Josep Alabern advoca per una societat més ètica i amb més "llum" en el pregó institucional

Pregó manresà i universal alhora, el que va pronunciar ahir al vespre Josep Alabert, director gerent d'Aigües de Manresa, per inaugurar la Festa de la Llum del 2016. El pregoner creu que, en l'actual moment històric i en un context hipertecnològic, cal un "home nou", amb més valors. Alabern va fer un repàs de la història de la gestió de l'aigua, des de la construcció de la Sèquia fins a la idea de crear el parc de l'Agulla, un recurs únic al país, i va considerar neessari donar més impuls econòmic a la ciutat.


imagen

El Saló de Sessions i la sala de columnes de l’Ajuntament de Manresa van omplir-se ahir al vespre a vessar en l’acte que tradicionalment obre oficialment la Festa de la Misteriosa Llum: el pregó institucional, a càrrec enguany de Josep Alabern i Valentí, director gerent d’Aigües de Manresa. Manresà de soca-rel, “l’home de les aigües de Manresa”, com el va definir l’alcalde Valentí Junyent, va afirmar que ha viscut “40 oficis de la Llum a l’església del Carme” i va mostrar orgull de ser d’un lloc que “al segle XIV tenia 4.000 habitants que, davant d’una sequera, van anar a buscar l’aigua a 26 quilòmetres, fent una sèquia. Avui, 7 milions de catalans estem fortament amenaçats i ens quedem mirant al cel esperant que plogui”.

 

Més enllà de parlar de Manresa i de l’aigua, Alabern va voler parlar del món d’avui, de la seva visió de la societat i va assegurar que “potser avui ens falta més lluny que no pas aigua. Llum no en el sentit físic, sinó en el sentit espiritual. La necessitem en aquesta cruïlla històrica on ens trobem”. Segons el pregoner, en un món amb un ritme de vida accelerat, no sortirem de la crisi social fins que no neixi “un home nou, que no ha existit mai”. Alaben creu que estem davant de formes d’alienació, connectats de manera permanent amb els mitjans telemàtics, i hem perdut la capacitat d’abstreure’ns i el valor del treball. Segons ell, vivim en la societat de l’espectacle i fins i tot sovint no ens prenem prou seriosament la política.

 

Davant d’això, Alabern reivindica “un nou tipus d’ésser humà, molt més madur, per fer front als reptes i oportunitats.  Es tracta de la recuperació dels valors ètics, l’autoestima i la convicció que el futur depèn de nosaltres”.

 

El pregoner, és clar, va parlar de l’aigua, que va assegurar que és un element que ha d’estar en mans públiques i sobre el qual no s’ha d’especular, i la Sèquia. De com va ser de meravellós que els homes del segle XIV “tinguessin la idea d’anar a buscar l’aigua tan lluny i començar la construcció de la Sèquia. Però el fet definitiu és que es manresans la van acabar. La tenacitat, valentia i perseverança demostrada per la ciutat d’acabar l’obra, aquesta constància, és gairebé no sé si un misteri o un miracle”.

 

Les sèquies, va dir Alabern, marquen els orígens de la nostra civilització. Ja més ençà, el 1861 a Manresa es crea la Junta d’Aigües de Manresa, va rememorar. I un segle després, el Nadal de 1962, una gran nevada va convertir l’aigua de la Sèquia en “un pa de gel, i Manresa no podia beure. Dos anys després, la ciutat va reaccionar, es van adquirir uns terrenys a l’Agulla per fer-hi un estany reserva-artificial. No hi ha cap ciutat, podeu anar i veure-ho, que disposi d’una reserva d’aigua tan colossal i que a més tingui un parc adjacent”.

 

Alabern també va parlar de Manresa, “on els diners no són gaire abundants” i de la necessitat d’incrementar l’activitat econòmica. Va parlar de l gran actiu que representen els estudis universitaris i l’aposta pel turisme de Manresa 2022, i també va parlar de la certa “pau política” que, segons ell, es viu a la ciutat.

 

Podeu llegir el pregó íntegre de la Festa de la Misteriosa Llum en aquest enllaç.

 

Al seu torn, l’alcalde de Manresa, va assegurar que, més enllà de recordar els pioners que els 1345 van desencallar la construcció de la Sèquia, “hem de destacar la feina que s’ha fet des d’Aigües de Manresa i la Junta de la Sèquia per aconseguir que avui tinguem garantit el subministrament d’aigua a la nostra ciutat”.

 

Segons l’alcalde, “no és casual que la nostra ciutat s’hagi convertit en la capital de la gestió pública de l’aigua després que hagi estat triada per acollir la seu del Consorci per a la Gestió d’Aigües de Catalunya (el CONGIAC)”, un organisme que ofereix suport per gestió de l’aigua a municipis d’arreu del país. Manresa, va dir l’alcalde, “té una llarga i reconeguda tradició en la gestió pública de l’aigua gràcies a l’experiència acumulada per Aigües de Manresa i aquest fet és un reconeixement a aquesta trajectòria, que a la vegada reforça la nostra capitalitat”.

 

L’alcalde va compartir les reflexions d’Alabern, en relació a “la necessitat d’impulsar l’activitat econòmica de la nostra ciutat, al paper de la iniciativa privada en l’impuls industrial o a la tasca facilitadora que ens correspon a les administracions”, així com en l’obligació de les administracions d’assolir eficiència en els serveis i viabilitat econòmica.

 

Finalment, va coincidir amb Alabern en la necessitat de caminar cap a una humanitat més madura i amb més valors ètics.

 

En l’acte d’ahir també van intervenir el regidor de Turisme i Festes, Joan Calmet, que va agrair totes les entitats que organitzen o donen suport a la Festa de la Llum, que és una festa de tots els manresans. Per la seva banda, Anjo Valentí, president del Club Tennis Manresa, entitat administradora de la Llum, va fer un repàs de la trajectòria del club i va presentar l’homenatge que es va fer a dos socis històrics de l’entitat, Celestino Aguado i Joan M. Menéndez-Arango.

 

L’acte es va cloure com és habitual amb el cant dels Goigs de la Llum, a càrrec de la Capella de Música de la Seu sota la direcció de Mireia Subirana.

 

Documents relacionats

  • imagen