La Fàbrica Bertrand i Serra, coneguda com a Fàbrica Nova i que al seu dia va ser un dels recintes fabrils més grans del país, passa a mans municipals. L’Ajuntament de Manresa adquireix totes les propietats que Inmocaixa té en aquest complex, on és previst ubicar un projecte universitari, que es presentarà properament. L’operació té un cost total de 12,3 milions d’euros, dels quals 5,7 corresponen a les obres d’urbanització que Criteria Caixa ja ha fet a l’entorn.
L’Ajuntament de Manresa ha arribat un acord amb la propietat de la Fàbrica Nova (Criteria Caixa) per a l’adquisició de totes les propietats que té en aquest antic complex fabril. L’acord contempla la compra, per un valor de 12,3 milions d’euros, de les quatre finques: la que conté la nau principal (5.777 m2), el solar de la part posterior (5.571 m2), el subsòl (9.123 m2) i la finca que fa cantonada entre la Carretera del Pont de Vilomara i l’avinguda Bertrand Serra (943 m2). L’Ajuntament de Manresa també ha anunciat que la voluntat és destinar bona part del recinte a un gran projecte universitari basat en la tecnologia i el coneixement, que estarà coliderat amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i que es presentarà les properes setmanes.
L’acord s’ha presentat avui a la mateixa Fàbrica Nova, en una acte que ha reunit representants de tots els grups municipals i del govern local, i que ha estat encapçalat per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i pel regidor d’Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López Martin. També hi han assistit representants de la UPC i d’associacions de veïns.
Amb la compra, l’Ajuntament de Manresa agafa el timó del desenvolupament urbanístic del sector, que per primer cop serà públic, i compleix diferents objectius que se sustenten en l’interès públic que té el fet de poder desencallar un espai central de la ciutat, que té una gran capacitat de reconnectar barris i que es troba tancat des de fa molts anys.
La Fàbrica Nova va ser construïda entre 1922 i 1926, fruit de l’empenta de l’empresari Eusebi Bertrand i Serra, i durant prop de 70 anys va ser símbol del progrés i la prosperitat d’una ciutat amb un teixit industrial tèxtil potentíssim. De fet, va ser un dels recintes fabrils urbans del tèxtil més gran del país i, en el moment de màxima prosperitat, hi van treballar més de 3.000 persones, majoritàriament dones. Després d’una llarga crisi, la Fàbrica Nova va tancar portes el 1989, causant un fort impacte a la ciutat.
L’any 2000 el recinte va ser adquirit, a través de subhasta, per una propietat immobiliària que va plantejar un projecte basat en la construcció d’una gran superfície comercial (en total es preveien 37.000 metres quadrats de superfície terciària, l’equivalent a quatre camps de futbol) amb galeries comercials, sales de cinema, oficines i hotels. Un projecte que mai va tirar endavant malgrat que es van fer reiterades modificacions del planejament urbanístic per fer-lo viable.
Ara, després de 32 anys del seu tancament i de 20 anys d’operacions fallides, l’Ajuntament de Manresa pren la iniciativa per liderar un canvi de rumb radical amb l’objectiu final que la Fàbrica Nova torni a ser un motor de transformació de la ciutat, en aquest cas des de la iniciativa pública. L’operació permetrà desencallar un àmbit històric, reconduir el model comercial proposat fa 20 anys i posar en marxa un projecte basat en el coneixement i la tecnologia que impactarà als barris i a la ciutat, i que tindrà també un abast supramunicipal.
L’operació es pagarà en tres anualitats. Dels 12,3 milions d’euros, 5,7 corresponen a les obres de transformació que Criteria Caixa ja ha fet a l’entorn, amb la urbanització de la Via Sant Ignasi i de la Baixada dels Drets i amb l’enderroc de la Sala Ciutat com a actuacions principals. Es tracta de càrregues urbanístiques que pertocaven realitzar a la propietat, a través d’unes obres que ara ja estan al servei de la ciutat, i que estan incloses en el preu pactat.
La superfície total de les quatre finques que es compren representen 21.414 metres quadrats, on existeixen uns drets per edificar de 41.977 m2 de sostre. La compra d’aquestes dues hectàrees, sumades a tots aquells espais que ja tenien previst un destí públic per cessió, fan que l’àmbit total de terrenys destinats a usos públics sigui de 62.198 m2, i que en el conjunt de tota l’illa (incloent les piscines municipals, el parc de Sant Ignasi i la llar d’infants) s’arribi a una superfície destinada a equipaments i parcs públics de 84.415 m2.
A banda, dins l’àmbit de la Fàbrica Nova, en un dels extrems (que dona al carrer d’Ignasi Domènech Puigcercós), també hi ha 6.789 m2 de propietat privada per fer habitatge.
