Manresa celebra la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional que uneix commemoració i reivindicació

Prop de 50 entitats participen en la tradicional ofrena floral, que aplega un nombrós públic a la plaça Onze de Setembre

imagen

Manresa ha celebrat aquest matí l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, a la plaça Onze de Setembre, organitzat per l’Ajuntament de la ciutat. Amb un to que ha combinat la solemnitat pròpia d’aquest acte commemoratiu i també la reivindicació, l’acte ha seguit el format aprovat pel ple municipal el juliol del 2013, i d’acord amb el fet que Manresa forma part de l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI).

 

L’acte, presidit per la bandera estelada i conduït pel periodista manresà Carles Jódar, ha començat amb el Ball de l’Homenatge, a càrrec de Jordi Gros, dansaire de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages. Era una de les novetats d'aquest any. Es tracta d'una dansa sòbria, ballada per una sola persona, que té per objectiu ser present als actes més importants del país.

 

Tot seguit, ha pres la paraula el músic manresà Natxo Tarrés, que ha glossat la significació de la Diada. Per a Tarrés, la Diada Nacional d'aquest any "serà recordada per la història" i marcarà un punt d'inflexió. Segons ell, en el marc d'una crisi econòmica i sistèmica, "el nou país que ha de néixer ha de ser per a tothom. Ha de tenir en compte aspectes de sostenibilitat i el bé comú i ha de posar la persona el centre de les polítiques". Tarrés ha posat en dubte el "model de creixement continu", ha considerat que Catalunya "és un lloc privilegiat, que pot ser un referent al món" i creu que el procés actual pot ser l'inici d'un "camí d'i·lusió i esperança per fer junts un país i un món millor".

 

L’acte ha continuat amb el parlament de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, qui ha afirmat que la ciutadania surt avui el carrer per manifestar la voluntat de “poder aconseguir un estat propi i independent, reconegut internacionalment i amb tota la capacitat per créixer i desenvolupar-se lliurement”. L’alcalde també ha recordat la majoria sobiranista a l’Ajuntament de Manresa, que a les darreres eleccions ha passat de 16 a 19 regidors, del total de 25, de manera que “la majoria que el juliol del 2013 va aprovar com havia de ser aquest acte ha crescut, i per tant la legitimitat democràtica d’aquesta celebració és encara més indiscutible”. Valentí Junyent ha fet seves unes paraules de l'intel·lectual empordanès Rafael Patxot, mort a l'exili a Suïssa, per a qui "Catalunya ha tingut una gran història i té un present complex, però pot tenir un gran futur".

 

A continuació, l’alcalde de Manresa i representants de grups municipals de CiU, ERC, CUP i DM han fet la tradicional ofrena floral, un  mosaic amb l’escut de Manresa, davant la placa en record dels lluitadors per les llibertats nacionals que hi ha a la plaça Onze de Setembre. Seguidament s’ha interpretat el cant d’Els Segadors, Himne Nacional de Catalunya, a càrrec del públic assistent i els cantaires de diverses corals de Manresa: la Capella de Música de la Seu, el cor parroquial de Sant Josep del Poble Nou i de la Coral Font del Fil, sota la direcció de Mireia Subirana, i amb Montserrat Lladó al teclat.

 

Tot seguit ha estat el torn de les prop de 50 entitats i institucions de la ciutat, que han fet l’ofrena floral. L’acte ha acabat amb la ballada de la sardana La Santa Espina, amb la col·laboració del Grup Sardanista Dintre el Bosc i de sardanistes de Nova Crida.

Documents relacionats

  • imagen