- La inauguració es farà el dimecres 21 de febrer a les 7 de la tarda i inclourà un espectacle de dansa vertical. Durant la Fira de L’Aixada es faran visites guiades al nou Museu.
- Ubicat a la primera planta de l’antic Col·legi Sant Ignasi, que s’ha rehabilitat completament, el Museu del Barroc de Catalunya estableix un nou concepte emprant la presència d’obres i la implementació d’aplicacions audiovisuals i sonores.
- La col·lecció està formada per 182 peces dels autors més representatius del barroc català, com Antoni Viladomat Manalt, Joaquim Juncosa, Francesc Tramulles Roig, Francesc Pla i Duran o Pere Cuquet, entre altres.
Manresa inaugurarà el Museu del Barroc de Catalunya el dimecres 21 de febrer, coincidint amb la Festa de la Llum. L’acte s’iniciarà a les 7 de la tarda a la plaça Sant Ignasi i comptarà amb un espectacle de dansa vertical a càrrec de la Companyia Berta Baliu. A continuació, hi haurà portes obertes al nou museu (aforament limitat), amb acompanyament de dansa i música a càrrec de Xuriach i d’alumnes del Conservatori de Música de Manresa. Durant la Fira de L’Aixada, el 24 i 25 de febrer, es faran visites guiades gratuïtes amb inscripció prèvia. L’acte d’inauguració comptarà amb la presència de la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga Ibáñez.
Així ho ha detallat aquest migdia l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, en una roda de premsa en la qual ha estat acompanyat de la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez, de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández Almodóvar, del director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Josep Serra Villalba, i del director del Museu de Manresa, Francesc Vilà Noguera.
El nou Museu del Barroc de Catalunya està ubicat a l’antic Col·legi Sant Ignasi, que l’Ajuntament de Manresa ha rehabilitat completament. En la seva primera fase, ocupa les ales oest i sud de la primera planta de l’edifici, amb un espai expositiu de 675 metres quadrats que es doblarà quan s’afronti la segona fase. El museu acull les obres més representatives del barroc català, provinents majoritàriament del Museu de Manresa i també d’altres museus del país, amb un total de 182 peces. Inclou també 12 recursos audiovisuals i 5 recursos sonors.
Durant la roda de premsa, l’alcalde de Manresa ha destacat la suma d’esforços de totes les institucions per fer possible el nou museu, que “situa Manresa com l’epicentre del barroc català i que permetrà que el gran públic redescobreixi aquest patrimoni tan important al nostre país”. També ha posat en relleu la ubicació del Museu del Barroc, a l’antic Col·legi Sant Ignasi, “un emplaçament únic, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, que s’ha rehabilitat íntegrament”.
Per la seva part, la directora general del Patrimoni Cultural ha destacat l’estreta col·laboració que hi ha hagut entre l’Ajuntament de Manresa i la Generalitat de Catalunya i ha manifestat que la posada en funcionament d’aquest nou equipament és clau pel Departament de Cultura i pel que representa en el mapa museístic del país: “el museu comarcal fa un salt important i agafa una rellevància nacional. És per això que us animem a iniciar el procés per tal que sigui declarat Museu d’Interès Nacional, un reconeixement al seu paper i a la importància de la seva col·lecció, tant a nivell nacional com internacional”.
Territori barroc
El Museu del Barroc de Catalunya posa en valor el patrimoni d’aquest període al nostre país i n’afavoreix el coneixement i la divulgació, aportant una lectura i interpretació que vincula la societat i el pensament del present. A mesura que es recorre l’exposició, els àmbits d’interpretació es presenten amb finestres al passat que revelen la complexitat del període barroc i construeixen narratives evocadores que conviden els visitants a connectar amb les obres d’una manera més íntima. La visita culmina en una sala única, que es presenta com el punt àlgid de l’experiència. Aquest últim espai es transforma en una immersió audiovisual, transportant el visitant als territoris barrocs catalans, i oferint una experiència multisensorial que aprofundeix en la riquesa cultural i artística del barroc de Catalunya.
