Serveis Socials de l'Ajuntament estrena millores en el sistema de primera acollida i inicia un projecte de treball en grups

Novetats a Serveis Socials de l’Ajuntament a partir d’aquest mes de gener, en dues direccions. D’una banda, s’estrenen canvis en el sistema de primera acollida, per reduir el temps d’espera de la primera atenció i fer un cribatge ràpid de les necessitats socials per agilitar la resposta a donar. D’altra banda, s’ha estrenat també un treball que va més enllà de l’atenció individualitzada i proposa una atenció en grups.


imagen

L’anàlisi continuat de les necessitats detectades pels Serveis Socials  municipals i l’avaluació del propi funcionament i capacitat de resposta municipal ha conduït, durant l’últim any, a un plantejament de dos reptes importants, amb l’objectiu de donar resposta a dos elements necessaris a millorar de cara al ciutadà,  amb una confluència de la voluntat política i la implicació tècnica . D’una banda, es planteja disminuir el temps d’espera o resposta del Servei d’Acollida. De l’altra, s’inicia un canvi metodològic que inclou un sistema de treball en grup.

 

Aquestes millores han estat presentades aquest migdia en roda de premsa per la regidora d'Acció Social i Cooperació, Mercè Rosich, juntament amb diverses professionals responsables de Serveis Socials: Montserrat Mestres, Josefina Ramírez, Eva Sisó i Rafi González. També hi ha assisit Àngels Santolària, nova regidora d'Acció Social i Cooperació a partir de dilluns vinent.

 

Disminuir el temps d’espera o resposta del Servei d’Acollida

 

Una de les preocupacions de molts Ajuntaments és aconseguir que l’atenció a la primera demanda, quan una persona accedeix a serveis socials, sigui el màxim de ràpida possible i equitativa (atendre primer el que és més prioritari) , més enllà de les urgències, que sempre estan garantides. El fet que la persona demani hora, donant un mínim d’informació, dóna com a resultat que tothom ha d’esperar-se el mateix temps –sovint un temps d’espera llarg– sigui quina sigui la seva situació, que pot ser prioritària o no. Com a resultat, també veiem que hi ha un excessiu percentatge d’entrevistes fallides. És a dir, que quan arriba el dia en què la persona té hora, no es presenta a la cita, potser perquè ja ha millorat la situació, o per altres causes.

 

És per això que s’ha buscat un sistema que permeti les professionals de Serveis Socials atendre dues qüestions. En primer lloc, reduir el temps d’espera de la primera atenció i, en segon, poder ràpidament fer un cribatge de les necessitats socials i agilitar la resposta, sigui de tràmit o de seguiment social.

 

Per tot plegat, a partir del dia 1 de ge s’ha posat en marxa un nou sistema de primera atenció, en el qual la persona és atesa en menys de 48 hores per un/a treballador/a social, presencialment o per telèfon, però amb entrevistes pautades i suficientment llargues per poder fer una primera valoració.

 

D’aquesta manera, la persona que truca a la porta de Serveis Socials és atesa immediatament i és derivada al servei corresponent amb la urgència que correspongui, o bé se li facilita la informació que necessita i no cal que s’esperi per obtenir hora.

 

El sistema de triatge permet realitzar una priorització de les persones ateses. S’han establert fins a 4 graus de prioritat, que van des de l’atenció immediata (casos de maltractaments, desemparament de gent gran, desnonament en un termini inferior a 15 dies, manca d’alimentació, tall de submnistrament, etc), fins a casos menys greus, en què  s’ofereix l’atenció ordinària en el termini que correspongui.

 

Intensificar els seguiments socials

 

El volum de població a atendre desborda la capacitat tècnica de donar una resposta de qualitat a tothom. Aquest factor preocupa molts als professionals, que veuen, dia a dia, com el tràmit, la burocratització, les urgències ... es mengen el temps necessari per poder acompanyar als usuaris en el procés de millora, per facilitar-los eines que els empoderin en la resolució dels seus conflictes, necessitats o problemes.

 

El serveis socials estan estructurats a partir d’una atenció individualitzada, entenen que cada situació és particular per si mateixa i es mereix una atenció única. Però la persona és, alhora, un subjecte social, que creix amb els altres, dins una comunitat, i la capacitat que té el grup, sobretot quan comparteix situacions similars, és una font d’aprenentatge i creixement per tots els seus membres.

 

La fragilitat social que pateixen les persones en determinades situacions vitals es pot corregir. La creació d’espais de suport grupal sobre les quals es puguin recolzar, sentir-se reconeguts, així com desenvolupar la necessària afiliació a les xarxes socials, poden facilitar la seva protecció davant les adversitats. Alhora el grup proporciona escenaris adients per l’aprenentatge i la capacitació de les persones que en formen part

 

És en aquesta línia que s’ha volgut donar un pas més en el canvi metodològic cap al treball de grup, establint unes pautes i mètode compartir i implicant a tots els equips i professionals del servei a posar en marxa grups socioeducatius. Aquests grups s’adrecen al desenvolupament, adquisició d’hàbits i comportaments i funcions que per diferents causes no formen part del repertori comportamental dels membres del grup. El seu objectiu és l’adquisició d’aquelles capacitats, anomenades també habilitats socials, que poden ajudar a un progrés personal i, pot també evitar un procés de deteriorament i marginació social. Igualment, amb grups es fomenta l’aprenentatge i maduració social dels membres i s’alleugereix la soledat i l’aïllament.

 

També de cara al professional, el treball en grup suposa un canvi de paradigma. El professional es converteix en un facilitador de relacions igualitàries i col·laboratives, permet entendre i acompanyar les persones des de la perspectiva de les capacitat i també fa emergir la creativitat del professional, cosa que suposa una gratificació també per al professional.

 

Per a fer el treball s’ha creat un manual operatiu que serveix de guia metodològica a tots els professionals, i els facilita eines a utilitzar en la conducció dels grups.

 

També a partir de gener s’ha posat en marxa, en tots els equips de Serveis Socials, almenys un grup (5 equips) format per 15 persones. Prèviament s’ha identificat el perfil de cada grup i els objectius a assolir, que marcaran el contingut de les sessions.

Documents relacionats

  • imagen