Podeu veure els diferents àmbits en aquest mapa.
10 objectius amb l’interès públic com a nexe
El primer dels objectius que es pretén aconseguir amb l’operació és el de desactivar una operació privada que estava basada majoritàriament en una gran superfície comercial. Un model que l’Ajuntament considera caduc, fruit dels canvis en els hàbits de consum de la ciutadania, i poc adequat per al futur de la ciutat, ja que podria posar en perill el model comercial propi de Manresa, conegut arreu pel petit comerç.
El segon és el de posicionar l’Ajuntament de Manresa com a operador urbanístic públic, per tal de liderar un nou urbanisme lliure de condicionants i interessos privats.
El tercer és el de recuperar la Fàbrica Nova (element patrimonial, declarat Bé Cultural d’Interès Local) com punt central i d’identitat de tota la transformació. L’antic projecte preveia conservar només les façanes i construir noves edificacions als voltants. Ara, es garanteix la preservació de tot el conjunt patrimonial, de més de 15.000 metres quadrats, al voltant del qual girarà tota l’operació.
Lligat amb el tercer, el quart objectiu és el de falcar un model sostenible que prioritza la conservació, la rehabilitació i la recuperació d’un gran edifici existent, enfront de la construcció d’obra nova. Així, en el cas de la Fàbrica Nova, abans de construir nous edificis, s’esgotaran totes les possibilitats que ofereix la nau.
El cinquè objectiu que es pretén complir és el de destinar tot el complex a usos públics que tindran un abast supramunicipal, fet que reforça el paper de capitalitat de Manresa.
El sisè és la creació d’un nou gran parc central, un pulmó verd que permetrà recosir els barris de Vic-Remei, Sagrada Família, Escodines i Barri Antic, i millorar la relació entre ells, fent permeable un complex que durant dècades ha estat una barrera per aquests sectors.
El setè és la irradiació econòmica als barris de l’entorn de la Fàbrica Nova, especialment amb activitat a les plantes baixes. La implantació d’un projecte universitari de gran abast i el fet de destinar tot el complex a usos públics, promou que l’activitat econòmica i de nous serveis que necessitarà per funcionar s’instal·lin als barris del voltant. Així, es passa d’un model per a la Fàbrica Nova basat en el consum (amb la gran superfície que es plantejava) a un model generador d’activitat econòmica als seus entorns.
El vuitè és la irradiació positiva que el projecte universitari pot tenir en la reforma i la rehabilitació d’habitatges dels barris de l’entorn i especialment del Centre Històric.
El novè objectiu és el de consolidar un model de ciutat compacta i sostenible, recentralitzant dins la trama urbana serveis públics i activitat econòmica.
I el desè i últim és l’aposta per reconvertir el que al seu dia va ser una gran fàbrica generadora d’activitat productiva en un nou motor de transformació econòmica basat en el coneixement, la formació, la innovació i la tecnologia.
La Fàbrica Nova, la història d’un motor econòmic i social
La Fàbrica Nova té un enorme significat històric per la ciutat. Des de la seva construcció ha estat un dels conjunts industrials més importants de Catalunya, porta d’entrada de moltes innovacions en el filat, en el teixit i en l’organització industrial. A Manresa és l’empresa que més gent ha ocupat i el lloc on s’han viscut els conflictes laborals més significatius dels darrers 120 anys. És símbol del treball industrial a Manresa i al Bages, especialment del femení.
L’edifici és obra de Salvador Vinyals i Sabaté, un arquitecte molt conegut a la Barcelona de principis del segle XX, amb obres com la presó Model o els teatres Tívoli i Novedades. El projecte de l’edifici és de 1917. Les obres, però, no van començar fins al setembre de 1922 i es va inaugurar oficialment el març de 1926.
Des de la seva construcció fins a 1940, l’empresa va ser propietat d’Eusebi Bertrand i Serra, successor únic de l’empresa dels seus pares, Manuel Bertrand e Hijo. El 1940, poc abans de la mort d’Eusebi Bertrand, es va crear l'empresa Textiles Bertrand y Serra SA, que en va tenir la propietat fins al procés de crisi de 1989. El 1987 la família Bertrand va començar a vendre parts de l’empresa i el 1989 la fàbrica va parar definitivament i va quedar en mans del Ministeri d’Hisenda, a causa del deute acumulat amb aquesta institució. La fàbrica va tancar portes el 15 de març de 1989.
Des de l’any 2012, la fàbrica Bertrand i Serra o Fàbrica Nova està protegida pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa (PEUPM), en la categoria de Bé cultural d’interès local (BCIL).
*Fragments extrets del PEUPM, textos de Lluís Virós i Antoni Vilanova