial que podria tenir aquesta infraestructura a la Catalunya Central. La nova infraestructura ha estat possible gràcies a la col·laboració públic-privada de diversos agents. D’una banda, el projecte s’ha impulsat des del ‘programa BCN Smart Rural’, una iniciativa promoguda per Diputació de Barcelona, en col·laboració amb ARCA i CTFC, i que compta amb el cofinançament dels fons FEDER de la Unió Europea. De l’altra, també ha estat possible gràcies al treball dels Ajuntaments membres de la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central (XaSSAC) i a la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que promouen polítiques orientades al foment d’un sistema agroalimentari més sostenible. I, de manera destacada, els pagesos i pageses del territori, que han contribuït a la definició de les necessitats de l’obrador a través d’un procés participatiu dut a terme durant el 2020.
L’obrador: un projecte compartit d’abast supramunicipal
L'Ajuntament de Manresa fa anys que treballa en l'Anella Verda de la ciutat. Una de les seves principals línies estratègiques és la promoció de l'activitat agrícola. Aquest mateix objectiu és compartit per altres municipis i entitats de la Catalunya Central, que treballen per fomentar polítiques públiques o projectes en aquest àmbit.
L’any 2018, els Ajuntaments d'Artés, Navàs i de Manresa van creure que podia ser favorable unir-se en xarxa amb l’objectiu de poder treballar i coordinar aquests temes sota un mateix grup de treball. D’aquesta manera, es va crear la Xarxa per a la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central (XaSACC).
