La mostra titulada «De buscar un mar i trobar un paisatge» es podrà veure a l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino del 18 de setembre al 3 d’octubre de 2021.
L’Espai 7 del Centre Cultural el Casino de Manresa estrena aquest dissabte, 18 de setembre, l’exposició titulada «De buscar un mar i trobar un paisatge», de Rosa Cerarols i Clara Nubiola, un dels projectes guardonats a la 5a edició del Premi Biennal d’art contemporani TAVCC | el Casino. L’exposició es podrà visitar fins al 3 d’octubre, de dimarts a diumenge de 17.30 a 20.30 h.
Felipe García i el tàndem format per Rosa Cerarols i Clara Nubiola van ser guardonats ex aequo el març passat en la 5a edició d’aquest premi que organitzen conjuntament la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central (TAVCC) i el Centre Cultural el Casino depenent de l’Ajuntament de Manresa, un guardó que té la voluntat de promoure i donar difusió a propostes d'arts plàstiques i creació contemporànies.
Els dos projectes seleccionats, entre més de cinquanta de propostes rebudes, van aconseguir una dotació econòmica de 2.000 euros cada un per a la seva producció, i la possibilitat d’exposar els seus projectes a l’Espai 7 del Casino. L’exposició de Felipe García titulada «Monumento a mis madres. Y la destrucción de viejos dinosaurios» va poder visitar-se del 9 al 25 de juliol, i aquest mes de setembre és el torn del projecte de Rosa Cerarols i Clara Nubiola.
Les autores
Rosa Cerarols (Calders, 1979) és Doctora en Geografia cultural i postgraduada en Antropologia visual. És professora del departament d’Humanitats, creadora del Grup de Recerca de Geohumanitats i membre de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra, del Consell de Protecció de la natura del govern autonòmic (CPN) i secretària del Grup de Pensament de l’Associació de Geografia Espanyola (AGE).
Ha realitzat els documentals antropològics «Trenta metres i un balcó» (Tanios Films, 2006), projectat en diversos festivals internacionals de temàtica etnogràfica» i «Plens de Patum» (beca IPEC). I ha participat en el projecte Post it City, documentant el comerç informal al carrer de la ciutat de Barcelona.
El 2008 va rebre el Premi d’assaig Carmen de Burgos de divulgació feminista amb el seu treball doctoral «Narrant el Marroc: viatgeres espanyoles en el seu Orient domèstic. Gènere, literatura de viatges i geografies imaginàries colonials». Ha obtingut també beques postdoctorals a la Universitat de Brown (EUA, 2012) i a la Universitat del Minho (Portugal, 2015). Fruit d’aquest projecte va ser convidada a impartir un curs internacional sobre geografia, cinema i gènere a la UNICAMP de Brasil el 2016, any en què també va publicar el llibre «Geografías de lo exótico: Marruecos en la literatura de viajes».
En el camp de les geohumanitats, ha creat el Grup de Recerca en Geohumanitats de la UPF, ha organitzat diversos col·loquis i ha publicat diverses monografies i articles de divulgació. En el marc del projecte de recerca del Ministeri «Geohumanitats: diàlegs entre art, paisatge i territori en entorns no urbans» ha col·laborat i assessorat en el treball de diversos artistes.
En el camp de la docència, ha obtingut diferents reconeixements i premis en relació al disseny de projecte docents, com el Premi d’Innovació docent del Consell Social de la UPF (2013) i la concessió de desenvolupar un pla pilot per a treballar des de la narrativa transmèdia (2020).
És membre fundador del projecte i l’associació cultural Konvent (Cal Rosal, Berga), a través del qual ha realitzat diversos projectes de comissariat.
Clara Nubiola (Barcelona, 1976) centra el seu interès en el territori. Des de la pràctica artística desenvolupa projectes des dels quals pot abordar l’entorn que habitem amb una mirada crítica i subjectiva. L’urbà, el rural, el limítrof, les perifèries, l’urbanisme...
En els seus projectes reivindica la pràctica de la senzillesa i d’allò que és proper amb les instal·lacions i propostes realitzades específicament per al marc geogràfic en què treballa i amb eines austeres com ara caminar, la tinta i el paper. Fuig de les veritats absolutes o les teoritzacions infinites i prefereix acostar-se al paisatge des de la interpel·lació directa, des del dubte obert.
Ha mostrat el seu treball en diverses galeries i espais en ciutats com Barcelona, Madrid o Saragossa.
El projecte «De buscar un mar i trobar un paisatge» neix de la voluntat d’unificar la pràctica artística amb el coneixement geogràfic, per crear un relat de territori que abordi el paisatge des d’una mirada plural, integrant algunes de les moltes capes que el constitueixen més enllà de la dicotomia objectiu-subjectiu. L’expedició per trobar el «mar perdut» de la Catalunya Central és l’ham i l’excusa per teixir un relat conjunt sobre els paisatges i plantejar obertament preguntes sobre el territori que habitem.
El fil conductor del projecte és, doncs, l’exploració lúdica d’un mar desaparegut a partir de la vinculació de les seves particularitats geològiques d’origen i la petjada transformadora de la nostra espècie, que ha anat generant un llegat paisatgístic que es considera necessari revisar i confrontar-lo críticament, construint un nou mapa expandit d’itineraris que les artistes han recorregut a peu, confeccionant un arxiu de dades i observacions. El mapa-relat resultant, que es presenta a l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino de Manresa, és fruit d’expedicions successives pel territori que van començar el juliol del 2019 i que han acabat aquest mes de setembre.
Les artistes es plantegen obertament preguntes tipus: Com elaborem un mapa? Com es pot narrar el paisatge? Com s’explora un territori? Quin rastre trobem de l’antic mar en el Geoparc? Per què Montserrat té la forma que té? Quina relació té la sal del mar i les mines existents en l’eix Sallent- Súria-Cardona? Què ens explica el territori arrasat pels incendis? Com es fan i es desfan els paisatges? Quines correspondències hi ha entre la fauna arqueològica de les Coves del Toll i el poblat ibèric del Cogulló? La muntanya nova de runam salí és corona com la més alta del Pla de Bages? On van i què visiten els que suposadament fan geoturisme?
El projecte presenta una proposta expositiva immersiva visual i sensorialment, superant la idea del cub blanc s’opta per la creació d’un diàleg visual tret d’escala, desplegant el territori a la sala expositiva. La sala esdevé, doncs, un mapa expandit de gran format que acollirà l’espectador, fent-lo desplaçar per la sala-territori i recórrer els quilòmetres cartografiats.
Un projecte per promoure les arts plàstiques
El Premi Biennal TAVCC | el Casino neix com a iniciativa conjunta entre l’Ajuntament de Manresa (a través del Centre Cultural el Casino) i la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central i que té com a objectiu final la promoció, la difusió i la coordinació de propostes d’arts plàstiques i creació contemporània.
Des de la TAVCC es valora molt positivament aquesta cinquena edició d’un premi que es consolida com a eina, a la Catalunya Central, de treball al voltant de la creació artística contemporània i la seva aproximació a la societat en general. La forta i diversa participació, que creix a cada edició del premi, així com la diversitat de mirada dels membres del jurat i la qualitat de les propostes rebudes, fa pensar en un compromís en aquest sentit.