L’exposició del Museu del Barroc de Catalunya es forma a partir dels fons del Museu de Manresa (96 peces), de l’aportació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (27) i de la Col·lecció Nacional d’Art de Generalitat de Catalunya (7), així com de l’aportació de diversos museus del país amb els quals manifesta la voluntat de coordinar-se en programes de treball per a la difusió d’aquest patrimoni (51). En aquest marc, la Generalitat de Catalunya ha potenciat els darrers anys l’adquisició d’art català de l’època del barroc.
Els més representatius
Al museu hi trobem els autors més representatius del barroc català, com Antoni Viladomat Manalt, el pintor més rellevant de la primera meitat del segle XVIII a Catalunya, del qual es podran admirar tres de les pintures de la sèrie de quadres dedicats a sant Francesc d’Assís que decoraven, fins a l’època de la invasió napoleònica, el claustre major del convent gran de Sant Francesc a Barcelona.
També Joaquim Juncosa, amb ‘Flagel·lació de Crist’, que forma part de la Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat de Catalunya; Francesc Tramulles i Roig, un dels noms més importants de la pintura catalana del segle XVIII, amb el gravat ‘la Màscara Reial de Carles III’, procedent del MNAC; Francesc Pla Duran, conegut com El Vigatà, amb la pintura ‘Moisès destruint els exèrcits del Faraó’; Pere Cuquet, pintor d’estil tenebrista, amb l’escena de la Nativitat que formava part del conjunt de sis teles del Retaule Major de l’Església del Carme de Manresa, salvades de les ràtzies destructives vers el patrimoni religiós durant la Guerra Civil; Josep Bernat Flaugier, amb ‘Seguici nupcial amb l’estàtua d’Himeneu’, del MNAC; Andreu Sala i Ramon Amadeu Grau, dos dels escultors del barroc català, amb l’imponent ‘Sant guerrer’ o la delicada ‘Santa Anna i la Mare de Déu nena’, del fons del MNAC; Joan Grau, Josep Sunyer i Jaume Padró, de l’escola d’escultura barroca manresana del segle XVII, dels quals es poden veure diverses obres del fons del Museu de Manresa, del Museu de la Seu de Manresa i del Museu de Cervera; Agustí Pujol, amb dos busts provinents del Museu de Reus, o Pere Costa, amb dos fragments de retaule procedents del Museu de Reus.
Una rehabilitació integral
Les obres per rehabilitar l’antic Col·legi Sant Ignasi (segle XVIII-XIX), declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), permeten a la ciutat recuperar un equipament patrimonial de 8.000 metres quadrats per destinar-lo a usos culturals i turístics. D’aquests 8.000 metres quadrats, l’actuació de rehabilitació s’ha centrat en 6.000 (els 2.000 restants corresponen a l’arxiu). A la planta baixa, hi haurà l’espai d’acollida de pelegrins, la recepció i sales per a exposicions temporals. A la primera planta s’hi ha ubicat el Museu del Barroc de Catalunya, la segona planta es destinarà al Museu de la ciutat de Manresa i la tercera planta acollirà un espai dedicat a la Fundació de Josep Mestres Cabanes, un magatzem, que serà visitable, i els espais tècnics administratius. Pel que fa al claustre, serà de lliure accés i, per tant, quedarà obert a la ciutadania, que guanyarà un nou espai públic preparat també per programar actes culturals.
Els treballs de rehabilitació de l’edifici (reforç estructural, façanes i nou volum) han ascendit a 7,5 milions d’euros i la construcció i posada en marxa del Museu del Barroc de Catalunya (obra civil, museografia, pla de comunicació i personal) a 1,9 milions d’euros, IVA inclòs. Més de la meitat del finançament (5,2 milions d’euros) prové de subvencions específiques per a la recuperació de patrimoni, provinents dels fons europeus Feder, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i dels fons Next Generation, de la convocatòria del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
La intervenció a l’antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa és una acció estratègica que permet complir diversos objectius a la ciutat: recuperar patrimoni, guanyar un equipament cultural de referència al país, transformar urbanísticament tot l’entorn —Via Sant Ignasi, carrer Bertrand Serra i plaça de Sant Ignasi—, revitalitzar el Centre Històric, en especial el barri de les Escodines, i potenciar el paper de Manresa dins l’àmbit turístic nacional.
*Més informació al dossier de premsa