La mostra titulada “Monumento a mis madres. Y la destrucción de viejos dinosaurios” es podrà veure a l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino fins al 25 de juliol.
L’Espai 7 del Centre Cultural el Casino de Manresa estrena demà l’exposició titulada Monumento a mis madres. Y la destrucción de viejos dinosaurios, de l’artista Felipe García, un dels projectes guardonats a la 5a edició del Premi Biennal d’art contemporani TAVCC | elCasino.
Felipe García i el tàndem format per Rosa Cerarols i Clara Nubiola van ser guardonats ex aequo el març passat en la 5a edició d’aquest premi que organitzen conjuntament la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central (TAVCC) i el Centre Cultural el Casino depenent de l’Ajuntament de Manresa, un guardó que té la voluntat de promoure i donar difusió a propostes d'arts plàstiques i creació contemporànies.
Els dos projectes seleccionats, entre més de cinquanta de propostes rebudes, van aconseguir una dotació econòmica de 2.000 euros cada un per a la seva producció, i la possibilitat d’exposar els seus projectes a l’Espai 7 del Casino. Així, l’exposició de Felipe García es pot veure fins al 25 de juliol. El projecte de Rosa Cerarols i Clara Nubiola, titulat Buscar un mar i trobar un paisatge es podrà veure del 17 de setembre al 3 d’octubre.
Felipe García, un artista colombià instal·lat a Barcelona
Felipe García Salazar (Bogotá, 1986) és un artista visual i gestor cultural instal·lat a Barcelona. És graduat a la School of Visual Arts de Nova York i actualment està cursant el Màster en Producció i Recerca Artística de la Universitat de Barcelona.
El seu treball explora, de manera autobiogràfica, la seva relació amb el temps, la història i la seva pròpia identitat. A partir de la instal·lació, l’artista busca crear espais de pensament i diàleg amb l’espectador que conviden a reflexionar sobre l’statu quo contemporani i el que entenem com a «realitat».
Ha exposat el seu treball en exposicions individuals i col·lectives a Londres, Nova York, Washington, Buenos Aires, Istambul, Barcelona i altres ciutats espanyoles. I ha realitzat programes de residència artística a Nova York, Buenos Aires, Xina i Budapest. La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades a Estats Units, Argentina, Colòmbia, Espanya, Bèlgica i Hungria.
Monumento a mis madres. Y la destrucción de viejos dinosaurios
Amb el projecte seleccionat, Felipe García busca posar de manifest la dualitat en la qual va néixer i créixer: D’una banda, la Colòmbia dels anys 80 i 90, en ple auge de la violència, profundament catòlica, violenta, patriarcal, masclista, racista i homòfoba. I, de l’altra, la criança a través d’un model d’empoderament femení representat per les figures de la seva mare i la seva àvia, centrals en el seu desenvolupament personal.
Partint com a base la publicitat, la música, els programes de televisió i altre imaginari popular d’època, combinat amb fotografies i relats de l’arxiu personal, Felipe García busca replicar un context social i cultural que li permeti replantejar d’una forma més global el context en el qual es va criar.
La proposta, però, va més enllà d’aquesta reflexió sobre el context personal. Felipe García fa el retrat d’una generació frontissa que es debat entre el seu pes històric i la seva necessitat de desconstruir, precisament, aquesta mateixa història, desconstruint la perspectiva masculina heterosexual CIS amb la que generalment s’identifica a les persones del seu perfil.