L’acte comptarà amb els tres autors finalistes: Maria Lluïsa Amorós, Rafael Vallbona i Vicenç Villatoro. L’aforament és limitat i cal reservar la localitat.
El Centre Cultural del Casino acollirà aquest dimecres 19 de gener, a les 19 h, la presentació de les obres finalistes del 22è Premi Joaquim Amat-Piniella, que comptarà amb la presència de Maria Lluïsa Amorós (autora de Els nens de la senyora Zlatin), Rafael Vallbona (autor de Swing) i Vicenç Villatoro (autor de La casa dels avis).
Per assistir-hi, cal reservar localitat al telèfon 938720171, o per correu electrònic a centrecultural@ajmanresa.cat.
El premi està convocat conjuntament per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa i està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi alguns dels moviments socials contemporanis. La dotació és de 2.000 euros per a l’obra guanyadora. El jurat d’enguany està format per Llorenç Capdevila (escriptor), Montserrat Caus (bibliotecària de la Biblioteca del Casino), Jordi Estrada (escriptor), Toni Mata (periodista de Regió7), Genís Sinca (escriptor i periodista) i Anna Vilajosana, periodista i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès. La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el 23 de febrer.
Les tres obres finalistes són:
1- Swing, de Rafael Vallbona (Edicions 62)
Als anys vint del segle XX, Enric Torres, fill d’una família d’empresaris de Palafrugell, és captivat pel ritme vital i lliure del jazz. Amb els amics, funda una jazz band que obté gran èxit a Catalunya. Quan la banda es dissol, l’Enric marxa a Nova York, on s’aferma en la idea que la música ajudarà a construir un món millor. Són temps d’esperança. De tornada a la Barcelona revolucionària dels anys de la Guerra Civil, però, l’Enric descobreix que tot allò que havia somiat s’ha ensorrat sense remei. Ni la llibertat, ni la igualtat ni la tolerància regnen a Europa i ja no queda ni rastre d’aquella il·lusió i esperança.
Basada en la història real de l'orquestra Red Ribbon's, una novel·la que ens marca el ritme de tota una època. Dels feliços anys vint als tràgics quaranta. Una novel·la sobre la construcció d'un món nou, just i segur, i la derrota d'aquest somni per les ideologies reaccionàries. La vida d’un amant del jazz que entre els casinos de Palafrugell, Harlem, el Paral·lel i la Itàlia feixista es veu abocat a una realitat cruel.
2- La casa dels avis, de Vicenç Villatoro (Proa)
¿Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.
La casa dels avis forma part d’una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana al llarg de més d’un segle: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre del 2017 i el dia d’avui.
3- Els fills de la senyora Zlatin, de Maria Lluïa Amorós (Columna)
França, 1943. Un grup de nens jueus, procedents de diversos països europeus, arriben a França per escapar de la tragèdia que devasta Europa durant la Segona Guerra Mundial. Amb l’ocupació de França per part dels alemanys, les seves vides corren perill. La Sabine Zlatin, infermera de la Creu Roja, tindrà cura d’ells i els buscarà un indret on puguin refugiar-se fins a l’acabament de la guerra. El 18 de maig del 1943, amb el temor que algú els aturi, arriben a Villa Anne-Marie, un casalici blanc on els nens compartiran pors i l’enyorança dels pares, que van deixar enrere, però també gaudiran de la pau del lloc, dels jocs vora la gran font i dels contes que en Léon, un educador, els relata perquè la son els venci. I, sobretot, retrobaran el valor de l’amistat, del primer amor i de tenir cura els uns dels altres.
Paral·lelament, l’Octavi Verdier, un jove periodista, escriu una novel·la sobre la presència nazi a la Barcelona dels anys quaranta, que contrasta amb la Barcelona sotmesa pel franquisme. Durant aquest procés de creació que l’obliga a investigar, descobrirà què s’amaga darrere la porta del despatx d’en Gustau Verdier, el seu avi, que el 1944 va venir de França i va comprar una fàbrica tèxtil a Terrassa. En la recerca anirà a parar a Villa Anne-Marie, a Izieu.